DIA MUNDIAL DE LA POESIA

 Per celebrar aquest dia... i l'arribada de la primavera...

Comparteixo l'entrevista que em va fer Pius Morera, al seu programa Aparador de poesia, de Ràdio Santvi (Sant Vicenç de Montalt)

podcast: https://www.ivoox.com/player_ej_67057363_6_1.html

Blog:  https://piusmorera.wordpress.com/2021/03/18/m-montserrat-medalla-i-cufi-la-convidada-daquesta-setmana-vingue-a-presentar-espigol-al-jardi-que-ara-fa-res-el-maig-de-2020-publica-onix-poesia-al-llibre/

Dia D

Ja sabeu, perquè ho he dit moltes vegades, que jo sóc anti "Dies de..." el que sigui.

O sigui que sí: sé que avui és el Dia de la poesia. Ja ho sé.

I jo repeteixo: per mi, cada dia és el dia de la dona, el dia del nen, el dia del pare, el dia de la poesia, el dia de la solidaritat, el dia de... 

i dit això,

FELIÇ DIA DE LA POESIA per tothom.

Sóc contradictòria fins a extrems que no sabria explicar. Perquè, gràcies a Déu, sóc atea, com deia aquell...

Buscant per la xarxa, he trobat aquesta foto que m'ha agradat, per això la poso aquí:

Hi ha un detall, però, que no té a veure amb la foto, sinó amb el lloc on he trobat la foto, que és un diari digital que es diu Catalunyapress i que jo no havia llegit mai.

El que m'ha sobtat és, fullejant virtualment aquest diari i entrant a diverses de les seves pàgines, trobar-me una fotografia d'Amancio Ortega, amb aquesta frase a sota:

Amancio Ortega ES cau del podi dels més rics del món.

Ohmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!

Profes de català del món, UNIU-VOS i ensenyeu bé la llengua, si us plau!

BLUES &WORDS-CORNÈLIA ABRIL

Gràcies

Ahir vaig anar al Centre d'Art Santa Mònica, a celebrar el Dia de la Poesia, i també el Dia mundial de la Síndrome de Down.

L'organització, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions de la Unesco (crec).

A veure l'Olga Xirinacs.

A sentir el seu poema,  "Preneu les roses", recitat en uns quants idiomes (fins i tot en xinès i en quetxua).

A sentir la Laura Borràs en una dissecció mot acurada del poema de l'Olga.

A sentir-lo en català en la veu de la Beatriz, una noia amb síndrome de Down, que ens va donar una lliçó magistral de com es llegeix un poema.

A sentir el poema musicat per un duet (Mirna i Xavi), que també van cantar altres poemes d'altres autors.

A gaudir del moment.

A descobrir, una altra vegada, la bondat i la senzillesa d'aquesta grandíssima escriptora, que ens ho dóna tot, a qui no li fa por baixar al món dels "mortals", a qui mai no li ha pujat la fama enlloc, i això que, amb la seva trajectòria, hauria pogut passar, s'hauria pogut aïllar al seu món "d'allà dalt".

Jo ja no sé com explicar-ho, perquè suposo que tots els que la coneixem, a través d'aquest món blogaire, devem sentir més o menys el mateix:

Quina sensació més enorme, poder parlar de qualsevol tema, amb algú a qui has llegit i a qui has admirat a través de la seva literatura.

I quina sensció tan agradable, aquest tracte tan humà, aquest poder sentir de la seva veu : "No deixis el blog, eh? fes el favor d'escriure-hi!"

A més, darrerment ha passat per una malaltia que la podria haver fet allunyar-se de nosaltres, i, en lloc d'això, ens ha acollit amb aquell somriure ample!

Que guapa estàs, Olga! ja t'ho vaig dir, i m'hi reafirmo!

Carpe diem!

I gràcies, moltes gràcies.

Quadernet que contenia el poema d'Olga Xirinacs "Preneu les roses" en diversos idiomes.

Laura Borràs, xerrant amb Olga Xirinacs

                                                               Ram de 21 roses que li vam regalar els blog"Olgaires" a O.X.

O.X., en acabar l'acte, rebent un bonic ram de roses blanques, de part de l'organització oficial.

Dia de la Poesia

Dia de la poesia

PRENEU LES ROSES

Olga Xirinacs

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l'arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.

(imatge de google)

Dansa de la primavera (M.del Mar Bonet)

Premi d'honor de les Lletres Catalanes

Maria Antònia Oliver s'ha endut el premi, aquest any.

Jo formava part d'un grup, iniciat per Júlia Costa, al facebook, al seu blog i en un altre blog que havia obert la Júlia, per reivindicar aquest premi de l'Òmnium Cultural, per a l'estimada escriptora Olga Xirinacs, injustament oblidada, després d'haver-ho guanyat tot, a Catalunya.

No ha pogut ser, no aquest any. Però els que la reivindiquem, no perdem la fe.

Xirinacs ha estat escollida Poeta del Dia de la Poesia. I aquest fet ens alegra molt, als que la coneixem. (Mai no coneixem ni a la persona que tenim al costat, però ja m'enteneu). La coneixem no solament a través de la seva obra, sinó també a través del que ella mateixa ens explica, quan ens obre la finestra del seu blog, amable, oberta i cordial, sempre cordial, sempre generosa, sempre a punt d'ajudar, en temes literaris, i n'estic segura, en temes diversos que ara no vénen al cas.

Dit això, penso que ja era hora que Òmnium premiés una altra dona, ja tocava! I que no se'n torni a oblidar!

Maria Antònia Oliver, autora mallorquina, concretament de Manacor, té una extensa obra i va formar part en el seu dia, del col·lectiu Ofèlia Dracs.  Segons l'editor del col·lectiu Cornèlia Abril, del que sabeu que formo part, Cornèlia i Ofèlia seríem cunyades (broma que és tot un honor pe la Cornèlia, que tot just acaba de néixer).

Jo només li he llegit dues obres: "Crineres de foc" i "Joana E.", però em posaré les piles (al menys, els premis que serveixin per alguna cosa; en el meu cas, serviran perquè intenti conèixer una mica més aquesta autora).

Vaig conèixer M.Antònia Oliver el dissabte, 12 de febrer de 2011, a Vallderroures. Ho recordo perfectament, perquè vam fer la presentació del llibre col·lectiu "Un riu de crims", publicat per un editor que hores d'ara està desaparegut, junt amb la seva editorial, però que en el seu moment va tenir força èxit! Dec ser dona de col·lectius, jo!... Vint-i-quatre autors vam escriure relats i microrelats, que van formar aquest llibre de què us parlo. La Maria Antònia Oliver era l'autora convidada i va fer una dissertació, seguida d'un debat interessantíssim, sobre el gènere negre.

Maria Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Olga Xirinacs, Poeta del Dia de la Poesia.

Felicitacions efusives a ambdues autores!

Píndola de poesia, rapsodes, llibres, estrés i relax.

A les 7,00 sona el despertador.  La Taca s'espolsa les orelles, com dient-me "espavila't" i jo salto del llit, perquè avui se celebra la Gala final de rapsodes del II Concurs de rapsodes convocat per l'ARC i Lo Cantich més la presentació d'un recull de poemes, proses poètiques i textos, sota el títol "L'estimem perquè és la nostra".

L'estimem perquè és la nostra llengua! ( EL CATALÀ), dit així, amb força!

Bé doncs, deia...

Els peus a terra perquè sóc capaç de fer mitja volta, adormir-me de nou i que ni les espolsades d'orelles de la Taca em facin fora del llit. Au, va, si, sortim a fer un pipí (ella, eh?, jo el faig a casa). Au va, prenem un cafetó (jo, eh? ella no!)... dutxa, l'etern mirar-se l'armari per comprovar una vegada més que el tinc ple de res per posar-me, però finalment, em decideixo. Cal anar de primavera, perquè es primavera, però fot un fred que pela... i si canvio? Va, no. Ja s'aixecarà el dia. Au va, prepara't les coses, no t'oblidis el guió de l'acte, (seria dona morta si me l'oblidés).

A les 9,00 ja ho tinc tot preparat. No he de ser a la biblioteca de la Sagrada Família fins a les 11 i l'acte és a les 12, però a mi m'han ensenyat que cal anar amb temps, pel que pugui passar... i encara més si hi he d'anar jo sola i conduint!!! (ai, el trankimazin, que fa més petits els camions...) no, avui no cal perquè és dissabte i no hi ha (tants) camions. Un quart de deu: surto de casa i cap a l'autopista!

A les 10, 25 ja sóc davant la biblioteca, mirant-me a mi mateixa i pensant "podries haver sortit mitja horeta més tard", però ara ja hi sóc!. Decideixo tornar a esmorzar: entrepà i suc de préssec (un altre cafè seria mortal de necessitat, els tremolins els tinc des que hem tornat a entrar a casa després del pipí de la Taca).

A les 11 entro a la biblioteca. A partir d'aquí, nervis, nervis i nervis fins que acaba l'acte. Avui, que no havia de fer de pallassa com a la darrera presentació, que vàrem fer una mena d'obreta de teatre, avui que no m'havia de disfressar perquè l'acte era seriós, poètic i se'm necessitava serena... avui era el dia d'haver-me pres una truita de trankimazins!

L'acte ha estat molt i molt bé. Jo he anat de bòlid intentant no oblidar-me del guió. L'he oblidat. He fet el que he pogut, però ni trobava on era cada cosa, tan assenyaladet que ho tenia tot, marcadet amb fluorescent groc... deumeu!  Segons m'ha dit la IBM (que m'ha encantat que vingués) "des de baix" no s'ha notat que jo estigués... com estava! Suposo que han estat paraules de consol, aix!

Els deu finalistes han recitat amb tota la seva força, deixant la poesia allà dalt de tot, on ha de ser! M'alegro de no haver hagut de ser jurat: ho hauria tingut dificilíssim! Després de la primera votació han quedat només tres finalistes, que ho tenien mooooolt difícil. La guanyadora,  Alexandra Morera i Fargas, realment s'ho mereixia. Sé que des d'aquí no em llegirà, però la felicito igualment (ja ho he fet de viva veu, però ho repeteixo).

En el temps que ha durat la primera deliberació del jurat, hem fet la presentació del llibre (on també hi ha un text meu). Aquest tema, que domino una mica més, m'ha relaxat una mica, però després he tornat a recuperar els nervis i els tremolins (aix...)

Avui m'ha passat una cosa que no m'havia passat maaaaaaaaaaaaai de la vida: quan, en sortir de la biblioteca, he pujat al cotxe per tornar a casa... m'he relaxat! Jo, conduint, relaxada, per l'autopista! Insòlit!

Ser Presidenta de l'Associació de Relataires en Català és un honor, però estressa que no vegis!

Suposo que sortirà alguna foto al facebook (per sort, a les dues fotos que ha fet la IBM, se'm veu de lluuuuuuuuuny... per sort!)

Lladres!

No tinc res més a dir que el que ja he dit al títol...

O si?

Va, provem-ho.

Avui he entrat en uns quants dels vostres blogs i m'adono que hi ha temes que ni els toqueu... afortunats, que podeu fer que aquests temes us rellisquin... com es fa?

Fa una estona li deia a un bon amic al seu blog, que és molt millor llegir poesia com fa ell, que veure telenotícies i llegir el diari. Com diu ell, parafrasejant (o parapoetitzant?) Maria Mercè Marçal, mosseguem la vida!

però haurem d'anar amb compte, no sigui que la vida ens mossegui a nosaltres, ai...

Me'n torno a espriuejar; li he agafat el gustet!

la poesia d'uns vells apunts

Aquest és un post dedicat a la IBM.

Geografia física...

... sonaven coses així, com la gran Joplin

REBEL

 Finalment vaig aconseguir trobar Óssa Major, el recull de poesia completa d'Olga Xirinacs. M'agradaria compartir-ne una.

Olga, sense haver-te demanat permís, però -espero- amb el teu permís.

Un poeta amic  em va dir que quan el poeta  ha escrit el poema, ja no li pertany. Per això, aquest, teu, el faig meu.

imatge trobada a google


REBEL

Jo llegeixo poemes vora el mar
i les atzavares avancen, les barques tornen
i les paraules creixen de terra
per configurar el mapa del dia,
de límits distints segons la densitat,
d'acord amb la forma de les hores
i de les idees que hi són engendrades.

Imagino que cada matí
són dictades les ordres convenients
per disposar continents i continguts,
i els que hi són continguts, i els que contenen,
però aquells elements que les componen
han de saber que som material rebel.

Olga Xirinacs
Històries roges (2009)
Óssa Major- Poesia completa (1977-2009)
Editorial Òmicron

Poemes d'amor

Canto de silencios

Ausentes, ausentes...

tus labios ausentes

prenden mi nombre,

atrapan mi palabra

en el vuelo luminoso

del inconcluso deseo.

Mis madrugadas blancas

gozan de la luz

que has creado sin saberlo

alimentando la lámpara

que quema en la niebla.

Busco tu rostro

y tu sonrisa,

encamino mis pasos

y mi mirada

al pálido reflejo de la noche,

araño el alba

y me acerco

mientras alejas

tu cálida presencia.

Mia es la soledad:

el recuerdo intenso

de la espuma de sales

y caracolas sonoras,

prendido de la larga cabellera

que quedó en el tiempo,

que hurtaste a mis dedos,

a mi raíz y a mi tierra.

Ausente en ti la palabra

y en mi boca el silencio.

Miguel Ángel Villar (Luna)

Ed. Gallo de Vidrio y A.C.P. en la Red

Col. Algo nuestro, núm. 39

_____________________________

Avui, Miguel Ángel, faràs la presentació del teu llibre. Et desitjo molta sort, poeta!

_________________

Vaig conèixer el Miguel Ángel en un xat del mIRC, al canal  #Poesia. O potser a #La aldea i d'aquí, a #Poesía, ja no me'n recordo, fa molts anys. El seu nick, Rojoluna (por rojillo y porque estaba enamorado de la luna). Després d'una trajectòria força important, acaba de sortir el seu poemari núm... bufffffffffff... no sé quants! per fi, per fi, dedicat a la Lluna. La lluna com a dona, la dona com a lluna. Sigui com sigui, els d'aquest llibre són, del tot del tot, poemes d'amor.

 És un dels meus poetes vius preferits en llengua castellana.
Si voleu contactar amb ell podeu demanar-me l'email.

Escriure bé

Com seria, si jo pogués escriure com ells?
Poesia...
Prosa poètica...

Llegeixo alguns blogs que em transporten

Brisalls de mar, B &N, Fractal para cual, Col·lecció de moments, Un lloc per nosaltres, Univers privat, Poesiaula, La panxa del bou ...

i tants d'altres!!! Que no els cito avui . Però hi són.

i és que avui m'he tornat a enlluernar, a casa seva.

Gràcies, poetes!