11 de maig, 2013

Píndola de poesia, rapsodes, llibres, estrés i relax.

A les 7,00 sona el despertador.  La Taca s'espolsa les orelles, com dient-me "espavila't" i jo salto del llit, perquè avui se celebra la Gala final de rapsodes del II Concurs de rapsodes convocat per l'ARC i Lo Cantich més la presentació d'un recull de poemes, proses poètiques i textos, sota el títol "L'estimem perquè és la nostra".

L'estimem perquè és la nostra llengua! ( EL CATALÀ), dit així, amb força!

Bé doncs, deia...

Els peus a terra perquè sóc capaç de fer mitja volta, adormir-me de nou i que ni les espolsades d'orelles de la Taca em facin fora del llit. Au, va, si, sortim a fer un pipí (ella, eh?, jo el faig a casa). Au va, prenem un cafetó (jo, eh? ella no!)... dutxa, l'etern mirar-se l'armari per comprovar una vegada més que el tinc ple de res per posar-me, però finalment, em decideixo. Cal anar de primavera, perquè es primavera, però fot un fred que pela... i si canvio? Va, no. Ja s'aixecarà el dia. Au va, prepara't les coses, no t'oblidis el guió de l'acte, (seria dona morta si me l'oblidés).

A les 9,00 ja ho tinc tot preparat. No he de ser a la biblioteca de la Sagrada Família fins a les 11 i l'acte és a les 12, però a mi m'han ensenyat que cal anar amb temps, pel que pugui passar... i encara més si hi he d'anar jo sola i conduint!!! (ai, el trankimazin, que fa més petits els camions...) no, avui no cal perquè és dissabte i no hi ha (tants) camions. Un quart de deu: surto de casa i cap a l'autopista!

A les 10, 25 ja sóc davant la biblioteca, mirant-me a mi mateixa i pensant "podries haver sortit mitja horeta més tard", però ara ja hi sóc!. Decideixo tornar a esmorzar: entrepà i suc de préssec (un altre cafè seria mortal de necessitat, els tremolins els tinc des que hem tornat a entrar a casa després del pipí de la Taca).

A les 11 entro a la biblioteca. A partir d'aquí, nervis, nervis i nervis fins que acaba l'acte. Avui, que no havia de fer de pallassa com a la darrera presentació, que vàrem fer una mena d'obreta de teatre, avui que no m'havia de disfressar perquè l'acte era seriós, poètic i se'm necessitava serena... avui era el dia d'haver-me pres una truita de trankimazins!

L'acte ha estat molt i molt bé. Jo he anat de bòlid intentant no oblidar-me del guió. L'he oblidat. He fet el que he pogut, però ni trobava on era cada cosa, tan assenyaladet que ho tenia tot, marcadet amb fluorescent groc... deumeu!  Segons m'ha dit la IBM (que m'ha encantat que vingués) "des de baix" no s'ha notat que jo estigués... com estava! Suposo que han estat paraules de consol, aix!

Els deu finalistes han recitat amb tota la seva força, deixant la poesia allà dalt de tot, on ha de ser! M'alegro de no haver hagut de ser jurat: ho hauria tingut dificilíssim! Després de la primera votació han quedat només tres finalistes, que ho tenien mooooolt difícil. La guanyadora,  Alexandra Morera i Fargas, realment s'ho mereixia. Sé que des d'aquí no em llegirà, però la felicito igualment (ja ho he fet de viva veu, però ho repeteixo).

En el temps que ha durat la primera deliberació del jurat, hem fet la presentació del llibre (on també hi ha un text meu). Aquest tema, que domino una mica més, m'ha relaxat una mica, però després he tornat a recuperar els nervis i els tremolins (aix...)

Avui m'ha passat una cosa que no m'havia passat maaaaaaaaaaaaai de la vida: quan, en sortir de la biblioteca, he pujat al cotxe per tornar a casa... m'he relaxat! Jo, conduint, relaxada, per l'autopista! Insòlit!

Ser Presidenta de l'Associació de Relataires en Català és un honor, però estressa que no vegis!

Suposo que sortirà alguna foto al facebook (per sort, a les dues fotos que ha fet la IBM, se'm veu de lluuuuuuuuuny... per sort!)





9 comentaris:

Glòria ha dit...

Tot un luxe llegir-te i tenir-te tan a prop, m'agrades!

Josep Lázaro ha dit...

Ostres senyora presidenta, quin guió més quotidià i atractiu que ens has regalat.

A mi també m'ha agradat.

Salut...

Mercè ha dit...

Ets una cronista de primera, senyora presidenta! Descius molt bé les emocions.

Elfreelang ha dit...

caram! Montse presidenta i tot! quina emoció i quins nervis.....enhorabona! visca tu!

iruna ha dit...

pos ara ja ho saps, arare. cada vegada que vulgues agafar el cotxe, primer un recital de poemes :)

sembla que ha anat bé. me n'alegro.


Isabel ha dit...

Et felicito, Montse. Per la presentació, l'acte i la crònica.

IBM

Júlia ha dit...

D'aquí a Consellera de Cultura. Si em fan cas a mi, ep.

Joana ha dit...

Sense cap dubte un gran dia!
Què menys d'una gran relataire com tu? :)
Ets estupenda!

el paseante ha dit...

Només t'he vist una vegada presentar un llibre i semblaves molt serena, molt digna, com si no hi hagués camions a l'auditori. De nervis en tenim tots, sempre.