Abans que res, les fotos del post anterior, que vam tenir problemes per penjar i vam haver d'esperar a fer-ho des de casa: AQUÍ
I seguidament, ara sí, d'Aigues Mortes a Blanes, passant per Gruissan, Portbou i L'Estartit.
Dilluns, 1 d'agost, A les 8,40 sortim d'Aigues Mortes. Farà bon dia. Farà "massa" bon dia! Els aproximadament 40 km que ens separen del mar es fan avorrits. Només de tant en tant, veiem un grup de flamencs que val la pena fotografiar, però sempre, per a prop que estiguem, queden molt lluny, a la foto. Ens tornem a trobar molts vaixells de lloguer. La reflexió que ens fem és "com és que la gent lloga un vaixell en "aquest" canal, amb la quantitat de canals preciosos que hi ha més cap al nord". Per desconeixement? Els preus són similars, així que deu ser això. Que pensen que tots els canals són iguals...
A les 11,35 entrem al mar! El contrast és fort, perquè comencem a saltar, com se sol saltar navegant pel mar, però tot i així, ni la Taca ni jo hi patim gaire. Deu ser que tres mesos caminant per l'aigua et fan menys sensible a estar sempre en moviment, tot i que als rius i als canals és gairebé com si anessis amb el cotxe. La mar és arrissada i hi ha un ventet que ens fa el favor de refrescar-nos una mica.
Passat el Cap d'Agde, on ens hauríem quedat si la navegació hagués estat més incòmoda, decidim arribar fins a Gruissan. Hi arribem a les quatre de la tarda, amb una calor infernal. Se'ns dispara una alarma, la de càrrega de bateria del motor de babord. Quan esbrinem què passa (de fet, ho esbrina en Joan Salvador, parlant amb els amics navegants i amb el mecànic, veiem que no cal preocupar-se. És l'alternador del motor de babord i haurem de continuar només amb l'alternador d'estribord).
Aquesta vegada ens donen l'amarre a l'interior del port, vora els restaurants. Si no fos per la intensa calor, no s'hi estaria pas malament. Si voleu saber el que jo en penso, de Gruissan, em sembla un parc temàtic (un altre, en portem tants!) que, a la nit, amb els llumets de colors, passa com si fos bonic i tot. Però la realitat és que és una pila de ciment, més ciment, i encara més ciment, ni un bri d'herba enlloc, els pocs arbrets i plantes ornamentals al seu voltant tenen bocins de fusta, que deu ser molt decoratiu, fins i tot ecològic— no en tinc ni idea— però no deixa de ser ciment. I la platja és tan lluny que no val la pena ni plantejar-se anar-hi, si no tens un cotxe o una moto o una bicicleta. Decididament, i ho sento per als que els agrada, jo no hi aniria mai a passar ni un sol dia. Només, com era la qüestió, perquè havíem de dormir en algun lloc... En Joan Salvador no és tan extremista com jo.
Dimarts, 2 d'agost, de Gruissan a Portbou. Sortim a les 8, després d'haver passat per Capitainerie, a buscar els papers. Es torna a disparar l'alarma de la bateria. Com que sabem que "no passa res", sortim igualment. Al cap d'un quart de donar canya al motor, l'alarma deixa de disparar-se cada moment (fins aleshores, calia anar-la apagant "a mà"). Tota la resta del viatge, ja no molesta més. A les 9 truquem a la Capitania de Port de la Selva, per anar-hi a passar un parell de dies. Resulta que no hi ha lloc i a més, està tot reservat pel mateix dimarts, pel dimecres i per la resta de la setmana, així que hem de buscar una altra alternativa. A Llançà ens diuen el mateix. Haurem d'anar a Roses, que no hi ha problemes per amarrar, perquè el port és enorme. Però tenim corrent en contra i se'ns enlenteix la navegació. No sabem si la Taca podrà aguantar tantes hores sense fer les seves necessitats. A part, justegem de gasoil, així que cal espavilar-se d'una altra manera. Truquem a Portbou, un port on no hem estat mai i que ens sorprendrà gratament, tot i que encara no ho sabem!
Arribem a les dues de la tarda i la Taca fa un petó al terra i un pipí que, si en lloc del ciment del port fos un jardí, quedaria regat per una setmana! L'aigua del port és tan neta i cristal·lina que convida a banyar-s'hi. Llàstima que estigui prohibit banyar-se als ports. Tot i que la calor és molt forta, passa una mica d'airet que fa que tot sigui una mica més agradable d'entomar. Hi ha una guingueta, que a mi em continua agradant més dir xiringuito, on, al capvespre, ens hi comprem unes pizzes per emportar-nos. Sopem a bord, com uns senyors —les pizzes són boníssimes— i dormim prou bé. Demà seguirem fins a L'Estartit.
Dimecres, 3 d'agost, de Portbou a L'Estartit. Sortim a les 8,30 i trobem la mar una mica moguda, tot i que la previsió era de poc vent. El vent acaba sent de N.E., d'uns 15'. Anem ballant ballant fins al Cap de Creus, que passem a les 9,50. Poc abans d'arribar-hi, ens trobem uns quants dofins que ens salten a la proa. Impossible fotografiar-los. Ho hem intentat, però a les fotos no es veia res.
la Nura, amb aquestes condicions de mar i de vent, navega de conya. Ja a redors del Cap, la mar calma i el vent també. A les 12 entrem alport de L'Estartit, després d'haver driblat un munt de barquetes, caiacs, barques més grosses, i amb l'ai al cor (jo). Ens donen un dels amarradors nous que han fet a la part interior de la bocana. S'hi està bé, llevat que estem molt lluny del poble, a part d'estar allà on es noten tots els moviments —constants—d'entrada i sortida de barques i barquetes. Totes elles tenen pressa per sortir o entrar i la Nura es mou constantment. El dia transcorre tranquil·lament, amb calor, però ja hi estem acostumats. Jo em vaig a fer un bany a la platja, que és just al costat del port. L'aigua és calenta com quan et fas un bany a la banyera i ja fa una estoneta que estàs en remull. Ja ho han dit, per la ràdio, que la temperatura de l'aigua del mar és massa elevada. I que d'aquí vindran problemes d'aiguats, calamarsades i no sé quantes coses més...
Dijous, 4 d'agost. De L'Estartit a Blanes. Sortim a les 7,45, després de passar la nit del lloro, a causa de la xafogor. Hi ha hagut gent, al veler del costat, que ha dormit a la intempèrie. Jo ho he pensat, però la humitat era tan alta, que hauria quedat xopa, a part que la temperatura a fora era més o menys la mateixa que a dintre. Ens trobem marejol i vent, que durarà tota la travessa. A mesura que passen les hores, augmenta el nombre de vaixells que naveguen (normal). A les 11,55 fondegem per fer un banyet i refrescar-nos. Ja som a Treumal. Només fem un suca-mulla, perquè, tot i el bonic color de l'aigua... hi ha un munt de meduses... En Joan salvador ha escrit borns. Diria que medusa també existeix, en català, però ara no ho buscaré...(al final ho he buscat: medusa, born, grumer, escolliu el que vulgueu).
Un cop refrescats, seguim cap a Blanes, on arribem 20 minuts més tard. A les 12, 20 arribem a Blanes amb 1883,10 hores de motor.
Cal endreçar la Nura, fer una bona dutxa, anar a dinar al Club de vela...
S'ha acabat el viatge, però ara, jo, necessito processar-ho tot. M'he d'ubicar. Tinc una barreja de sentiments, com en Joan Salvador, però ell, si no li pregunto, no en diu res... Ha estat una gratíssima experiència, un viatge fantàstic, una d'aquelles coses que, encara que es repetís, no s'assemblaria en res a cap altre viatge... Com ho podria dir? No ho sé. no em surt, ara com ara. però em sembla que, el que vull dir, s'entén.
Acabat el quadern de bitàcola, la tarda del 4 d'agost del 2022
JOAN SALVADOR I MONTSE
Epíleg:
A la Taca ja se li han fet proves, estem esperant resultats de l'analítica, però, a través d'ecografia i les plaques, no s'ha observat cap cosa estranya. Ja dic, a falta de resultats, encara, el diagnòstic provisional del veterinari és "És una gosseta vella, que si fos una persona, tindria entre 90 i 105 anys, no se li pot demanar gaire més. Té les dolències típiques d'aquestes edats i la calor no les afavoreix". Veurem...
Fotos AQUÍ
MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE ENS HEU SEGUIT EN AQUEST VIATGE!