I mes records des d un ordinador frances

Un gran baiser des de la France. No podem penjar la web, avui, pero si que us podem enviar un peto

El país dels ocells/El país de los pájaros

Estornells, tórtores, puputs, corbs, garces, pardals, rossinyols, merles, ànecs i cignes i altres espècies que no conec... barrejat amb les granotes, són la banda sonora que ens acompanya cada nit. A la tarda hom pot escoltar La Traviata, Serrat, Llach o qualsevol peça de Bach o de qualsevol altre compositor estimat. A s'hora baixa, però, és molt més emocionant escoltar el no-silenci, aquest no-silenci que ens ofereixen totes les espècies que us dic. Benvinguts al meu repertori auditiu.
Si mai podeu i esteu de pas per França, aneu fins a Dijon.

Estorninos, tórtolas, cuclillos, cuervos, garzas, gorriones, ruiseñores, (no sé como se llaman les merles en castellano y no tengo tiempo de buscar en google, hay poquita cobertura), patos, cisnes y otras especies que desconozco... mezclado con las ranas, son la banda sonora que nos acompaña cada noche. Por la tarde, uno puede escuchar La Traviata, a Serrat, a LLach o cualquier fuga de Bach o pieza de cualquiera de sus compositores queridos. En la hora violeta, sin embargo, es mucho más emocionante escuchar el no-silencio que nos ofrecen todas las especies que os digo. Bienvenidos a mi repertorio auditivo. Ah! Si alguna vez viajáis a Francia, no dejéis de visitar Dijon.

Foto sup: Saint Jean de Losne (escenario del concierto de los pájaros)
Foto inf: Dijon...

Viatges i flors (i llibres)

Al·leluia! M'he hagut de descarregar el Mozilla firefox aquest per poder accedir al meu blog!... quines coses, l'explorer no em deixava entrar, suposo que per qüestions de seguretat, no es devia creure que jo era jo i que des de Saint Jean de Losne i des d'un wifi d'un petit gran port fluvial no era normal que entrés a explicar les meves misèries informàtiques...

Bé, doncs aquestes ja no les explicaré. Només us diré que per demà tenim programada una excursió a Dijon en tren, que el viatge està resultant fantàstic, que la convivència en un espai de menys de 10 metres podria haver estat desastrosa i és una meravella, que estic contenta, feliç i tranquil·la com mai ho havia estat (bé, m'enyoro una mica de la mare i dels fills, però això ja entrava dins del previst)... que encara que sembli mentida, aquestes són unes vacances molt cansades (sarna con gusto no pica, i és ben cert, ep, que no és una queixa)... dic que és cansat pel tema de les escluses, però només és una manera de dir-ho.

Els paisatges són realment increïbles, la gent que ens anem trobant és amable (si bé és cert que no tenim ocasió de parlar de res que no sigui del temps atmosfèric o de si es dirigeixen cap al canal de la Bourgogne - el canal de la vergonya, diu el capità i mira, m'ha fet riure... - o si van cap a Dinamarca o... vull dir que és fàcil trobar gent viatgera simpàtica quan no has de començar a parlar de política o de religió, posem per cas, o de com els va la vida de parella)

Vaig acabar el llibre de l'Almudena Grandes "El corazón helado". He de confessar que em va encantar, tot i que havia comentat que, tot just començar-lo, em semblava que era molt igual que tots els seus. He de retirar el que vaig dir. Si bé jo hi hauria coses que les diria de manera diferent (però per això jo no sóc ella i quina llàstima, eh? perquè ella escriu com a mi m'agradaria escriure) vull dir, doncs, que si jo fos ella, algunes coses les diria de manera diferent. Que en aquesta obra abusa de les paradoxes (ep, penso jo, eh?) i ja està: aquesta és tota la meva crítica. Podria aprofundir més però no ho faré perquè vull dedicar-me a comentar així per sobre, el que estic rellegint ara mateix: "Vida privada", de J.M. de Sagarra. L'altre dia li deia al Pere - via sms- per cert, Pere, a veure si em respons... li deia que aquest llibre, quan el vaig llegir per primera vegada em va semblar una cosa i ara, al cap de ?¿?¿?¿ anys, me'n sembla una altra (això ja sol passar). Tot i que literàriament és una obra excel·lent, no se li pot demanar més i menys tenint en compte l'època en què va ser escrit, el contingut em fa l'efecte que actualment és allò que en podem dir "políticament incorrecte", per la manera en què tracta els temes que tracta. Una cosa semblant em va passar - salvant totes les distàncies, molt grans, a més a més- amb un llibre de Manuel de Pedrolo "Un amor fora ciutat". Quan el vaig llegir per primer cop em va impressionar. Quan, al cap dels anys, el vaig tornar a llegir, em va semblar tota una altra cosa. Que els temps canvien, ves! I nosaltres també.

Ep! passeu per La tertúlia i doneu la vostra opinió, que fa pocs dies han encetat un tema nou i força interessant, com tots els de La tertúlia!

I ara permeteu-me que me'n vagi a dormir, que demà hi ha matines! Si tinc la sort de poder connectar altra vegada, demà us ho traduiré.

Que si me puedo conectar, mañana traduzco.

Hemos puesto la web al día (al día de anteayer, más o menos, pero al día)

Bueno, pues si, puedo conectar pero todavía no puedo disponer de media hora para traducir en condiciones, porque nos vamos a Dijon en tren y la estación está a media hora andando (es lo que tiene, eso de viajar) de todos modos, si nada falla, por la noche traduzco, hago otro post y vuelvo a actualizar la web.

A ver, o traduzco, o hago otro post o pongo al día la web, pero no puedo con todo. Sólo un abrazo, pues, para los que no hayáis podido entender todo lo que dije ayer. De todas maneras, mi amiga MIB, que es argentina, cuando no entiende algo, utiliza el traductor y parece que funciona. Gracias por la comprensión.

Records/Recuerdos

Nois i noies de la sala: no sé per què pero no podem accedir a la nostra pròpia web (algun misteri informàtic dels que ni el capità ni jo som capaços d'arreglar) però prometem que a la que puguem ho intentarem, de fet la web la tenim al dia pero no la podem publicar!!! Molts, molts molts petons i molts molts molts records a tot bitxo vivent!
Si que anem pujant fotos a l'album de Picassa quan podem.
Que no tenemos acceso a nuestra propia web, pero que vamos subiendo fotos a Picassa, espero que podáis verlas, por lo menos, aunque no os podáis hacer una idea exacta de lo que estamos viviendo.
Muchos besos y recuerdos.

Foto: un cigne a l'esclusa

Nomes saludar des del Rodano

Doncs aixo; nomes dir bon jour des de Viviers, un poble encisador a la vora del Rhône.

Pues eso. Solo saludar y decir bon jour desde Viviers, un pueblo precioso a la orilla del Rodano.

Vamos haciendo la web, en cuanto podamos la colgaremos.

Besos, petons.

"No meme" de zapatos- "No meme" de sabates

De la mateixa manera que Alícia celebrava el "No aniversari" jo em munto el "no meme".

Algú no m'ha passat el meme, que -entre nosaltres- tampoc no sé massa de què va, però es parla de sabates. I m'ha fet gràcia. i per acomiadar-me altra vegada, ja que un dia no gaire llunyà us vaig deixar una sabata molt prosaica, avui us en deixaré unes de les que més m'agraden però que només puc lluir en comptades ocasions. I com que ningú no m'ha passat el meme, doncs jo tampoc no li passo a ningú. Apa.

De la misma forma que Alicia celebraba el "No cumpleaños" yo me monto el "no meme". Alguien no me ha pasado el meme que - entre nosotros- no sé mucho de qué va, pero se habla de zapatos. Y me ha gustado. Y para despedirme otra vez, ya que un día no muy lejano os dejé un zapato muy prosaico, hoy os dejaré unos zapatos de los que más me gustan pero que sólo puedo lucir en contadas ocasiones. Y como que nadie me ha pasado el meme, pues yo tampoco se lo voy a pasar a nadie.

Aquestes són per "ocasions i festes de guardar"(no em pregunteu què s'ha de guardar) Éstos son para "ocasiones y fiestas de guardar" (no me pregunten lo que hay que guardar)

I aquestes són molt més habituals, encara que també serveixen per "ocasions i festes, tant si es guarda com si no es guarda" (la bamba blanca entre els meus peus no és meva, eh? és del meu fill)

Y éstas son mucho más habituales, aunque cabe decir que también sirven para las "ocasiones y fiestas, tanto si se guarda como si no se guarda"(la bamba blanca entre mis pies no es mía, es la bamba de mi hijo)

Y con este sencillo y emotivo acto, os vuelvo a dejar hasta ni se sabe cuando. Sed felices.