30 de maig, 2012

No som bons patriotes!

Els catalans hauríem de peregrinar a Madrittt, encadenats i demanant perdó.

La gran majoria som culpables que la prima de risc hagi escalat fins als núvols, degut a la monumental xiulada al partit de la copa del rei.

Culpaaaaaables! Antipatriooooooooooootes!

A què estem esperant, eh? eh? eh?

Assenyaleu aquesta xiuladora compulsiva, per a vergonya i oprobi!!!!!! Encadeneu-la!

28 de maig, 2012

harmonia?

No es pot governar a cop de twit!

no es pot tirar endavant un país estant sotmès a un partit (o a un altre)

les persones necessitem guies compromesos amb les altres persones, no amb "els seus partits" ni amb "les seves butxaques" ni amb "les seves poltrones"

No podríem formar conjunts de persones no sotmeses a res ni a ningú, que treballéssim tots per tots?

Una mena d'orquestra...

Amb un bon director, que desitgi el mateix que els altres "músics": que el resultat sigui harmoniós!

No hi ha manera?

Això és que no hem sabut escollir director...

Què hauria passat si, en aquesta orquestra, cadascú hagués anat per lliure o per afavorir "només" els violins, sense tenir en compte les violes? O si el director s'hagués amagat darrere la cortina de l'escenari i hagués enviat a dirigir l'orquestra a un ajudant seu gens experimentat? O si el primer violí hagués volgut prescindir del coixí que li proporciona la resta de l'orquestra?

ja sé, ja sé que sóc molt simplista. Però no vaig tan equivocada, coi!

meditem-ho...

Jules Massenet
Thais
Meditation
Classic FM M-Tel Radio Symphony Orchestra



26 de maig, 2012

Xiulant

Xiulant contra l'Esperança i amb l'esperança que ens en sortirem.

Intentant reunir l'imprescindible per tornar a emprendre el vol... aconsegueixo que tot càpiga en una sola bossa.

No cal massa equipatge, com més lleugeresa, més bé volarà el Blauet en la seva peregrinació per rius i canals.

El Blauet torna a París.

El  llarg camí, contradictòriament amb el que pot semblar (París, gran ciutat...) és un camí de  calma i de fusió amb la natura.

No desapareixo del tot, ja ho sabeu els que ens heu seguit en altres viatges. Aquí estarem!
Carpe diem!

Ens llegim.

24 de maig, 2012

Que els déus ens agafin confessats!

Pare nostre, que no sé on esteu, deslliureu-nos de la Espe!
Amén.
imatge treta de google.


19 de maig, 2012

Flors


Som emigrants al nostre país?

Em pregunto com, entre tots, han aconseguit allò que jo pensava que no aconseguiríen mai.

Em pregunto com, entre tots, han aconseguit que ja no cregui en res ni en ningú.

Em pregunto quin ha estat el moment en el qual el meu desig d'apropar-me a la gent i de trobar allò que ens uneix, més que allò que ens separa, ha estat truncat i ha girat com un guant.

Jo no tenia ni consciència de si pensava, escrivia, parlava i fins i tot, somniava, en català o en castellà. Tot era dins meu.

Ara no.

Per què?

Sóc jo sola, la culpable d'aquest canvi?

18 de maig, 2012

Dos anys

Andreu, allà on siguis...


... que sàpigues que encara ets entre nosaltres!

16 de maig, 2012

la poma i la bicicleta

Ahir vaig ser feliç amb una poma groga (golden) i una bicicleta infantil.

ah, i amb un nen!!!

un nen que va aprendre a anar en bicicleta sense "rodetes"...

I avui m'he volgut llevar amb música.

Fora "Bon dia Catalunya, els que us acabeu de llevar sapigueu que..." i toooooooooooota la cantarella de greuges que vénen al darrere!

Que els greuges hi són!!! però  avui m'he negat a sentir-los.

Que tingueu un bon el que queda de dimecres.

Iaiaflauta.

15 de maig, 2012

PREMI!

Rafel
Gatot
Fanal blau
Karlunx
Joana
Glòria

un gallifant per tots vosaltres!

Efectivament, Girona, temps de flors.

He d'empetitir algunes fotos per penjar-les aquí, la meva camera treia foc, ahir! un dia magnífic ple de flors i paisatge, una companyia immillorable (en Joan, la Feli i el capità)... un dia per gaudir de les coses senzilles (i tendres)

Sense escoltar polítics! (quin descans!)

Que tingueu un bon dia!!

14 de maig, 2012

On sóc?

us ho poso molt fàcil, eh?






09 de maig, 2012

La meva paraula/Les meves paraules

Se m'ha fet força difícil, això de triar paraula. Abans de demanar-vos ajuda, en tenia una mig aPARAULAda.

La primera paraula que em va passar pel cap va ser MÚSICA, per tot el que significa la música per mi; però vaig pensar que era massa difícil de definir, a no ser que em limités a dir allò que posava al llibret de color marró-lleig que es deia "Teoría de la música" i al qual se li desenganxaven les pàgines quan el llegia i que havia d'anar grapant com podia. La definició era molt lletja, tant com el mateix lllibret. Deia així:

¿Qué es  la música? La música es el arte de los sonidos.

I es quedava tan ample! Jo tenia pocs anys. Mai no em va agradar, aquesta definició de música i en canvi, la música m'anava acompanyant al llarg de la vida, de manera que he arribat a pensar que no hauria pogut viure sense ella; es pot viure sense moltes coses, però no sense música. Per això, se m'havia acudit apadrinar aquesta paraula. I no, la música no era el arte de los sonidos; era la vida mateixa!... així doncs, MÚSICA tenia molts números per ser la paraula escollida.

Ahir, però, vaig decidir fer una mini-enquesta i Déu n'hi do la quantitat de paraules que us ha suggerit el meu blog. Gairebé totes relacionades amb el mar, el vent, la navegació, el vaixell, els ocells (el blauet, que dóna nom al nostre vaixell actual)... alguna de les paraules que m'heu dit no tenia relació amb el nom del blog sinó amb com em veieu a mi, o quina mena de sentiments (o el que sigui) que us desperto. La veritat és que en cap moment he pensat apadrinar cap d'aquestes paraules (les relacionades amb el mar i la navegació) tot i que me les estimo molt, eh?

Sóc una persona totalment contradictòria, amb tendència a entristir-me, però amb un gran sentit de l'humor (veieu, la contradicció?) i per això m'he enamorat de la paraula PALLASSA, que ha suggerit el Paseante. I llavors he pensat apadrinar aquesta paraula, però...

Com a dona contradictòria, he pensat "si a tu no t'agraden, els pallassos, ni t'han agradat mai!". I he començat a buscar per youtube, com una boja, a través de la paraula PALLASSA. I m'he trobat amb la Pepa Planas, la nostra pallassa oficial, que em sembla que fins i tot li van oferir feina al Cirque du Soleil!, però els videos que he vist no m'han arribat al cor, ni enlloc. Reconec que, per qui li agradin els pallassos, ha d'agradar. Però a mi no m'ha fet ni fred ni calor. I en canvi, la paraula m'encanta!

Què fer?...

A poc a poc he anat derivant: pallasso/a =  qui juga, d'alguna manera, amb l'humor.
Humor = Coi, quina mena de definicions més horroroses he trobat per a la parula HUMOR! (ecsss) (veure el  Diccionari de la llengua catalana de l'IEC)

Per això, després de pensar una mica més, m'he decidit per HUMOR, si, però per BON HUMOR.

I per què? eh? eh? eh? eh? doncs perquè, donada la meva tendència depressiva, donada la tristor ambiental actual, la conjuntura (CONJUNTURA!!!) ohhhhhhhhhhhhh! una altra paraula que m'agrada! donada la conjuntura político-econòmica-social que estem travessant en aquests moments, m'ha semblat que apadrinar BON HUMOR em portaria bona sort! i és que m'agrada més apadrinar BON HUMOR  que IRONIA, per exemple, que també tenia molts vots (meus)... i aquí m'he quedat.

I com que aquest post/apunt serà massa llarg pel que us tinc acostumats i hi ha massa explicacions, m'he decidit a posar-vos aquest video d'una cançó popular adaptada per Mª Aurèlia Capmany i que cantava La Trinca fa moooooooooolts anys (quan encara no s'havien engreixat) i d'on vaig treure la meva famosa expressió: eh? eh? eh?  (jo només en poso tres, d'eh?), mentre que els trincos en posen la tira i mitja! (com es passen, oh, oh,oh,oh!)

Us convido a escoltar bé la lletra d'aquesta cançó, encara que no us agradin gaire els intèrprets. La lletra té molta mala llet, per tant una bona dosi d'IRONIA i una gran dosi del meu conjunt de dues paraules apadrinades:

BON HUMOR

I moltes gràcies per arribar fins aquí (si és que hi heu arribat, és clar!)

Apa-li!



07 de maig, 2012

aPARAULA'm

Aquest post està calcat del del Xarel-10 (adaptant-me al meu mar, ep!)

En Víctor Pàmies ens ha proposat un nou homenatge catosfèric. Aprofitant els actes de l'Any de la Paraula Viva que s'han fet per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, ens demana d'apadrinar una paraula i explicar per què l'hem triada.

Fa dies que rumio quina paraula triar però no m'acabo de decidir per una o altra (en aquestes coses sóc indecisa de mena :-D) i per això se m'ha acudit demanar-vos ajuda.



Quina penseu que pot ser la paraula
que més s'escau a Des del meu mar?

Només tinc dos dies per participar-hi, ja ho sé, però és que després de donar mil i una voltes, no sé encara quina paraula triar; en tinc una que em balla pel cap, però m'esperaré a veure si vosaltres me'n trobeu una altra... i llavors decidiré (si,si, a darrera hora!)

PS: Si voleu participar apadrinant la vostra paraula preferida, apunteu-vos en aquest FORMULARI

Gràcies anticipades per suggerir-me paraules!

04 de maig, 2012

sort que la música existeix!

Torno a constatar que tanta informació em fa mal

mal al cap

mal al cervell

mal a les neurones

mal general.

Jo només vull viure tranquil·la! vull assaborir, fruir de la salabror del mar quan passejo amb la Taca de bon matí, de l'escalforeta del sol a la pell els dies lluminosos de primavera, vull sentir l'olor de les fruites i les verdures a plaça, vull triar els tomàquets més gustosos i les bledes més lluentes, vull que em deixin gaudir de la meva llengua, que els meus fills siguin feliços amb el que tenen sense envejar qualsevol temps passat i que l'herència que deixi pels meus néts no sigui un món caòtic on no sàpiguen com bellugar-se!

No entenc en quin moment se n'ha anat tot en orris, no ho entenc...

O si?

On és, el remei, si un grup de pressumptes personatges (és que dir-los personatges a seques em sembla massa fort, no sé si s'ho mereixen) no són capaços de posar-se d'acord?

apa, doncs, continuem posant els nostres petitíssims granets de sorra, a veure si...

imatge de google


Sort que ens queda la música!

01 de maig, 2012

Peatges, mestres i societat malalta

Els catalans aviat pagarem per respirar.

Amb l'afany recaptatori que tenen els del govern central - també- per què no fan TOTES les autopistes i autovies d'Espanya de pagament? A nosaltres ja no ens ve de nou i els altres veurien el pa que s'hi dóna.

Ja sé que no dic res de nou, evidentment, que això s'ha dit, que... però homeeeeeeeee, és que ja tenim el got ple. I ja vessa!

Avui he sentit que hi ha una mestra a Andorra que la volen fotre al carrer perquè ha ensenyat els seus alumnes de 4 anys a escriure, llegir, sumar i restar. Vejam: si la mestra no els ha ha obligat  (la letra con sangre no entra, senyors!) , si ho ha fet amb mètodes pedagògics (que n'hi ha), si aquells nens i nenes han pogut desenvolupar les seves capacitats i a més a més han après a llegir i escriure mínimament, què coi volen?????????

Potser la mestra els hauria d'haver preparat perquè el dia de demà fossin  uns ni-nis comme il faut! O, com he sentit que algú deia aquest matí per la ràdio, perquè siguin uns bons concursants de Gran Hermano quan els arribi l'edat!

Ai, que no anem pas bé!... el meu nét de 4 anys llegeix i escriu mínimament, em demana jugar amb les paraules, s'inventa contes, suma i resta quantitats petites, i fa altres operacions sense ser conscient del tot de si està multiplicant o dividint, però resol problemes petitets. És delicte?

Socors!!!!!!!!!!!!

imatge de google