28 de maig, 2012

harmonia?

No es pot governar a cop de twit!

no es pot tirar endavant un país estant sotmès a un partit (o a un altre)

les persones necessitem guies compromesos amb les altres persones, no amb "els seus partits" ni amb "les seves butxaques" ni amb "les seves poltrones"

No podríem formar conjunts de persones no sotmeses a res ni a ningú, que treballéssim tots per tots?

Una mena d'orquestra...

Amb un bon director, que desitgi el mateix que els altres "músics": que el resultat sigui harmoniós!

No hi ha manera?

Això és que no hem sabut escollir director...

Què hauria passat si, en aquesta orquestra, cadascú hagués anat per lliure o per afavorir "només" els violins, sense tenir en compte les violes? O si el director s'hagués amagat darrere la cortina de l'escenari i hagués enviat a dirigir l'orquestra a un ajudant seu gens experimentat? O si el primer violí hagués volgut prescindir del coixí que li proporciona la resta de l'orquestra?

ja sé, ja sé que sóc molt simplista. Però no vaig tan equivocada, coi!

meditem-ho...

Jules Massenet
Thais
Meditation
Classic FM M-Tel Radio Symphony Orchestra



12 comentaris:

Carme ha dit...

Hi ha molta gent, ja treballant per això. Els de l'Assemblea nacional catalana.

L'altre dia em van enviar un vídeo. On surt la Mònica Terribes i el seu pare. Fins ara anònim treballador pel país.

si el voleu veure

Montse ha dit...

Si, Carme, tens raó, ja ho conec i en sóc simpatitzant.

Cal moure's, no parar mai, no deixar d'afinar els instruments...

Glòria ha dit...

Cert, una orquestra no és res sense un bon director, però... quin director tindrà pebrots de dirigir aquesta orquestra?

Montse ha dit...

tens raó, Glòria, els seus membres desafinen absolutament... :/

Olga Xirinacs ha dit...

Hi ha moltes voluntats bones, però he arribat a la conclusió que els ambiciosos no els podrem deturar mai: ells no volen la pau. I l'ambició comporta l'esclavatge, la discòrdia, el sotmetiment i la mort. Hi ha massa paràsits que ens xuclen i de moment no hi podem fer front. Tant de bo.
Magnífica la teva resposta al meu gregorià, Montse.

El porquet ha dit...

I si potser, el que falla ja d'un inici, és la partitura? Meditem-ho...

Montse ha dit...

Ondia Porquet, quanta raó!

quantes coses per arreglar!

Montse ha dit...

Olga, hem de poder canviar la partitura, el director d'orquestra i anar tots a una... no? deixa'm tenir aquesta esperança...

Anònim ha dit...

QUANT "LES COSE3S" ESTAN TAN FOTUDES,COM ARA,FINS I TOT LES IDEOLOGIAS SOBRAN.
JA ES HORA DE TOCAR....RAUXA?...HO HO SE.....
JUGANT.

N'OBLIDES EL REPELENT DELS MOSQUITS,QUE ELS CANALS SON PUNYATEROS,BONES VACANCES¡¡¡¡¡

Joana ha dit...

De fet, ha quedat clar, que en alguns llocs governen ciutadans i ciutadanes sense càrrega "partidista" i funciona.. no se... però algú ha de posar seny.

el paseante ha dit...

Sempre he cregut en els països petits, on et puguis creuar amb el president pel carrer i dir-li com veus la situació mentre el convides a fer un cafè.

Pilar ha dit...

Tu equivocada?
Tu simplista?
M'encanta Thais!