La Nura, «casa»

 Recordeu quan érem petits? Només estavem segurs quan cridàvem «Casa!»... En un llarg viatge, per mar o per canals, en un vaixell petit  (el meu país és tan petit...), sentir-se «a casa» és molt important. Molt més del que hom es pugui imaginar. Per això, tot i que després ja hi haurà ocasió perquè es torni a desordenar, estem intentant que la nostra petita llar flotant, esdevingui això mateix: una llar.

A les fotos podeu veure una mica de caos, però també petits racons que ja van quedant tal com han de quedar. Allò que una imatge val més que... ho recordeu? Doncs això: no cal que expliqui gaire més. 

Es va acostant el moment de marxar!

Un raconet que comença a agafar forma (Encara falten llibres, ep!)

Un caos momentani, que acabarà bé!

El lloro ens acompanya des de temps immemorials... crec que el vam comprar a Menorca, als anys 90. No hi ha capità sense lloro!

La teca polida i a punt!

Ja queda menys!

La Nura fora de l'aigua

 Avui només us explicarem que dilluns passat vam treure la Nura de l'aigua.

Cada any s'ha de treure, el vaixell, per «fer fondos», que consisteix a rascar tots els musclos i algues que s'hi han anat enganxant durant l'any, netejar-ho bé i donar una capa de patent anti-algues, canviar els ànodes de zinc dels eixos les hèlix, i revisar els passa cascos i les aixetes de fondo. Totes aquestes coses les ha fet en Joan Salvador. 

Aquí, el testimoni de la Nura sortint de l'aigua, la Nura en sec i la Nura tornant a l'aigua. I la setmana que ve, més...

A punt per començar a treballar

...i una vegada fet tot, cosa que cansa molt...

El procés contrari: la Nura tornarà a l'aigua.

Voilà!

I el dissabte, i el diumenge de Rams, polir i posar oli a la teca... perquè quedi  resplendent!

Motors

 Més sobre la posta a punt

Aquesta setmana l'hem dedicada a posar els motors a punt. Ja us vam dir que la Nura no la vam comprar nova, sinó que ara mateix té trenta anys. 

Per tal de fer el manteniment, tot el que ara diré, es fa cada any. Però aquest any, que hi ha la intenció d'estr més temps «fora», ens hem d'assegurar que no falli res. I no fallarà res, si la llei de Murphy no actua, això està clar. 

Per això, doncs, s'han canviat: l'oli, els filtres d'oli, els filtres d'aire, els prefiltres i els filtres de gas-oil, les corretges de l'alternador, els ànodes de zinc, els rodets de les bombes d'aigua, etc. (No sabia jo que portàvem tantes coses, però es veu que sí)

És una feina que s'ha de fer, però és molt pesada. Per sort, no la faig jo, sinó en J.S. i, evidentment, el mecànic. Es capbussen, per fer tot això que he explicat,  per la «sala de màquines» (entre nosaltres, un lloc infernal on jo no he entrat mai, perquè m'agafa claustrofòbia). 

Aquí, dues imatges que ho certifiquen.

La «sala de màquines». Què esperàveu? La sala del Titànic? eh? eh? eh? A veure qui és el guapo que es fica aquí  a dintre i surt tan content!

Vosaltres veieu una granota blava. Això és el mecànic (o potser en J.S.)

Els motors de la Nura