Entrades
Recordeu quan érem petits? Només estavem segurs quan cridàvem «Casa!»... En un llarg viatge, per mar o per canals, en un vaixell petit (el meu país és tan petit...), sentir-se «a casa» és molt important. Molt més del que hom es pugui imaginar. Per això, tot i que després ja hi haurà ocasió perquè es torni a desordenar, estem intentant que la nostra petita llar flotant, esdevingui això mateix: una llar.
A les fotos podeu veure una mica de caos, però també petits racons que ja van quedant tal com han de quedar. Allò que una imatge val més que... ho recordeu? Doncs això: no cal que expliqui gaire més.
Es va acostant el moment de marxar!
Un raconet que comença a agafar forma (Encara falten llibres, ep!)
Un caos momentani, que acabarà bé!
El lloro ens acompanya des de temps immemorials... crec que el vam comprar a Menorca, als anys 90. No hi ha capità sense lloro!
La teca polida i a punt!
Ja queda menys!
4 comentaris:
A banda del lloro, i podries posar un mico, i un senyor de Puertu Rico. Bon viatge!
hahahaha, Francesc!Si trobem un mico pels canals francesos, el comprarem, en el teu honor ;)
Al lloro li heu d'ensenyar a renegar, que és el que feien els pirates.
Si els renecs són en català, no ofenen ni a déu ni a sa mare.
Com el Capità Haddok! Sí senyor (llamp de llamp de rellamp)
Publica un comentari a l'entrada