18 d’agost, 2017
17 d’agost, 2017
killing me softly
Escoltar la ràdio és perjudicial per a la salut.
Sentir alguns tertulians, mata (a poc a poc, com diu la cançó)
Viure sabent que fa anys que t'estan tractant de nazi, i d'altres coses pitjors (si és que hi pot haver coses pitjors) fa que et plantegis quan, com i de quina manera ens van començar a enganyar i quan, com i de quina manera, ens vam refiar massa del que teníem al davant i no vèiem (per bona fe o per mandra, ves a saber)...
Un estiu estranyot, aquest estiu. Vam decidir fer les vacances pel juny, pensant que la temperatura seria més agradable i ens vam trobar amb les onades de calor... que, tot i que una mica minvades, encara fan que el cos i l'esperit no estiguin per pensar massa.
Estic molt decebuda amb el món que m'envolta. No parlo del "meu" món, que aquest és el millor que tinc a la vida. Perquè al final, allò que compta és la família i aquell nucli d'amics en qui pots confiar sempre.Però tot allò que queda fora, a tocar, però fora d'aquest nucli, està ben podrit!
La pregunta torna a ser aquesta:
En quin moment ens van començar a enganyar i com és que no ho vam veure?
Que tingueu una bona entrada a la segona quinzena d'agost. Ànims!
Ep! Sempre endavant i amb ganes de fer coses, moltes coses!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)