18 d’agost, 2017

Dol profund


4 comentaris:

Oliva ha dit...

AVUI SOC MES BARCELONINA QUE MAI....

M. Roser ha dit...

Jo no hi visc, però avui, també també sóc Barcelona!!!

Elfreelang ha dit...

no et pots ni imaginar el munt de vegades que passo per la rambla.....dolor inmens i també orgull de la meva ciutat, gràcies

Josep ha dit...

Moltes gràcies de tot cor.

Una abraçada!