27 de gener, 2013

Zapping polític

No sé quant temps feia que, a la nit, només d'acostar el cap al coixí, queia rendida; diria que des que vaig passar la grip, que va durar des de Sant Estev fins a Reis...

Sigui com sigui, feia molt temps que, a la nit, no em plantava davant la tele i ahir ho vaig fer. Aprofitant que el capità ja pesava figues, m'apropiava del comandament i em dedicava a aquell esport tan estúpid però que també deu dur endorfines (de les endorfines beneites, segurament) perquè enganxa! (enganxa per una estona, vull dir)...el zàpping!

Bé, doncs. Quan va acabar una pel·li del Russell Crowe, actor que darrerament es prodiga molt, a la tele - que és que van fent "cicles" d'actors, potser? perquè tan aviat comences a veure Al Pacino durant un mes seguit, com Meg Ryan, com, ara li toca, Russell Crowe - em vaig dedicar a anar clicant cadena darrere cadena, a veure què es coïa.Això si: sofà, manteta i el tercer te de la nit (potser era per això, que no dormia...)

De cop i volta em vaig quedar amb "El gran debate" perquè vaig veure algú que feia molts anys que ni veia ni sentia; algú que m'havia agradat força durant la meva joventut, a qui m'havia escoltat amb admiració, i que ara ja s'ha jubilat. Una llàstima: gent així hauria d'estar sempre en actiu! La persona en qüestió no era una altra que la Cristina Almeida, que els va donar un bon bany de dignitat a tota la colla de polítics actuals - sense dir noms, però sent força explícita- bé, tres o quatre noms si que van sortir, havien de sortir! però en cinc minuts i sense deixar  allò que en diuen  els castellans títere con cabeza, i amb l'educació per escut, els va ben pentinar, tots plegats.

Cristina Almeida, per què no tornes? eh? eh? eh? perquè, independentment d'estar d'acord o no amb el seu partit, ha estat una política brillant, feminista, abogada de l'acusació de la "Matanza de Atocha", assagista i ponent en conferències mundials.  I honesta!





23 de gener, 2013

Bona nit, Espriu!

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. 


Salvador Espriu

Cucs

Miro a la dreta, miro a l'esquerra, cap amunt, cap avall... no hi ha un pam de net.

Jo, per si de cas, cada dia passo l'aspirador, no fos cas que encara hi quedessin microbis, després de les grips que s'han passejat per casa meva; hmmmmm, sembla que tot està correcte.

Que no hi ha ningú amb les mans netes? Mentida! Si que n'hi ha: el món està ple de bones persones; la llàstima és que - com ja sabem- digui el que digui la llei (allò de que tots som iguals davant d'ella), sempre hi ha hagut, hi ha i hi haurà lleis fetes a mida per aquells que són una mica  més iguals. I que les bones persones, normalment, som dels menys iguals.

La igualtat (davant la llei) és directament proporcional al tamany del delicte que hagis comès. Si atraques el banc, vas a la garjola, però si atraques el client, des de darrere el taulell, amb una miqueta de sort et col·loquen com assessor en una multinacional!

Una llàstima.

I tornant a virus i microbis varis i variats, avui tenim la professora de francès malalta. Conseqüència: no tenim classe, perquè, com "al cole", a les escoles oficials d'idiomes, si un profe es posa malalt, no hi ha substituts que valguin. Com que som menys iguals i allò que dèiem... estudiants, foteu-vos.


Ara, això si: d'aquí a cent anys jo seré tan calba com qualsevol senyor o senyora d'aquests que s'han passat uns quants anys cobrant sobres, llavors serem ben iguals, hehehehe... només que potser els cucs que em "toquin" a mi menjaran més sa que aquells que  els toqui menjar-se un corrupte...

20 de gener, 2013

Alcem-nos, noooooooo? Fem alguna cosa!!!!!!

Fa bon dia, el sol ha sortit, la pluja ha parat; fa vent, però no arriba a molestar; el meu mar està preciós, és hivern i fa fred, la qual cosa ens dóna l'oportunitat d'abrigar-nos - com a les pel·lis- amb guants, bufanda i, si ho volem, una gorra de llana, amb borla o sense. Que sempre quedem guapos! (al menys, a les pel·lis, passa!)

Miro enfora, des de la finestra, la Taca als meus peus - escalfant-me'ls- el Xat fent rum-rum, assegut a la cadira del capità, i un somriure apunta per sortir dels meus llavis.

Però llavors, recordo.

Recordo que tenim el nostre parlament barallant-se per presentar un paper que digui que som una nació sobirana - però atenció, ho ha de dir, però que no sigui dit, no fos cas que a Madrid es pensessin que el que volem és PREGUNTAR els catalans què volen/volem fer/ser - i que quan l'un estira, l'altre no arronsa, quan un grup diu "ja ho tenim", surt un altre grup a qui no li agrada tal paraula o tal altra. I que quan "sembla" que si, encara és que no.

Recordo que al govern central hi tenim una colla d'ineptes, lladres, corruptes, cínics i males persones, que  estan d'acord amb anar desnonant famílies que no poden pagar la seva hipoteca mentre ells viuen alegrement, per damunt les possibilitats de qualsevol, amb els NOSTRES diners. I sobre tot, amb els diners d'aquells a qui volen desnonar perquè no poden pagar la hipoteca.

Noooooooooooooo, que ningú no em digui que estic fent demagògia. Estic dient el que veig, estic fent una descripció de la realitat que m'envolta i cada dia esic més indignada!

Hi ha d'haver una segona sessió d'indignats a la Plaça de Catalunya?

Hem de tornar a sortir a demanar als nostres dirigents el que volem i, bàsicament, a dir-los EL QUE NO VOLEM?

Alguna cosa haurem de fer, no? O ens quedarem amb els braços plegats, contemplant com se'ns pixen a la cara?

Ahir vaig descobrir això  (que encara no sé massa bé de què va, però ho esbrinaré)...

De moment me'n vaig a aprofitar aquest preciós dia que - els déus?- ens han concedit...

Que tingueu un bon diumenge!

17 de gener, 2013

Banderes

Ui... que difícil se'm fa... volia buscar una imatge d'unes calces amb la bandera del país veí - per regalar-li a la senyora Plans de Lluna- però no en trobo, o no en trobo, així, que vagin "sueltes", sense una senyora dintre... i com que aquest blog és molt respectuós amb els seus lectors i no es vol ficar en camisa d'onze vares, val més que ens quedem amb aquesta imatge de fa mil anys i que protestem amb cançons. Com abans!

la imatge l'he tret de google i és cuirós, perquè la frase que jo havia escrit per trobar-ne una no tenia res a veure amb les cançons de protesta sinó amb les calces-bandera-país-veí (bé, expressat amb unes altres paraules)

també m'han sortit els tirants de Fraga... com a mínim, curiós!

Aps, i el principito fent d'abanderat als JJOO del 92...

Aquest google és la pera!

per cert, quan diu que dimitirà la senyora Cuerpopedal?

14 de gener, 2013

Constatacions vàries

La primera constatació és trista:

Cadascú va a la seva bola.

La propera vegada que calgui votar, votarà sa tia la del poble.

________________________________

La segona constatació és realista:

Quan t'adones que en acabar de fer punxa als llapis de colors del pot et queden les mans endolorides, t'adones no pas que t'estàs fent gran, no! T'adones que ja t'has fet gran!!!!

Porca misèria...

06 de gener, 2013

RRMM

Els RRMM han passat, carregats de bona voluntat, il·lusions, regals i xocolata desfeta.

Ha estat un any estrany, tanmateix: i és que la crisi, de vegades no és només econòmica. Ens entossudim a emboirar-nos el cap i veure bruixes, serps i culebrots allà on potser només hi hauria d'haver innocència.

De tota manera, el millor que poden fer els reis, actualment, és abdicar i fotre el camp!