04 de juny, 2017

Si es fa fosc...

I bé... no va guanyar la Juventus. Llàstima.

No penso felicitar a qui no m'estima.

El cava, però, va ser obert (mai no es pot dir no a una copeta de cava)

I sobre la tragèdia de Londres, no tinc paraules.

Algú de vosaltres veu "House of cards"? Voleu dir que no és que van "copiant" el que està passant?

"Nosaltres som el terror", diu la Claire. I jo ho poso en boca de molts polítics actuals, de tots els països, començant pels... callo, que em llegeixen!

I parlant de llegir...

Ja heu llegit "Si es fa fosc"? Noooooooo?

Doncs recordeu, d'aquí a 9 dies (nou) en farem la presentació a Blanes.




Victimisme? Segur?

Feu-me un favor:

Llegiu, complet, de dalt a baix, amb tuits inclosos, aquest article de l'Àlex.

Gràcies.

No hi ha més paraules, Senyoria.


03 de juny, 2017

Comiats de solter/a

Avui, la filla de la meva cosina, celebra el seu comiat de soltera.

Les amigues i part de les noies de la família li han preparat un acomiadament divertit i festiu i, entre totes, s'ho estan passant d'allò més bé.

Quan jo era jove i em vaig casar per primera vegada, els comiats de solter/a, només es veien a les pel·lis americanes. Per això, la nit abans del casament, ens en vàrem anar a sopar amb la colla (un entrepà i una cervesa, res sofisticat) i després, vam anar  a prendre una copa. Tots dos, amb totes les parelles de la colla, casades o solteres, i també els membres que no tenien parella. 

Ja fa molts anys, que la moda d'aquest tipus de celebració ha arribat a casa nostra, com ho ha fet el Halloween , el Dia dels enamorats i d'altres. A mi no em sembla ni bé ni malament, sinó tot el contrari. S'ho passen bé i no fan mal a ningú. No molesten. En general.

Només em fa vergonya aliena quan veig que al pobre nuvi o a la pobra núvia li posen algun artilugi de tipus sexual, quan no directament pornogràfic (un penis  al cap o d'altres suposades "moneries"). Llavors sí que penso que més que un comiat de solter/a, allò és una vexació que no té cap mena de sentit. O quan la festa acaba amb tot déu borratxo, vomitant per les cantonades, o en algun club, amb boys (elles) o amb dones (ells). Això, més aviat em fa pena. Algú que s'hagi de casar aviat, que hagi escollit una parella per formar una famíia, té la necessitat d'estar amb una prostituta (o prostitut) la nit abans, o uns dies abans...? De veritat?

Doncs no ho entenc! deu ser que m'he fet gran, segur! Però no "antiquada" ni "puritana", no ens confonguem!

La filla de la meva cosina s'ho està passant bé, està gaudint d'una festa divertida, sense molestar ningú i sense necessitats estranyes. De la qual cosa me n'alegro!

Quan em vaig casar per segona vegada, no se'ns va ni passar pel cap, de fer un acomiadament de "solters", ni junts ni separats. Potser perquè ja teníem una edat, i fins i tot, dues!

En fi, que cadascú celebri el que cregui oportú  i de la manera que li sembli oportú (faltaria més!). 

I parlant de celebracions, m'agradaria, aquesta nit, celebrar el triomf de la Juventus a la Champions! Per si de cas, prepararem el cava...

Digueu-me dolenta, hahahaha! O absurda.

28 de maig, 2017

Llàstima

És una llàstima que no tingui més temps.

No entenc com vivia, jo, quan els fills eren petits i després, adolescents, jo teballava, en JS treballava... havia de fer sopar (els nois dinaven a l'escola), quan ja anaven a l'insti, també havia de fer dinar... francament, no tinc memòria de com ens ho fèiem. El que sí que recordo és que tot bitxo vivent havia de col·laborar, a casa! I a fe dels déus que ho feien!

Doncs bé: ara no disposo de l'estona (la poca o molta estona) per dedicar-me a fer un post diari al blog, com havia fet in nihilo tempore... quan fins i tot traduïa els posts al castellà! Les neurones ja no són les mateixes, això també ho saben els déus. I jo. Jo ho sé molt bé.

Ni les neurones ni els músculs! "Abans", jo no em trencava res... ara tinc una facilitat enorme per a trencar-me tendons, si més no, o perquè més del que voldria, el nervi ciàtic em faci la guitza! Què? L'edat? Quina edat?????

Avui aprofito per felicitar el Barça, com a campió de la Copa d'aquell rei que hi ha al país veí.

També aprofito per enviar un missatge a tots aquells que, fins i tot des de dins, es volen carregar el que d'altres defensem i defensarem amb ungles i dents (però amb ungles i dents pacífiques, que sí. Sí que es pot!)





11 de maig, 2017

Per molts anys, Olga!

Enceto aquest blog oblidat durant setmanes per felicitar-te, Olga Xirinacs, en el dia del teu 81 aniversari!

Olga, desitjo que tinguis un dia de pau, records, felicitacions, somriures, pastís i alguna que altra copeta de cava!

Una forta abraçada!

Johan Sebastian Bach és el llenguatge perfecte, per tant, et deixo amb ell:


22 d’abril, 2017

El dia a dia d'aquesta setmana... i demà.

El passat dimecres vàrem presentar el nostre llibre. Nervis passats. Ara ja hem engegat, doncs, el tret de sortida per tirar endavant amb aquest segon "fill" de Cornèlia Abril.

Si voleu saber com va anar i veure fotos de l'esdeveniment, us remeto al blog de la Cornèlia.

Per una altra banda, des del dia 20 fins demà, dia 23, Sant Jordi, hem participat (de fet, quan escric aquest post encara hi estem participant) en el Xè Festival de la Fira del llibre d'Artista, gràcies a què tenim una artista al grup, la Carmen Sanzsoto, a qui ja coneixeu.

Normalment, quan he visitat una fira, d'art, d'artesania, de llibres nous, de llibres vells o de mostres del que sigui, hi he anat com a espectadora. Aquesta vegada ho estic vivint des de dintre i m'he adonat que "em faltava"!  (fora de les fires de Sant Jordi, que aquestes sí que me les conec)...

Una molt bona experiència, si us he de dir la veritat. El de menys és "vendre", tot i que quan vens una peça, un llibre o el que sigui que estàs mostrant al públic, hi ha una petita satisfacció interior que no sé com explicar. No és el mateix viure-ho, experimentar-ho, que "saber" que a la llibreria hi ha el teu llibre i ja està. És dieferent.

I parlant de llibreries, sapigueu que a Blanes, a la Llibresca (Passeig de Dintre)  i a Ça trencada, podeu trobar Si es fa fosc.  

I ara vaig a preprar-me per demà, que passaré tot el dia a la parada, a la Plaça Sant Just, darrere l'Ajuntament (de Barcelona), allà on hi ha, precisament, l'església dels sants Just i Pastor.

Si us animeu podeu venir a veure'm. Hi seré des del migdia, fins que em facin fora!


18 d’abril, 2017

11 d’abril, 2017

Cre-art: A un pas de la presentació

Cre-art: A un pas de la presentació



Sabeu què?



El proper dimecres 19 d'abril, just després de la Setmana Santa, i molt poquet abans de Sant Jordi, Cornèlia Abril presentarà el seu nou llibre Si es fa fosc.



On?



Després us ho dic!

07 d’abril, 2017

Una atra dedicatòria.

La darrera imatge que ens has deixat era la del teu cirerer florit.


Siguis on siguis... et recordarem i t'enyorarem.

Les bromes i els riures al gym no seran el mateix, Rosa.




30 de març, 2017

Banda Sonora Original

Diu Catalunya:
(més o menys)  yo no te pido la luna!



Respon Espanya: (més o menys)  bla bla bla bla



Diu, al seu torn, Catalunya: (més o menys) No, no, no, no serem moguts!



I en fi...

A quien corresponda!



21 de març, 2017

Dia D

Ja sabeu, perquè ho he dit moltes vegades, que jo sóc anti "Dies de..." el que sigui.

O sigui que sí: sé que avui és el Dia de la poesia. Ja ho sé.

I jo repeteixo: per mi, cada dia és el dia de la dona, el dia del nen, el dia del pare, el dia de la poesia, el dia de la solidaritat, el dia de... 

i dit això,

FELIÇ DIA DE LA POESIA per tothom.

Sóc contradictòria fins a extrems que no sabria explicar. Perquè, gràcies a Déu, sóc atea, com deia aquell...

Buscant per la xarxa, he trobat aquesta foto que m'ha agradat, per això la poso aquí:



Hi ha un detall, però, que no té a veure amb la foto, sinó amb el lloc on he trobat la foto, que és un diari digital que es diu Catalunyapress i que jo no havia llegit mai.

El que m'ha sobtat és, fullejant virtualment aquest diari i entrant a diverses de les seves pàgines, trobar-me una fotografia d'Amancio Ortega, amb aquesta frase a sota:

Amancio Ortega ES cau del podi dels més rics del món.

Ohmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!

Profes de català del món, UNIU-VOS i ensenyeu bé la llengua, si us plau!


08 de març, 2017

L'impossible


Ho han fet!

"Han fet un Madrid".

Gols fins a l'últim minut.

Qui ho diu, que no m'agrada el futbol, eh? eh? eh?

Bona nit, família blogaire.

... papa... hauries gaudit!!!!

VISCA EL BARÇA!

Dia "divertit"

Ja ho va dir, en Montull, que "ens divertiríem".

A mi, tot plegat, em fa molta basarda. I moltíssima mandra.

I moltíssima ràbia.

Au.

A pastar fang, tots, tots i tots.



Vaja... oh! Miracle!

Ara mateix també parlen de la financiació irregular del PP!

MIRACLE!

Ai mira...

Si els miracles existeixen, potser encara remuntarem, hahahahaha!

05 de març, 2017

BLUES &WORDS-CORNÈLIA ABRIL


MILL - MILLOR - Millet

Bé, doncs ja em van posar el "taco" i ara a esperar tres mesos per poder-hi posar el queixal.

Estic escoltant RAC1, en Xavi Bundó m'agrada gairebé tant ccom en Basté i sempre que puc, escolto una estona el que diuen i el que parlen amb els tertulians de torn, o amb els seus entrevistats. No sempre és interessant; si no ho són tanco la ràdio i poso música. O res.

Ara mateix està parlant amb (crec haver sentit,  la Pat Millet), la germana petita de Fèlix Millet. Ha explicat coses força interessants. Interessants a molts nivells. 

Jo espero i desitjo que Fèlix Millet sigui condemnat d'una santíssima vegada en proporció amb tot el que ha fet, i que no hi hagi cap mena de concessió! (igual que els Montull, evidentment, i tants altres)  

Espero i desitjo que tots els casos de corrupció política de TOTS els partits, catalans i no catalans, de dretes i d'esquerres, de dalt i de baix, siguin castigats, però el que m'agradaria més fóra que TORNESSIN ELS DINERS, i malauradament, penso que els trets no van per aquí. Això fa que continuï pensant, no sé si equivocadament, que la justícia no és igual per tothom, com se'ns vol fer creure. 

Ni la justícia ni la llei, ja ho vaig dir. 

Fora els Millet indecents, però no els que no han comès cap malifeta, encara que siguin de la mateixa família. Siguem justos.


I del millet, al mill ( Panicum miliaceum). 



Heu vist, que aquest aliment per als ocells, és molt bo per a les persones? Bé, jo me'n vaig assabentar quan vaig anar a la meva bruixa particular (dit amb tota l'estima per la meva bruixa particular, una doctora i dietista molt bona, que em va fer conèixer les bondats, entre d'altres aliments, del mill).

Millet, mill, MILLOR: "sí que es pot" (en la seva versió podèmica, sí se puede), cantaven ahir, al camp del Barça. 

Remuntarem? A mi em fa molta gràcia, tot això.

Ja ho he dit alguna vegada: em vaig fer independentista per culpa de Rajoy i em vaig fer barcelonista redomada gràcies al meu pare i a Guardiola.

Malgrat tot, continuo pensant allò que "veure onze tios darrere una pilota" no té massa gràcia. Excepte quan els veus jugar bé, que gairebé es converteix el joc en una coreografia digna de veure.



I com que no tinc res més a dir, ja callo.

Video tret de youtube.


02 de març, 2017

Aixxxx

Déu, els déus, la Mare Natura, l'Energia, el Big Band o els micos dels quals procedeixo, em van fer poruga.

Què voleu que us digui, jo, si sóc així?

Por dels camions a les carreteres i autopistes, por d'anar en bicicleta pel carrer (per altra banda, no sé per on més podria anar en bicicleta), por de conduir per l'AP7, por que els nens es facin mal.

Ho he passat malament, fent de mestra, en aquest sentit, perquè més d'una vegada algú s'ha obert el cap... però això ja ho vaig explicar.

Sooooort que quan això va passar, els pares i mares dels nens i nenes no denunciaven els mestres si els seus pardalets queien i es pelaven els genolls o els havien ded posar punts (cosa menys freqüent, per sort)

I en fi, la pitjor por de totes, que tots compartim en major o menor mesura: la por a la mort, que ho engloba tot.

I la por al patiment.

Jo demano a Déu, a la Mare Natura, a l'Energia, al Big Band o als micos dels quals procedeixo, que quan m'hagi de morir, vagin a la idea: ràpid i sense contemplacions! pim-pam- pum i al calaix!

Però mentrestaaaaant, me les passo canutes per fer-me qualsevol coseta de no res. El dia que m'hagin de fer alguna cosa seriosa , a veure què faré!

Això em recorda el que em deien de petita, i que ara el meu fill mitjà em diu que "quina bajanada", que és allò que si tens fred no t'abriguis gaire, perquè si et poses tot el que tens, quan faci fred de veritat, què faràs?.

Crec que el meu fill té raó.

I seguint aquesta lògica, si ara tinc por de qualsevol coseta, què faré quan hagi de tenir por de veritat? eh? eh? eh?

Però ara, passo el mateix "canguelo" quan he de passar per l'autopista que quan m'han de fer una ressonància magnètica, o quan m'han d'operar els tendons del braç o, com ara, que m'han de posar un implant (dental, ep!), que algú em va preguntar que quina talla faria servir "després", perquè va entendre malament això de l'implant.

Es veu que hi ha implants de moltes coses!

Bromes a part, com més s'acosta l'hora de l'implant (dental) més petiteta i arrugadeta em faig... amb una mica de sort, la cirurgiana no em trobarà, de tan petiteta que m'hauré fet, i ja no caldrà que m'implanti res!

Sant Trankimazín, ora pro nobis.


Mireu-los que feliços, aquests! Semblen trets d'un anunci! De fet, els he tret d'un anunci!!! 

ja que els he mangat la foto, posem-hi d'on prové (jo, sempre amb allò que al Cèsar el que és del Cèsar)