De Montmerlé a Lyon, passant per Trevoux. De tornada. "Especial Taca".

 17 de juliol, diumenge: Montmerlé. Hi ha mercat a la plaça del costat de l'Halte Nautique. Després de treure la Taca, comprem un pollastre rostit amb patates. Sembla a l'ast, però no és "el nostre pollastre a l'ast", tal i com el coneixem a Catalunya. D'entrada, no hi posen sal, la qual cosa deu ser més sana, però no vénen tantes ganes de menjar-se'l. N'hi afegim (això sí que no és sa).

Arribant a la Nura ens adonem que la Taca té una pota que li sagna. S'ha enganxat l'ungla amb la pasarel·la de baixada, que fa força pendent, i, estirant per alliberar-se, se l'ha trencada. Sembla que no li fa gaire mal, perquè no protesta, però és molt aparatós. Li netegem bé, parlem amb en Jordi (el meu fill veterinari) i ens diu que a veure com evoluciona... 

No ha marxat ningú, des del dia que vàrem arribar. Ni nosaltres. La parella d'avis que van avall, igual que nosaltres, ens diuen que al Canal de la Bourgogne, ara per ara, no s'hi pot entrar, degut a les algues,  i que part del Canal del Centre, l'han hagut de tancar perquè se'ls ha esquerdat un vief (tros del canal entre resclosa i resclosa). es veu que perd aigua i s'ha de reparar. Això és per allà a Montceau -les-mines, un lloc on nosaltres hi hem passat, anant i tornant! Hem fet sort, perquè van avisar la gent d'un costat i de l'altre, que, si tenien intenció de pujar o baixar, no ho podran fer. No pel Canal del Centre. Segons els avis en qüestió, si et queda el vaixell atrapat allà, o fas la volta i arribes gairebé fins a París, o allà et quedes... o s'hi queda el vaixell, fins que ho reparin (ves a saber quan) i se t'han acabat les vacances. Ens havíem encomanat a Santa Rita? No! Però a nosaltres ens va sortir prou bé!

18 de juliol, dilluns: Montmerlé. Es preveuen unes calors d'aquelles insuportables, que vivim en carn pròpia. Anem a comprar pa i al súper, a primeríssima hora, aprofitant, també, per treure la Taca. Ja es veu que el dia serà complicat. A partir d'aquí, només sortim de la Nura per treure la Taca, portant-la a coll per la pasarel·la, perquè continua amb l'ungla trencada. Diu en Jordi que o li caurà sola, o se li haurà d'arrencar. Tant de bo que li caigui sola... perquè nosaltres, això, no ho podem fer. S'hauria de dur al veterinari.  É curiós, perquè a l'anada, la gent a qui li agraden el gossos, ens preguntaven si era "agée". Sí, és velleta, pobreta. Ara, de baixada, i amb la calor, se la miren un parell de cops i, a més a més de la pregunta, mouen el cap a banda i banda, com dient "pobreta". Poc saben, aquesta gent, que la Taca, fa un parell de mesos encara era capaç de pujar al Turó de l'Home, a Les Agudes i al Matagalls! La veritat, és, però, que no crec que ho pugui tornar a fer amb el "garbo" amb què ho feia... Potser li haurem de restringir les excursions i adaptar-nos...

19 de juliol, dimarts. Montmerlé-Trevoux. Avui s'esperen 35 graus a l'ombra. Un dels dies més calorosos (que després veurem que encara ho poden ser més, degut a aquesta llarga onada de calor per tot arreu). Tot i així, decidim anar baixant. Avui arribarem a Trevoux. Abans de sortir, en JS va a buscar un pack d'aigua, perquè ens la bevem com si fos aigua! Les Haltes Nàutiques que ens trobem pel camí estan buides. No hi ha moviment de vaixells. Desconeixem aquest estat de coses. El més normal, pel que havíem vist les altres vegades que havíem passat, és que hi hagués bufetades per trobar un lloc. Doncs no.  Arribem a Trevoux a les 10,40. Hi ha lloc. Dues places lliures. Després de pagar al càmping que fa de Capitainerie, com aquell que diu, ens quedem tot el dia dintre la Nura. La calor és insuportable de veritat. L'aire que ens envolta és com si sortís de l'assecador de cabells. A la tarda, a la Nura hi ha 40 graus. La Taca està molt tocada. La instal·lem a la proa amb dos ventiladorets. Té un respirar feixuc. La mullem amb draps molls i reacciona. Surt a penes per fer les seves necessitats, i a coll. L'asfalt crema i les poques herbes, seques, que hi ha, també. I se li claven als coixinets. Com que menja i beu aigua, ens tranquil·litzem.

20 de juliol, dimecres. Trevoux-Lyon. Sortim a les 8,55 i el sol ja crema. La Taca l'hem treta a les 7,30h. Com que navegant s'hi està prou bé per l'airet que passa, anem ben a poc a poc. Ens creuem amb pocs vaixells, potser dos o tres. Un d'ells és un Menorquin 120. Ens saludem afectuosament! A les 11,40 arribem al port de la Confluence i, tal com ja ens imaginàvem, no hauria calgut reservar (ho vam fer per si de cas). Només hi ha dos vaixells. El nostre és el tercer. Un d'ells ens l'havíem trobat a Chalon sur Saône. Paguem dos dies, però decidim que, segons la calor, potser ens hi quedarem un dia més. També dependrà de l'evolució de la Taca, que continua amb l'ungla penjant. De cop, en JS veu que la té "a punt", i li treu. De seguida deixa de coixejar. Ens passem tot el dia fent el gos, anant al Centre Comercial de Confluence, primer ell, després, jo. La Taca l'hem de dur a coll per l'asfalt, degut a la temperatura. Per sort, fa les necessitats de pressa i torna al seu "cau", amb els ventiladorets. No pot estar més mimada!

21 de juliol, dijous. Lyon. Sortim a fer el cafè amb llet a l'Etienne, que havíem descobert de pujada, on fan un cafè molt bo, que, comparat amb el del bar de l'Ajuntament de Chalon sur Saône, i sempre segons en JS, no és tan bo. Jo sí, el continuo trobant boníssim!. La Taca ens ha seguit bé, al matí no fa tantíssima calor. És a partir de "midi", que tothom es tanca a casa, en el nostre cas, al vaixell, perquè sortir al carrer és ficar-se en un forn... 

Venen tres vaixells i se'n va un. Una mica més de moviment, sí que hi ha, però la calor frena tothom. A la Capitainerie hi ha una tauleta per si et vols connectar, és on hi ha la wi-fi. A la tauleta hi ha uns quants llibres, en anglès, en alemany i en francès. Li pregunto al capità si és per fer intercanvis i em diu que no cal, que puc agafar els que jo vulgui sense deixar-ne cap a canvi. Jo n'agafo un, de Marc Levy "Une fille comme elle" i el canvio per un altre que vaig comprar de pujada, a Chalon sur Saône, que es diu "Fille", de Camille Laurens, que m'havia llegit en un parell de tardes i que, la veritat sigui dita, no em va pas entusiasmar. Un llibre feminista, sí. Està bé. Sí. Ben escrit. Sí. Però repetitiu, molt repetitiu. De vegades penso que no cal omplir 100 pàgines per explicar una idea, si en tens prou amb 20. Però són maneres de veure les coses. Era un "livre de poche", em va costar 10 euros i vaig contribuir a què la petita biblioteca no es quedi sense cap llibre!

Escric això el dissabte, i ja sabeu que segueixo (una mica) el quadern de bitàcola, afegint-hi el que jo penso i com ho visc. Ja ho continuarem, però divendres també ens vam quedar a Lyon. 

La nit de divendres a dissabte, la Taca m'ha espantat molt. A les 4 de la matinada he despertat en JS, pensava que hauríem de buscar un veterinari d'urgència. Al final, l'he mullada amb el "seu drap", li he portat aigua perquè no s'aixecava, així dpncs, s'ha hidratat, i l'he deixat estirada al mig del pas, que, en aquell moment, era el lloc més fresc. També havia plogut una mica i havia refrescat. Avui al matí estava bé... I ara també. Ja som a Les Roches de Condrieu i la calor és més suportable, per sort!

Continuarem, és clar! Fotos AQUÍ

Ara, mentre escric això, aquí tinc la Taca, ben tranquil·la: