De Lyon a Aigues Mortes, passant per Les Roches de Condrieu, Valence, Cruas i Viviers i Avignon.

Dissabte 23 de juliol, viatgem des de Lyon fins a Les Roches de Condrieu. Les dues rescloses les fem la mar de bé, totes dues estaven a punt per nosaltres, en arribar-hi. A les 12,10 ja som a Les Roches. La Taca continua malalta, ja ho vam explicar.

Diumenge, 24 de juliol, sortim de Les Roches de Condrieu i arribem fins a Valence, port de L'Epervier. La Taca continua malament. Ens fa patir... Avui ha estat un mal dia per fer rescloses, hem hagut d'esperar que baixés un mercant que ja era dins la resclosa, després, teníem el semàfor vermell, tot i que ja n'havia sortit el mercant, i és que estàvem esperant un vaixell de passatgers, i encara, un altre mercant. Per sort, no era dels més enormes, i els cinc plaisanciers que ens hem trobat allà esperant (estem parlant d'una hora i mitja llarga d'espera), hem entrat tots al darrere. Sortint de la resclosa, per a més INRI, hem hagut d'anar al seu pas, que és molt lent! A L'Epervier fem gasoil, sota un sol de pel·lícula (de terror). Heu vist Lawrence d'Aràbia? A les 6 de la tarda, a la banyera de la Nura estem a 40 graus. L'aire condicionat, per petitet que sigui, va a tope i ens salva. Ens va salvant de cadascuna de les onades de calor. Beneït sigui! 

Estem al costat d'un veler habitat per un home sol, vell i malalt, que ja havíem vist a la pujada. Em fa basarda. Em pregunto com s'ho fa per sobreviure, tot sol (no està viatjant: hi viu!) Al veler hi ha un cartell que diu que està en venda. 5000 euros. Com deu estar, el veler, per dintre... des de fora és ben bé un veler "de penjats". Una mena de barraca flotant. 

Pobre home...  L'endemà al matí,  dilluns, 25 de juliol, des d'una veu d'ultratomba, quan trec la Taca, em diu un bon jour que no sé d'on surt...  El veig estirat en ua mena d'hamaca, a l'únic tros del veler que hi deu tocar una mica l'aire, quan en fa, que aquests dies no en fa gaire, per no dir gens.

Aquí, el súper és a un quilòmetre i mig, aproximadament. Primer hi va en Joan Salvador, per portar aigua, cerveses, llet, i com fem sempre, les coses que pesen més i que "fan bulto". Jo hi vaig una mica més tard, per comprr fruita, verdura i "coses per menjar". La calorada fins al súper la patim igualment, però la recompensa és passejar-se uns minutets entre els passadissos dels congelats! A la tarda es preveuen tempestes, però res. El cel s'ennuvola, però amb un únic núvol blanquinós, que fa una atmosfera digna de peli de ciència ficció. Heu vist "La carretera", amb Vigo Mortensen? Doncs... mireu-la. Una atmosfera que fa por. La Taca continua comme ci, comme ça.

Dimarts, 26 de juliol. De Valence a Cruas, un port que no coneixem. En Joan Salvador el qualifica com "un dia de merda". La previsió era de vent, però en fa molt més del que la méteo preveia. A la primera resclosa, més d'una hora d'espera. pujada i baixada de mercants, amb un vent cada vegada més fort: tramuntana, per nosaltres. Mestral, per ells. Però és el mateix vent cabronet. A la segona resclosa, altra vegada el numeret. Mercants amunt i avall. La resclosera ens ha tancat la porta pels morros. Una hora fent voltes davant la resclosa, amb massa vent com per anar al moll d'espera i amarrar-nos. Un desastre! Decidim quedar-nos al port de Cruas, perquè per arribar a Viviers cal fer una altra resclosa que no controlem. I potser, una altra hora o hora i mitja d'espera fent voltes, ja seria massa. Entrem a Cruas, doncs i veiem que estaria molt bé si no fos per les algues... No ho hem dit, però sí que he penjat fotos a facebook i a Instagram, de la gran quantitat d'algues del port de L'Epervier, a Valence. Allà decidim que els Evangelis estaven equivocats i que Jesucrist no caminava pas sobre les aigües, sinó sobre les algues! Doncs bé: a Cruas, està igual, o pitjor. Acabaran sense turisme fluvial... si no controlen les algues... O sí. Els de lloguer. I els particulars, que lloguin. O que no vinguin. Deu ser aquesta, la política. A nosaltres ja no ens afectarà. Hem fet el Rhône i alguns canals, amb aquesta, vuit vegades, entre anar i tornar. La primera vegada, vam arribar a París, on vam viure un mes i mig al Port de l'Arsenal. La segona vegada, vam anar fins a Estrasburg, però només en un mes, entre anar i tornar. Amb això vull dir que nosaltres ja no hi tornarem, a fer canals... 

La Taca segueix igual.  Dimecres, 27, ens quedem a Cruas, llegim, passegem (alta temperatura, però amb el vent, no es fa tan feixuc) i tornem a llegir i tornem a passejar, entenent per passejar, fer dos-cents metres amunt i avall, aprofitant la gespa (que ara no és gaire verda). No hi ha res. Una boulangerie, molt lluny, i on no hi ha quasi res, en Joan Salvador hi va i porta pa. Fa unes fotos espectaculars, perquè el poble (Cruas) és molt bonic i el sorprèn gratament. Jo em quedo amb la Taca, que no està per sortir a caminar. Com deia, el poble el tenen molt ben endreçat, no hi ha cap servei, però se suposa que la gent que hi viu té cotxe i poden accedir a tot arreu.

Dijous, 28 de juliol, anem de Cruas a Viviers. La Taca empitjora. En Jordi ens diu que hem de buscar una farmàcia i ens envia documentació via Whatsapp, per no tenir problemes. Li donarem Primperan, per parar els vòmits. El tema és que, diu, no estem davant d'un gosset jove, sinó d'una velleta que ves a saber què té. Tractarem els símptomes, però no sabem per què li passa el que li passa. Ho sabrem quan tornem a casa i li fem les proves que ens diran com està. Pot ser infecció d'orina, de ronyó, un tumor... quan ho sapiguem, també caldà veure com actuar i quin és el grau de patiment de la bestiola. Confiem en el nostre veterinari! Ara ja anem més de pressa, per baixar, degut a la calor, degut a les algues, i degut a la nostra gosseta. Tot i així, no és fàcil... encara hem d'arribar a mar.

Divendres, 29 de juliol- Viviers-Avignon. La nit, a Viviers, ha estat tranquil·la. Ens havien dit que hi havia trinxeraires que tiraven pedres als vaixells. Ens ho havia dit un francès amb un veler, que ens hem trobat a diversos llocs, que tira cap a Espanya, buscant el sol i la festa (?) Se'n va cap a Ayamonte i cada vegada ens ha dit que Espanya good, o que c'est bon. Nosaltres no li diem res. Potser, essent francès, tindrà menys problemes que si fos català, vet-ho aquí, però no estem per polititzar res. Si ell té la il·lusió, endavant les atxes. Ep, no és pas un jove "pimpollo". És més vell que nosaltres!

A Avignon hi ha un ambient molt maco, de teatre al carrer i molta gresca. També hi fa una calor important, però tot i així, ja que hi som, cap a les set del vespre, sortim amb la Taca, que està millor,  per fer una volteta. El centre de la ciutat bull. Hi ha cartells de teatre (del festival de teatre que han fet durant tot el mes) i encara hi ha grups que actuen per les cantonades. Les escorrialles d'un esdeveniment molt important, que ja fa molts anys que el fan. Veiem algun grupet que fa una mica de pena, però en canvi, veiem, pels cartells, que hi ha hagut "una moguda" molt bona. En concret, hi ha un grup, que, en la definició d'en Joan Salvador, "fan alguna cos que no sé què és". Jo tampoc!

30 de juliol, dissabte. Ens armem de valor , tenint en compte que la Taca va millorant, i decidim fer camí fins a Aigues Mortes. És una pallissa, però hi arribem. Només tenim una resclosa, al Rhône: Béaucaire. Després, al Petit Rône, la de Saint Gilles, que fa 30 cm, i ja som al Canal del Rhône a Sète, però de baixada. Parem un moment en un moll on no hi ha res, perquè la Taca pugui fer pipí, i continuem fins a Aigues Mortes. Aquí reposarem també diumenge, i dilluns, si tot ens va de cara, arribarem a mar!

Ens sap greu no poder penjar fotos, però és que a en Joan Salvador no li funciona "alguna cosa" i no li pugen les fotos a google. Si hi ha sort, les pujarem demà. Les posarem aquí, així que, qui hagi llegit el post, demà pot tornar a veure si s'han pogut pujar. Si no fos així, ho faríem demà passat...

Jo poso dues de les fotos que he fet jo, del festival de teatre (penseu que era l'últim dia i ja ho arrencaven tot)