De Dole a Chalon sur Saône (altra vegada) passant per Seurre i per Verdun sur le Doubs

Dilluns, 4 de juliol, sortim de Dole a les 8,45 i molt aviat passem la primera resclosa. Ara ens trobarem totes les rescloses de baixada! A la tercera, coincidim amb un altre plaisancier que no era a Dole, sinó que estava atracat en una de les vores del riu.  Són una gent que d'Estrasburg i que volen arribar fins a la Seille. 

A les 12,20 sortim del canal i entrem a la Saône. La intenció és veure si hi ha lloc davant de Saint Jean de Losne, no pas entrar al port, que, com ja vàrem dir, està plagat d'algues. Les algues ens estan fent la punyeta, en aquest viatge. Una llàstima! En passar per davant del poble només hi ha plaça per un vaixell i, com que el que ens ha acompanyat fins aleshores anava davant nostre, està clar que la plaça és per ell. Nosaltres continuem baixant, farem el pla B, tornar a Seurre. Comença a ploure. Preguem perquè hi hagi lloc i no hauria calgut, perquè hi ha tot el lloc del món.

A mitja tarda escampa la mica de pluja que hi havia i surt el sol, però no fa gens de calor, així que anem a fer una volta. Si no estés tan lluny, m'agradaria tenir-hi una caseta. N'hi ha de precioses, només que són velles. N'hi ha una amb un jardí que no es veu del tot, però s'endevina perfecte, entre salvatge i cuidat. L'equivalent a un "casual" en moda! Ja ens entenem.... No? Descobrim que a la capitanerie hi ha màquines de rentar roba i assecadores, així que ens hi quedarem un dia més, no tenim pressa. 

Dimarts, 5 de juliol, Seurre. Al matí agafem el carretó de la compra i ens arribem fins a un súper que hi ha a la sortida del poble, a uns 2 km. El carretó va bé per carregar aquelles coses pesades, com és l'aigua, les cerveses (que no en faltin), la llet, algunes llaunes, etc. Sempre diem que "no necessitem res" i acabem fent unes compres que semblen per a una família nombrosa...A priori sembla que tinguem birres per a un regiment, però em sembla que s'evaporen...

De tornada a la Nura, jo vaig a la capitanerie a posar la roba a la màquina de rentar. La noia és molt amable i em fica tovalloles, llençols i draps de cuina a la màquina de 8 kg. Caram, si que pesen, tres tovalloles i quatre draps de cuina... i els llençols (jo no hauria dit que es necessités la de 8 kg, i tanmateix... ha calgut!) Com que els francesos fan la parada per dinar, ja sé que no tindré temps d'anar a posar l'assecadora fins a la tarda, i quedem així. No fa ni 10 minuts que sóc a la Nura, que ve corrents la noia que m'ha ajudat amb la rentadora. Està molt alterada. Penso que potser la rentadora s'ha empassat alguna tovallola, com si fossin uns mitjons qualsevol (dels mitjons desapareguts en rentadores, hi ha fins i tot, literatura!) i tenen la capitanerie inundada o poc menys. Però no. La dona em ve a dir que se'ls ha posat malalta una persona (???? en 10 minuts?) i tanquen ara mateix. I que ja no obriran fins demà a les 9 del matí.

—Però i jo què faig, amb "le linge"? Vostè creu que la meva roba s'ha de quedar tota la resta del dia (encara no és ni la una del migdia) i tota la nit, amb la pudor d'humitat que farà demà? i llavors, què? Nosaltres volem marxar a les 8, i haurem d'esperar a les 9, posar l'assecadora (o emportar-nos la roba molla)...  

—Ne vous inquietez pas — em diu. Trobarem una solució.

En Joan Salvador no fa cara d'estar gaire content, amb aquella "mauvaise nouvelle" que m'ha vingut a dur la noia... i gairebé decidim que es poden quedar les tovalloles, els llençols i els draps de cuina, que tenen els seus anyets... i que se'ls poden posar on els càpiga... però esperem "la solució".

De veritat, en un indret on hi treballen quatre persones, pel cap baix, perquè n'hi ha més, quan una persona es posa malalta, tanquen fins a l'endemà i deixen la gent amb el cul a l'aire? No entenem res! Són funcionaris, dic jo. Ep! Que jo he estat funcionari i no fèiem aquestes coses tan rares!, em diu en JS... Decidim que l'endemà ens emportarem la roba molla i que ja ens espabilarem, i que amb els vuit euros que ens han cobrat per rentar i assecar, tampoc no ens vindrà per aquí la ruïna. Qui no es conforma és perquè no vol!

Però a mitja tarda, mentre llegim i fem el gos a la banyera, perquè s'hi està bé i no fa calor, veiem la dona, tota suada, que ens ve a donar una "bonne nouvelle". En JS no diu res i jo tampoc.

—Expliqui.

—He parlat amb la dona que ens fa el ménage (la dona de fer feines. No penseu coses que no són. No va dir res de ménage a trois) i diu que ella vindrà a les 6 del matí. Llavors ella posarà l'assecadora, i a les 7,30 podreu anar a recollir la roba seca.

—Gràcies!— Això ja no sembla tan surrealista.

 I, efectivament, a les 7,30 del dimecres, la bona dona (la del ménage) em té la roba preparada, ben plegada i ben endreçada. Final feliz!

A tot això, la nit del dimarts, descobrim una bèstia que semblava una rata (una mega rata), que ja coneixem d'altres vegades de navegar pel Rhône i la Saône, que és una varietat de castor, amb dues dents grogues molt grosses. Un rosegador. Jo, primer, especulava amb si era una llúdriga, però està clar que és "la rata". La fauna és variada, al riu, amb abundància d'aus.  Orenetes, amb els seus xisclets característics, tórtores, pardals, corbs, agrons, ànecs, cignes, bernats pescaires, polles d'aigua, peixos de totes les mides possibles, alguns de gegantins, d'altres mitjanets i alguns de moooolt petits. Un zoo!

Entre nosaltres, crec que des que vam arribar a França, el que menys he vist són gats. Glups! 

El dimecres, 6 de juliol, doncs, amb la roba neta i seca, ben esmorzats, la Taca treta i tot, sortim cap a Verdun sur le Doubs. L'anècdota d'avui és que, en arribar a la resclosa, en Joan Salvador, en lloc de dir-li al rescloser que som "un bateau avalant", li diu "montand". Tenim la resclosa a favor, i, de cop, veiem que ens tanca la porta... llavors reaccionem! és clar! Si hem dit que érem montands, i en realitat som avalants! El tornem a trucar, ens excusem per haver-nos equivocat i, per sort, no era massa tard. Torna a obrir les portes i ens fa baixar. D'entrada, ja havíem posat el canal de ràdio equivocat, i també hem hagut de reaccionar sobre la marxa, per adonar-nos que estàvem parlant amb la resclosera d'una resclosa que ja havíem fet feia dos dies. Tenim el dia girat!

Cap més entrebanc, però. Arribem a Verdun sur le Doubs a l'hora del cafè amb llet de mig matí. Ens posem al costat d'un veler holandès, amb el qual ja havíem coincidit a Seurre. La capitanerie sembla una nau espacial. En realitat és un bar, situat a dalt del poble. El riu queda bastant avall, per pujar, cal passar per una rampa molt inclinada, més i tot que la de Chalon sur Saône, que té una inclinació del 30% i costa tant de pujar com de baixar. La Taca hi té algun problema. Les seves potes ja no són el que havien estat.

Passem el dia entre fer el gos, llegir, sortir a fer una volta... fent fotos del poble, que és molt bonic (més pintoresc que una altra cosa) i ja està.

Dijous, 7 de juliol (San Fermín). Ens llevem d'hora i anem al mercat. La taca fa les seves feines, i marxem de seguida. Som els primers de marxar, però és que tenim por que, si arribem tard a Chalon sur Saône, no hi trobem lloc. Al cap de pocs minuts passem del Doubs a la Saône, altra vegada. A les 10,40 arribem a Chalon i només hi ha dues places! i una és tant petita que no hi cabem. Un cop ubicats, anem a fer el cafè amb llet al nostre bar preferit de Chalon (un cafè crème boníssim!) I bé, ja tornem a ser-hi, aquest cop ja, de baixada cap a casa.

Seguim!

Fotos AQUÍ.