De Chalon sur Saône a Montmerlé, passant per Tournus i Mâcon. De baixada.

 Els dies que passem a Chalon sur Saône, divendres, dissabte i diumenge, 8,9 i 10 de juliol, fem coses que, a hores d'ara, ja ens són quotidianes, en aquest viatge. No ens llevem tant d'hora com quan hem de sortir, sinó cap a les 8, i després de treure la Taca, esmorzem, fem una mica de neteja a la Nura, sortim a fer el cafè crème, anem a comprar si cal... vida normal, amb tot el temps del món. Sempre ens sobra temps, cosa que no pasa mai quan som a casa! Si més no, curiós. El dia 8 en Joan Salvador se sorprèn perquè dina "Cassoulette de Toulouse". Caram!, diu. Fins que veu que jo no menjo pas el mateix. El meu dinar és "truite avec basmati", o alguna cosa semblant. De seguida dedueix que he comprat menjar preparat. De què, hauria d'haver-me posat a la cuina a fer menjar gourmet, jo, que el més sofisticat que sé fer, és l'escudella de Nadal i el pollastre (del meu nebot) amb prunes?  Cap al tard fem una volta i fem una tònica en un bar amb música en directe. De fet, estan assajant per la nit, perquè "només" canten un bolero, sempre el mateix. Ho fan molt bé, però sempre igual, durant els tres quarts d'hora que som allà. El grup es diu "Cuba libre". Ara, ni que m'estirin dels cabells, no em surt el nom del bolero. Ni a en JS. i això que ens el van repetir fins a la sacietat!

El dia 9, més del mateix, amb una variant: les botigues fan rebaixes i "cau" un vestidet d'estiu, que fa moltíssima falta!. En JS i la Taca se'n van cap a la Nura així que veuen que començo a parar-me a cada botiga! No ho entenc...Fa molta calor. Al vespre, res de pelis. Ens estem a la fresca de la banyera, prenent una infusió i xerrant. La tele fa més calor!

El dia 10 ens assabentem que ve una altra onada de calor, aquí i a tot arreu. Jo ja tremolo i la Taca no ho sap, però tremolarà...Ens acomiadem dels cafès crème i de Chalon sur Saône. Em sembla que aquesta vegada ja és per sempre, tot i que no es pot dir mai, això... Avui, al cafè "de sempre", quan vaig al lavabo, m'adono que no som al mateix bar "de sempre". Quan ens han servit els cafès crème, tots dos hem constatem que "avui" són diferents, i que el cafè no val res. Deu ser que és diumenge... Però no. El bar de sempre, avui està tancat, i ens hem assegut al del costat, que té el mateix tipus de cadires i taules, del mateix color. Som despistats, i fins que no entro i busco la toilette, no m'adono que allò no és el mateix espai de sempre!  De tornada a la Nura, l'aire condicionat comença a funcionar, i no pararà en tota la tarda, això  de l'onada de calor, tot just comença!

11 de juliol, dilluns. Sortim ben d'hora. Fa vent del nord, que ens refresca l'ambient. Fins i tot tenim fred! Ja el trobarem a faltar, aquest fred! Tots els vaixells plaisanciers, pugen. només baixem nosaltres i un veler, que ens trobem a la resclosa i que, com nosaltres, s'atura a Tournus. A les 12 ja hi som. Hi ha lloc. Comentem que hi ha molt poca circulació de vaixells, aquest any. L'home del veler va sol. Deu tenir la nostra mateixa edat (aquest tipus de turisme fluvial, fora dels que lloguen, és per a gent jubilada. Constatat i requeteconstatat. Molt poca gent jove. I fins i tot als de lloguer, et pots trobar alguna família, però qui porta el comandament, sempre és l'avi!. Els joves s'ho miren i, això sí, ajuden a les rescloses. Són minoria. La gent  molt jove, amb aquesta mena de navegació, s'avorreix força, almenys, aquesta és la nostra estadística (d'estar per casa). Una altra cosa, també, són les petites motores que té la gent que viu a la zona. Aquí sí: hi ha gent de totes les edats, que surten a pescar quan poden, i sobretot dissabtes i diumenges, surten a banyar-se (al riu no està prohibit). Quan els veus banyar-se, és en llocs habilitats, raconets amb petites platgetes on la Nura no hi té accés, és massa grossa. També n'hi ha que fan rem.

El senyor del veler, que me n'havia anat "por los cerros de Úbeda", és un belga que ens diu que va fins a Almuñécar però que abans voldria passar uns sis mesos. per la costa catalana si troba un port baratet. Ja s'ho trobarà. 

A la tarda anem al súper, un Auchan que hi ha a cinc minuts de l'alta nàutica. Comprem aigua per un tub, perquè amb la calor, bevem moltíssim!

El dimarts, dia 12, també el passem a Tournus. Fent la volteta, descobrim una botiga que ven coses velles (no pas antigues, no. Velles.) En JS està a punt de comprar-se un quinqué, molt xulo, però quan l'animo a què si li agrada, que ho faci, reflexiona: I on coll... el posarem? Si cada vegada tenim més llibres i més merd... que no sabem on posar? Com que té raó, callo. Havent dinat, la tempretura comença a pujar com una boja. Ai, ai, ai!

Dimecres, 13 de juliol. Sortim cap a Mâcon. Volem passar el 14, festa nacional francesa i que està tot tancat,  en un port, on tinguem aigua i llum, de fet, a les altes nàutiques també n'hi ha, però sempre "sembla" que en un port hi ha d'haver més serveis. Els únics serveis de més en un port, són les dutxes i la possibilitat que tinguin "laverie".  

A les 12, 15 ja som a Mâcon. Amb una calor del quinze! Tots els "draps" (pareos) que han estat guardats fins ara, surten a la llum, perquè ens cal protegir-nos del sol. La Nura sembla un campament de gitanos. La Nura i tots els vaixells que són allà de passada, com nosaltres. 

Els únics que sembla que no senten la calor són tots els (que jo anomeno) "pijos" que es passen el dia al bar (la guinguette del port, que té molt d'èxit perquè està de moda). Després en JS em fa saber que la guinguete són dues: una part, de restaurant. L'altra,  és un contenidor que fa de xiringuito (crec que en català també es diu guingueta) i envoltat, matí, tarda i nit, de gent jove (ara sí) immune a la calor, tota vestida para matar. Només els plaisanciers anem amb bermudes, samarreta de tirants i sandàlies. Els immunes, van vestits de vint-i-un botó, elles amb talons, tots bronzejats al més pur estil Instagram... Una enveja de posar-se verds! En JS em diu que "també porten bermudes i samarretes", però és que ell no veu el mateix que jo. C'est pas grave! Deixeu-me dir una obvietat, que, avui en dia, no es pot dir, perquè no és políticament correcta, encara que sigui una obvietat: les dones veiem "algunes coses" de manera diferent que els homes. Ja ho he dit. I no és crítica: és pura enveja, sobretot, perquè no passen calor (o ho fan veure)... A la nit fan focs artificials, però... els de Blanes sí que som immunes a qualsevol tipus de castell de focs artificials que no siguin els de Blanes. Això no sé si ho dic amb orgull o amb pedanteria. Fifty-fifty.

A les cinc de la tarda del 14 de juliol festa nacional francesa,  la guingueta plena (es veia des de la Nura) el termòmetre marcava 39 graus. Ahí lo dejo.

No ho he dit, potser sí que ho havia dit de pujada, però hi ha una plaga de conills que viuen al port, que, si no hi posen mà, potser se'ls triplicarà en no gaire temps. Són moníssims, això si! I se'ls veu acostumats a conviure amb la gent, que no els fa ni cas. 

Divendres, 15 de juliol, sortim de Mâcon, cap a Montmerlé. Hi ha una petita anècdota i és que ens parem per fer gasoil i resulta que la màquina no funciona. En JS se'n torna a Capitanerie i li expliquen "com va". Torna. La màquina no va. Torna a Capitanerie. Ve acompanyat d'un dels treballadors, que fa cara de savi. La màquina no va. 

Tot plegat, fet tal com manen els cànons:

Posa la tarja. Marca el pin. Quin sortidor vols. Quants litres vols. Vols o no vols rebut?... Tres vegades, ho fa. Dues tot sol, i l'altra, amb les sàvies indicacions del treballador, que acaba dient allò que ja sabem: "Ne marche pas".

En fi.

Marxem, havent omplert només una part d'un dels dipòsits, i amb en JS decidit a anar observant que al compte no ens cobrin tot el que ha marcat amb la tarja. Esperem que no!

A Montmerlé trobem lloc (pocs plaisanciers amunt i avall)... i a la tarda puja la temperatura alarmantment. La taca està mig desmaiada, jo em vaig passant la manguera (ja sé que es diu mànega) i també anem remullant la Taca amb aigua tèbia, perquè tenim la impressió que si no ho fem, agafarà un cop de calor (quan jo era petita en dèiem una insolació, però està clar que no estem pas al sol)...

Dissabte, 16 de juliol. Ara estic escrivint això, són les 17,25, estem amb l'aire condicionat posat, les previsions són poc afalagadores, respecte a l'onada de calor, hi ha moments en què voldríem fer petar els dits i teletransportar-nos a casa, hi ha d'altres moments en què pensem "no n'hi ha per tant". Potser és que el cos se'ns va acostumant a poc a poc... com allò de bullir una granota de mica en mica, que quan se n'adona ja està bullida del tot. Esperem que no. Esperem que passi de pressa, que diuen que en tenim per uns quants dies, aquí i a tot arreu. Veiem el mapa de Catalunya, en vermell i granat. Que no ens passi res...No dic a nosaltres, no, que, a última hora, estem de vacances... Que no ens passi res, amb el nostre planeta, que tant hem maltractat. Tant de bo encara hi siguem a temps!

Per cert, després del passeig matinal amb la Taca (la calor intensa és a partir de les 12, fins cap a les 19 ) en JS ha abocat els dos bidons de gasoil que portem des de Blanes "per si de cas". Aprofitem per descongelar la nevera... i poca cosa més. 

Continuarà.

Fotos AQUÍ 

Macôn -Tournus-Chalon sur Saône

 El diumenge, 29 de maig, sortim de Macôn i comencem a fer un dels trams més bonics del que anomenen "Grand Saône". Ribes planes, vaques pasturant, platgetes naturals, que encara són verges de gent, en aquests dies. Cap a les 10,25 passem per davant la desembocadura de la Seille, que ens havíem mirat si ho fèiem o no... al final decidim seguir fins a Tournous. Com que per tornar hem de passar altra vegada per aquí, llavors decidirem. Tournus ens torna a agradar molt. Ja hi havíem estat. La primera vegada, l'any 2007, fins i tot vam assistir a un concert de la coral del poble, en una nau romànica preciosa. Les botigues de la zona de l'Abadia són les úniques que estan obertes (turístiques), tot i ser diumenge. N'hi ha una d'especialment gran, on venen uns cistells caríssims (i molt bonics). Nosaltres encara en tenim dos. Un, a la Nura, que fa servei per guardar-hi "de tot" i un altre, que li vaig regalar a la meva mare, i que vaig heretar, doncs,  que de moment tenim a casa, buit. Ja li trobarem alguna utilitat. El cafè amb llet davant l'Abadia és caríssim, com els cafès amb llet o les cerveses davant de qualsevol monument de qualsevol poble o ciutat turística.

Dilluns, 30 de maig, sortim de Tournus i arribem a Chalon sur Saône. Un dia molt maco, vent en calma una sola resclosa, que ens trobem oberta... a les 11h ja som al port de Chalon. Fem gasoil i anem cap a l'amarre que ens adjudiquen. Deixem la Nura endreçada i sortim a fer una volta. Ens adonem que tot és tancat. Com a tants llocs en què les botigues treballen els diumenges. Dilluns, no pots comprar-hi res, excepte pa, queviures i coses de farmàcia. Demà serà un altre dia, pensem.

Dimarts, 31 de maig. Repetim l'operació del dilluns, i aquesta vegada, tot és obert i a la ciutat hi ha vida. Ens prenem un cafè amb llet al Bar de l'Hotel de Ville, davant de l'Ajuntament. Per dinar ens fem uns entrecots que havíem comprat al Carrefour que tenim a 100 metres del port, a la barbacoa. És la tercera vegada que fem servir la barbacoa... Els entrecots surten molt millor que les pizzes (encara no hem perfeccionat el mètode, per les pizzes, però tot arribarà). A l'InterSport del costat del Carrefour fan unes rebaixes extraordinàries, perquè es veu que han de fer obres i ho liquiden tot. En Joan Salvador s'hi compra unes botes de muntanya excel·lents, per un preu molt raonable. També va a una botiga de bricolatge (a cadascú li tira el que li tira!) i en surt amb unes peces que "necessita", diu, per millorar el desguàs de la dutxa (pels canals, el més probable és que trobem poques altes nàutiques on les dutxes siguin mínimament potables, i llavors ens haurem de dutxar tant sí com no, a la Nura. Fins ara, quan ho hem fet, hem notat que l'aigua no acaba de marxar prou ràpid i prou bé). Sopm veient TV3, que agafem a través del wifi del port. La veritat és que les notícies, hi ha dies que val més no saber-les...

Dimecres, 1 de juny. El dia és similar al d'ahir. Al port hi ha molt moviment de vaixells. Nosaltres ja teníem decidit quedar-nos-hi uns quants dies, aprofitant que no anem amb presses. Aquesta ciutat és molt bonica i sabem que potser no hi tornarem mai més... no se sap mai, però. M'hi compro dos llibres més... Aquest any faré més lectures en francès, que nopas en català o en castellà.

Dijous, 2 de juny, despés de sortir a fer el cafè amb llet al mateix bar "de sempre", on fan un cafè excel·lent (si en un lloc s'hi està bé, per què canviar-lo, no?) i de passejar una bona estona per la ciutat, decidim que demà, divendres, marxarem per entrar, ja, d'una vegada, als canals. Així doncs, la propera actualització del blog ja la farem, segurament, des del Canal del Centre.

Si voleu continuar veient fotos, cliqueu AQUÍ.

Deixo foto del dibuix, encara sense pintar, que va fer en Joan Salvador, de l'Abadia de Tournus:

De Lyon a Mâcon, passant per Trevoux i Montmerlé.

Dimecres, 25 de maig. Sortim de Lyon a les 8 del matí, com sempre, després de treure la Taca i esmorzar. Travessem Lyon a poc a poc expressament, perquè la trobem una ciutat preciosa, que es fa admirar. A les 9,25 arribem a Couzan, la primera resclosa de la Saône. 

Les poques rescloses de la Saône són molt grosses, però molt més baixes que les del Rhône. De tota manera, si hi ha un vaixell de mercaderies o de passatgers, cal esperar-se igualment. Així doncs, pots "perdre" temps de la mateixa manera que el perds amb les del Rhône. Per amarrar-te, no tens norais flotants, que, d'alguna manera, donen seguretat, ja que el vaixell puja amb ells. En aquest cas, hi ha norais a les parets, i t'has de fixar amb dos caps diferents en un norai, que, a mesura que vagi pujant l'aigua, hauràs de canviar pel norai immediatament superior (com una mena d'escala). 

En aquesta primera resclosa no ens hem entès amb la resclosera (ella sí que ens ha entès a nosaltres: volíem passar. Però no hem entès que ens poséssim darrere del vaixell de passatgers i, quan hem arribat al davant de la porta oberta i amb el semàfor verd, ens ha tancat la porta davant del nas). Hem tirat enrere i li hem preguntat què passava. Ens ha dit que, si preferíem pujar sols, que ens esperéssim. Ens hem esperat, doncs, i a fe de Déu que millor que ho haguem fet, perquè després hem vist la mida desproporcionada del vaixell, que, segurament, ens hauria deixat l'última escala de norais, la del costat de la porta, on s'hi fan unes onades que sembla que siguis a la centrifugadora. Hem esperat, com deia, i hem entrat sols. Sort! La centrifugadora ha actuat, també, al mig de la resclosa, tot i no tenir els motors del vaixell de passatgers davant nostre... Sí que se'ns ha afegit un altre plaisancier, un veler que hi havia al port de Lyon, al nostre costat.

Continuem navegant per la Saône, que és un plaer, i a les 14,40 arribem a Trevoux. Hem anat a passejar una estona i hem aprofitat per comprar algunes "gourmandises" (llaminadures). no són "xuxes", no. Hem comprat aquell tipus de galetes que els francesos en diuen "maquerons", que consisteix en una mena d'entrepà de pasta, recoberta de "color" i farcida d'algun producte del mateix color. Per exemple: les de  fruita de la passió, són de color taronja. Les de llimona, grogues. Les de pistatxo, verdes... fan patxoca i són... hmmmmm!

Dinem tranquil·lament a bord i a mitja tarda caminem per la vora del riu, per un passeig magnífic i que, si tens ganes de caminar, no te l'acabes! 

El 26 de maig, dijous, sortim amb direcció Montmerlé. No tenim cap resclosa. A les 10,30 ja hi som, i a més, és dia de mercat (dijous). El mercat són tres parades de fruita i verdura. Comprem, doncs, fruita i verdura. Fem un tomb pel poble, que és molt petit i hi ha molt poca cosa oberta. Tres perruqueries quasi seguides, que no sé pas de què viuen... si no és dels turistes que baixen dels vaixells de passatgers... o de gent com jo, que, amb la calor de la setmana passada, vaig tenir al cap tallar-me els cabells com si hagués d'anar a fer la mili... cosa que no he fet (encara).

En Joan Salvador fa unes reparacions petites que calia fer (no tenim pas pensat fondejar, però el molinet d'ancles no funcionava).  Quan s'ha posat a fer la reparació, ha descobert que hi havia un cable desconnectat, així que ha estat poca cosa. Dinem (verdura de la que hem comprat al mercat) i descansem una mica, llegint i fent el gos. A mitja tarda jo he fet una sessió de ioga, per moure'm una mica i perquè ja feia massa dies que no en feia. Surto a caminar i en Joan Salvador pinta els dibuixos que va fent al quadern de bitàcola. 

Mentre camino, recordo que, avui fa 45 anys, jo era a la clínica, amb el meu primer nadó als braços: en Ferran. Qui m'havia de dir, a mi, que quaranta-cinc anys després, estaria vivint una aventura de rius, canals, vaixells i rescloses?!

27 de maig, divendres. A les 8,15 sortim de Montmerlé. A les 9,05 entrem a la resclosa de Dracé, de la qual en sortim a les 9,18. Ha anat ràpid perquè estava preparada, quan hem arribat. A les 10,45 arribem a Mâcon i dubtem si posar-nos al pantalan flotant de Saint Laurent, que és el poble que és a l'altra banda del riu, però no ens hi quedem i acabem de tirar fins al port de plaisance de Mâcon. 

Aquest port ha canviat molt des de la darrera vegada que hi vam ser. Hi ha molts més pantalans, bar, guinguette, restaurant, botiga de recanvis nàutics, etc. A la tarda ens arribem fins a l'Auchan, que és a un quilòmetre, més o menys. La fórmula sempre és la mateixa: un de nosaltres entra, i l'altre es queda a fora amb la Taca. després, es canvia el torn, a no ser que tinguem claríssim el que volem, que llavors amb que hi entri un, ja n'hi ha prou. Tres perruqueries més em criden, des de dintre de l'Auchan. Resisteixo a la temptació, perquè ja m'han crescut prou els cabells, com per agafar-me'ls amb una cua, però la temptació continua viva...

Ens aventurem i ens fem una pizza amb la barbacoa. Divertit. Es crema una mica (no gaire) de sota, però de sobre queda la pasta una mica crua (crua del tot, no. És comestible!). Hem de fer noves provatures, segur que ho aconseguirem! Només era la primera vegada que ho provàvem. 

Després de sopar sortim a treure la Taca i descobrim aue, a prop de la botiga nàutica, hi viu una família de conills. Semblàven gats, però no hi ha gats amb orelles de conill!

Dissabte, 28 de maig, anem caminant (2 quilòmetres) fins a Mâcon-centre. Jo tinc una petita/gran decepció, perquè una llibreria enorme i preciosa que hi havia... ja no hi és! L'últim cop que hi vam ser, era el 2012. Al seu lloc, em sembla que hi ha una parafarmàcia, si no vaig errada. També podria ser que l'edifici on era situada, fos un que ara és a terra, per fer pisos nous... no sé per què, però em ve una certa tristesa...

Deixo la foto d'una de les pintures del capità.  I AQUÍ les fotos de Lyon a Macôn (Saône)

Les Roches de Condrieu - Lyon

21 de maig

De Valence vam anar cap a Les Roches de Condrieu. Continuava l'onada de calor, que ens feia estar neguitosos, perquè va ser força espectacular, amb temperatures no habituals al mes de maig. Com que sembla que això va ser a tot arreu, el consol era un pobre consol, però acceptat amb paciència i resignació cristianes.

Com a mínim, el vent ja no hi era, hi havia una calma absoluta, que feia, de la navegació, un plaer. La primera resclosa que vam fer estava tota plena de troncs que porta el riu arrossegant, i perquè no s'enganxin a l'hèlix, cal anar amb molt de compte. A la segona resclosa, la de Gervans, ens va caldre esperar un vaixell de passatgers. Nosatres hi vam entrar al darrere, no sense haver d'esperar, també, un veler que teníem al costat, a L'Epervier, Valence. Aquesta maniobra (esperar, entrar darrere, esperar el veler, pujar i sortir de la resclosa) ens va retardar una hora. És el que hi ha, a les rescloses del Rhône i ja ens ho sabem. Més paciència i resignació. Acabes agafant-t'ho amb calma i aprofites per fer un cafè (per això portem un termos, ja que, sense corrent, no podem pas fer anar la cafetera). Entre "pitos i flautes", vam arribar a Les Roches de Condrieu a les 15,20, amb una calor de mil redimonis. És un port que té de tot, però no resulta confortable (Bé, si no hi ha res més...) tot i l'amabilitat del capità de port. Té un gran espai de "loisirs" nàutics. Hi ha una part del Rhòne on han fet una zona per practicar l'esquí aquàtic, molt concorregut. També hi ha una part de platja, que a la gent d'allà li va de primera. Nosaltres, dutxa i tancadets a la Nura, intentant fugir del sol!

22 de maig, diumenge. 

Les Roches de Condrieu - Lyon. Després dels rituals de sempre (treure la Taca, esmorzar i omplir el termos de cafè), a les 7,40, sortíem de l'amarre. Vam fer la primera resclosa a les 8,15. Tot i que ja estava preparada, ens vàrem haver d'esperar que arribés un mercant i entrar-hi al darrere. Després, 30 km fins a la propera resclosa, la de Pierre Benite, que ja seria l'última del Rhône.

A les 12,30 arribàvem al Port de plaisance de Lyon. Tot ho vam trobar igual que la darrera vegada que hi havíem estat, el 2012, excepte l'edifici de la Capitanerie, que abans era un contenidor adaptat i ara és un edifici, que no té res per envejar als edificis moderns que conformen el que en podríem dir "barri"de la Confluence, que és el punt on es troben els dos rius: el Rhône i la Saône.

Però ara ja som a la Saône.

Al vespre va fer un ruixat que va permetre que les temperatures baixessin una mica i ens deixessin respirar. 

23 de maig, dilluns: Lyon. Al matí, aprofitant que no feia tantíssima calor, vam sortir a passejar per la zona de la Confluence. Per anar al centre de Lyon, hi ha autobusos, tramvies i fins i tot un vaporetto (com els de Venècia, però lyonesos). No volen gossos en cap dels llocs, a no ser que siguin gossos pigall. Com que no és el cas de la Taca, vam passar d'anar caminant fins al centre. És lluny. La Taca ja el va fer, el trajecte, a peu, però era molt jove. Ara tots tres ja ens hem fet grans, per no dir vells, que queda fatal... i que és la realitat. A més, com que ja ho coneixem, doncs no hi havia dubte: No gos, tampoc nosaltres. Vam fer un café olé (café au lait) bonísssssim, en un local que recordaré, perquè crec que és una cadena: Étienne. A mig matí jo me'n vaig anar al Centre Comercial (enorme, amb un Carrefour, també enorme, a dintre) i vaig aprofitar per comprar verduretes i fruita, que ja ens ho havíem ventilat tot. Al migdia, una tempesta amb pedra i tot, va durar poc, però va refrescar l'ambient de manera que es podia viure perfectament, ja no calia fer invents tancant-se a la Nura i fugir del sol. Una delícia. A la tarda, vaig tornar al centre comercial, aquest cop, per passar-hi l'estona i visitar una llibreria molt gran, on em van cridar un parell de llibres (m'agrada molt, quan soc a França, llegir en francès). Me'n vaig comprar un de Mahir Guven, "Les innocents", i un altre de Maud Ventura, "Mon mari", del qual, Amélie Nothombe diu "Un délice irréssistible!".  

24 de maig, dimarts: Ara que estic escrivint tot això, anuncio que avui en cauran un parell més,de llibres... ahir em vaig quedar amb les ganes...

Una cosa que no té massa a veure amb navegació ni literatura. Ens hem emportat moltes pelis (som dels friquis que encara tenim lector de dvd's)... Dissabte vam reveure "Carrie", la primera que van fer als anys 70, la que tots coneixem (o quasi tots, els avis, almenys). I ahir, dilluns, ens vàrem passa "Blade runner". Brutal! (de tant en tant cal veure cine clàssic!)...

Aquest matí hem anat a fer un altre café olé a l'Etienne. Que bons, mare meva! 

Demà, cap a Trevoux (ai, ara no tinc la guia a mà, però juraria que es diu i s'escriu així) Si no és així, quan torni a posar el blog al dia, ho rectificaré.

I ja som a la Saône! Ja s'han acabat les altíssssssimes rescloses del Rhône. El que ve ara és molt més —com dir-ho?— "humà".

Si voleu veure una altra tanda de fotos, cliqueu AQUÍ.

I ara us deixo una foto que vaig fer ahir, des del pont que cal travessar per anar al centre comercial de la Confluence.

Aprofito per comentar que, tal com en Joan Salvador va dir que obria un compte a Instagram, de la mateixa manera, després que (jo) li pengés dues fotos, ha decidit tancar-lo, congelar-lo. No li agraden les xarxes socials. Així que podeu seguir el meu Instagram (mmontsem1), on, tot i que no tot és nàutic o literari, podeu veure-hi més fotos que al d'ell. Moltes més!

Fins aviat...

Port de plaisance de Lyon- Confluence

La Nura és al mig de tot, es veu petita, al costat de vaixells tan grans.