Les Roches de Condrieu - Lyon

21 de maig

De Valence vam anar cap a Les Roches de Condrieu. Continuava l'onada de calor, que ens feia estar neguitosos, perquè va ser força espectacular, amb temperatures no habituals al mes de maig. Com que sembla que això va ser a tot arreu, el consol era un pobre consol, però acceptat amb paciència i resignació cristianes.

Com a mínim, el vent ja no hi era, hi havia una calma absoluta, que feia, de la navegació, un plaer. La primera resclosa que vam fer estava tota plena de troncs que porta el riu arrossegant, i perquè no s'enganxin a l'hèlix, cal anar amb molt de compte. A la segona resclosa, la de Gervans, ens va caldre esperar un vaixell de passatgers. Nosatres hi vam entrar al darrere, no sense haver d'esperar, també, un veler que teníem al costat, a L'Epervier, Valence. Aquesta maniobra (esperar, entrar darrere, esperar el veler, pujar i sortir de la resclosa) ens va retardar una hora. És el que hi ha, a les rescloses del Rhône i ja ens ho sabem. Més paciència i resignació. Acabes agafant-t'ho amb calma i aprofites per fer un cafè (per això portem un termos, ja que, sense corrent, no podem pas fer anar la cafetera). Entre "pitos i flautes", vam arribar a Les Roches de Condrieu a les 15,20, amb una calor de mil redimonis. És un port que té de tot, però no resulta confortable (Bé, si no hi ha res més...) tot i l'amabilitat del capità de port. Té un gran espai de "loisirs" nàutics. Hi ha una part del Rhòne on han fet una zona per practicar l'esquí aquàtic, molt concorregut. També hi ha una part de platja, que a la gent d'allà li va de primera. Nosaltres, dutxa i tancadets a la Nura, intentant fugir del sol!

22 de maig, diumenge. 

Les Roches de Condrieu - Lyon. Després dels rituals de sempre (treure la Taca, esmorzar i omplir el termos de cafè), a les 7,40, sortíem de l'amarre. Vam fer la primera resclosa a les 8,15. Tot i que ja estava preparada, ens vàrem haver d'esperar que arribés un mercant i entrar-hi al darrere. Després, 30 km fins a la propera resclosa, la de Pierre Benite, que ja seria l'última del Rhône.

A les 12,30 arribàvem al Port de plaisance de Lyon. Tot ho vam trobar igual que la darrera vegada que hi havíem estat, el 2012, excepte l'edifici de la Capitanerie, que abans era un contenidor adaptat i ara és un edifici, que no té res per envejar als edificis moderns que conformen el que en podríem dir "barri"de la Confluence, que és el punt on es troben els dos rius: el Rhône i la Saône.

Però ara ja som a la Saône.

Al vespre va fer un ruixat que va permetre que les temperatures baixessin una mica i ens deixessin respirar. 

23 de maig, dilluns: Lyon. Al matí, aprofitant que no feia tantíssima calor, vam sortir a passejar per la zona de la Confluence. Per anar al centre de Lyon, hi ha autobusos, tramvies i fins i tot un vaporetto (com els de Venècia, però lyonesos). No volen gossos en cap dels llocs, a no ser que siguin gossos pigall. Com que no és el cas de la Taca, vam passar d'anar caminant fins al centre. És lluny. La Taca ja el va fer, el trajecte, a peu, però era molt jove. Ara tots tres ja ens hem fet grans, per no dir vells, que queda fatal... i que és la realitat. A més, com que ja ho coneixem, doncs no hi havia dubte: No gos, tampoc nosaltres. Vam fer un café olé (café au lait) bonísssssim, en un local que recordaré, perquè crec que és una cadena: Étienne. A mig matí jo me'n vaig anar al Centre Comercial (enorme, amb un Carrefour, també enorme, a dintre) i vaig aprofitar per comprar verduretes i fruita, que ja ens ho havíem ventilat tot. Al migdia, una tempesta amb pedra i tot, va durar poc, però va refrescar l'ambient de manera que es podia viure perfectament, ja no calia fer invents tancant-se a la Nura i fugir del sol. Una delícia. A la tarda, vaig tornar al centre comercial, aquest cop, per passar-hi l'estona i visitar una llibreria molt gran, on em van cridar un parell de llibres (m'agrada molt, quan soc a França, llegir en francès). Me'n vaig comprar un de Mahir Guven, "Les innocents", i un altre de Maud Ventura, "Mon mari", del qual, Amélie Nothombe diu "Un délice irréssistible!".  

24 de maig, dimarts: Ara que estic escrivint tot això, anuncio que avui en cauran un parell més,de llibres... ahir em vaig quedar amb les ganes...

Una cosa que no té massa a veure amb navegació ni literatura. Ens hem emportat moltes pelis (som dels friquis que encara tenim lector de dvd's)... Dissabte vam reveure "Carrie", la primera que van fer als anys 70, la que tots coneixem (o quasi tots, els avis, almenys). I ahir, dilluns, ens vàrem passa "Blade runner". Brutal! (de tant en tant cal veure cine clàssic!)...

Aquest matí hem anat a fer un altre café olé a l'Etienne. Que bons, mare meva! 

Demà, cap a Trevoux (ai, ara no tinc la guia a mà, però juraria que es diu i s'escriu així) Si no és així, quan torni a posar el blog al dia, ho rectificaré.

I ja som a la Saône! Ja s'han acabat les altíssssssimes rescloses del Rhône. El que ve ara és molt més —com dir-ho?— "humà".

Si voleu veure una altra tanda de fotos, cliqueu AQUÍ.

I ara us deixo una foto que vaig fer ahir, des del pont que cal travessar per anar al centre comercial de la Confluence.

Aprofito per comentar que, tal com en Joan Salvador va dir que obria un compte a Instagram, de la mateixa manera, després que (jo) li pengés dues fotos, ha decidit tancar-lo, congelar-lo. No li agraden les xarxes socials. Així que podeu seguir el meu Instagram (mmontsem1), on, tot i que no tot és nàutic o literari, podeu veure-hi més fotos que al d'ell. Moltes més!

Fins aviat...

Port de plaisance de Lyon- Confluence

La Nura és al mig de tot, es veu petita, al costat de vaixells tan grans.