14 de maig, 2022

Sur le pont d'Avignon

Nosaltres som "sous le pont d'Avignon" i no dansem, encara que la ballem una mica.

Hem estat aquí un munt de vegades, abans, i sempre hi havia un lloc per als "plaisanciers", o sigui, per als vaixells com el nostre, que no estan sotmesos a cap multinacional i que no són "grands bateaux" per portar moltíssima gent i fer negoci.

Reivindico unes quantes places per als viatgers petits, aquells que "fem gasto" comprant a les botigues, igual que els que venen amb els grans vaixells, i potser encara més, perquè comprem també per menjar i beure, no només souvenirs! I dit això, passo al que ha escrit en Joan Salvador, que és molt més interessant per als navegants, però ja sabeu que no faig "copy-paste", sinó que jo també hi fico cullerada.

El 12 de maig, sortim a les 8,30 del matí i, saltant saltant, durant mitja hora, l'estona que hi ha des de Sète fins a l'entrada del Canal du Rhône a Sète, aconseguim arribar-hi. La "mer peu agitée" no era tal. Era "mer agitée". Entrant al canal, calma total.

Observem més trànsit de vaixells de comerç. De fet, estan arreglant el canal. Hi ha alguns llocs on s'hi pot fer nit, tot i que no tens ni aigua ni llum. T'hi pots estar 24 hores, si tens la sort de trobar lloc. Ara és fàcil, temporada baixa. No sabem com estarà a l'estiu. La contrapartida és que ja s'hi han instal·lat llocs de lloguer d'embarcacions cosa molt lloable, però que també juga desfavorablement als petits com nosaltres. 

A les 13,30 arribem a Aigues Mortes, on per poc que no xoquem amb un altre barco que venia a tota castanya i sense respectar les preferències... hi ha gent per tot, a pertot. Al vespre fem una volta i sopem en una pizzeria, on la Taca no para de tocar allò que no sona. Una iaieta que ja se'n vol anar a dormir i no respecta les ganes de "jolgorio" dels seus humans.


Foto: passejant pels afores immediats d'Aigues Mortes.

El 13 de maig sortim a esmorzar, pensant que ens quedarem un dia més, però a mig esmorzar decidim que no volem fer les 10 o 12 hores que ens separen d'Avignon. Hi ha un port a Saint Gilles, a prop de la primera resclosa abans d'entrar al Rhône, i allà anirem i hi passarem la nit. Mentre fem aquestes elucubracions, veiem el seguici d'un casament, amb la núvia pelant-se de fred i quatre noies que li porten un llamp de cua. M'agradaria quedar-m'hi per veure tot el que es pogués veure, però en Joan Salvador i la Taca decideixen que no som reporters de l'Hola sinó viatgers... Baixo a la terra de nou.

Fins a Saint Gilles hi ha tres hores. Les tres hores que estalviarem demà (avui, en realitat, quan ho escric).

A la tarda no fem res. Llegim, fem el gos, ens dutxem, omplim d'aigua... jo veig "Encadenados", d'Alfred Hitchcock, que me l'havia emportat... tarda de relax. 

I avui hem sortit cap a Avignon. El capità encaraa no ha escrit res, del dia d'avui, així que ja quedarà per una altra entrada.

Ah! Podeu anar mirant unes quantes fotos, aquí

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un viatge que cada dia és més interessant. Precioses les fotos. Les postes de sol del Port de la Selva no tenen preu.

Montse ha dit...

Gràcies, Xavier Pujol. La gent que no prové del món del blog, no deixa comentaris... jo el vaig tenir tant de temps abandonat, que potser m'ho mereixo, hahaha!