Avignon-Viviers-Valence

Avui dijous, 19 de maig, som a Valence, al Port de l'Épervier. Tenim records, d'aquest port, perquè la darrera vegada que hi vam ser, el 2012, baixant d'Estrasbourg, hi vam haver de deixar el Blauet, per una avaria de motor. Recordo que ens van venir a buscar l'Aleix i en Gerard (dos dels fills) i quan el mecànic de Valence va haver arreglat el motor, l'Aleix i en Joan Salvador van venir en tren i van tornar el Blauet cap a casa. Una aventura que va acabar bé, però no tant com ens hauria agradat. Amb la Nura és la primera vegada que venim.

Explicaré que d'Avignon vam anar a passar dues nits a Viviers. 

Viviers compta amb un port arreglat des de fa quatre anys, amb unes dutxes noves, instal·lacions modernitzades, i una guinguette (xiringuito) que obre a les set del vespre i posa uns llumets de colors que et fan pensar en les nits d'estiu pre pandèmia. Un luxe de poble, acurat, endreçat i preciós.  El dia que vam passar allà vam anar "a plaça", vam comprar verduretes i fruita, i a la tarda, lectura i fer el gos.

Foto: la Guinguette de Viviers

Per arribar des d'Avignon a Viviers s'han de passar ters rescloses, crec que ja hem dit que les rescloses del Rhône són enormes, però vam fer la més grossa de les que farem en tot el viatge, perquè nosaltres deixarem el Rhône a Lyon, i seguirem per la Saônne. Les dues primeres rescloses les vàrem fer relativament bé, tot i que ens vam haver d'esperar una estona, res comparat amb l'hora i mitja llarga que vam esperar davant la resclosa de La Bolenne, de 23 metres d'alçada. Imposa. Imposa molt, però com que ja l'hem feta amb el Blauet (tres vegades de puajada i tres vegades de baixada), doncs ja sabem el pa que s'hi dóna.  

En Joan Salvador diu, al quadern de bitàcola, que vam fer aquell tram, rescloses incloses, amb bona marxa i els motors a 2400 rpm. 

Després del dia i mig a Viviers, el dimecres,18 de maig (ahir) vam fer el tram Viviers-Valence (L'Épervier). Ens vam llevar a les 7,30h, vam treure la taca, esmorzar, i posar-nos en marxa. Vam haver d'esperar perquè a la resclosa, de Chateauneuf, que és a mig km, hi havia un vaixell que transporta gas, que ocupa gairebé tota la resclosa, a part que els petrolers i els que transporten gas, tenen preferència absoluta, i entren sols, per temes de protocol de seguretat. Vam sortir de la resclosa a les 8,55, així que potser podríem haver dormit mitja horeta més i no hauria passat res! 

El Rhône, per la part que vam fer anant cap a Valence, té unes zones canalitzades, que fan que hi hagi més corrent. Com que anem de pujada, el corrent ens va en contra i ens frena. 

Arribats a Valence, ens acomoden en un pantalà carregat de vaixells que nosaltres diem (asseguro que ho diem amb tota la simpatia, i que no s'ofengui ningú) "de penjats". De gent com nosaltres, és clar, però que encara passen més temps als vaixells, perquè hi viuen. Hi ha una família de pare, mare i quatre fills tots molt petits, que viuen entre un catamarà mig "no-sé-com", no trobo l'adjectiu, i una furgoneta on hi viuen dos gossos (suposem que tots no hi caben, al catamarà). També hi ha un avi (en un altre vaixell) que es passeja pantalà amunt i avall, amb les seves crosses. Saluda i es posa a la punta, a observar els vaixells que passen de llarg i els que entren (des que vam arribar, no se n'ha quedat cap). Davant per davant, tenim un magnífic vaixell "de mar", habitat per un home sol, que deu tenir més o menys la nostra edat. Aquest no saluda, però s'hi fixa. Al nostre babord, un altre vaixell (de canal) amb un altre home sol, però que al matí desapareix (deu anar a treballar). Observar tots aquests veïns dóna per escriure una novel·la, cosa que no faré ara mateix, tothom tranquil!

A tot això, fa una calor de mil dimonis! Aquest matí (matí de dijous) ens hem llevat d'horeta i hem fet un viatge fins al Géant-Casino (No, no ens hem anat a jugar el patrimoni: és un súper!) hem entrat per torns, ja que la Taca no pot entrar... en Joan Salvador ha comprat coses "de navegant" que sempre es necessiten en un vaixell, encara que tinguis mil caixes d'eines plenes a vessar de tota mena de "gadgets"... i després he entrat jo, per allò de la intendència. Que bé s'hi estava, a dins del súper... amb l'aire condicionat posat... En sortir, m'ha caigut el sol al damunt. Val a dir que ara no es fa tan llarg com es feia el 2012, que anaves, quasi jugant-te el físic, al costat de la carrertera. Actualment hi ha un pas per les bicicletes i pels vianants, amb la qual cosa, el quilòmetre i poc que hi ha des del port fins al Géant, és molt més amable de fer.

Arribant a la Nura, el capità m'ha fet saber que demà encara farà més vent que avui (vents del sud, però que per fer les rescloses ens poden molestar) i ha decidit que ens quedarem aquí, perquè dissabte ja no hi haurà ni gota de vent i anirem més còmodes. Doncs bé: el capità sempre és qui té l'última paraula!

Per veure les fotos de Sète al Rhône, cliqueu aquí

També ens podeu seguir al meu Instagram (mmontsem1), i al meu facebook (Montse Medalla), només que al meu fb també hi trobareu altres coses. 

Dir-vos que en Joan Salvador ha obert, també, un compte d'Instagram, que es diu Nura_Canals_ Fancesos, on, fins ara, només hi ha penjat una o dues fotos, veurem quant de temps li dura l'afició, perquè és anti-xarxes socials (qui avisa no és traïdor)