15 de juny, 2007

Records/Recuerdos


Nois i noies de la sala: no sé per què pero no podem accedir a la nostra pròpia web (algun misteri informàtic dels que ni el capità ni jo som capaços d'arreglar) però prometem que a la que puguem ho intentarem, de fet la web la tenim al dia pero no la podem publicar!!! Molts, molts molts petons i molts molts molts records a tot bitxo vivent!
Si que anem pujant fotos a l'album de Picassa quan podem.
Que no tenemos acceso a nuestra propia web, pero que vamos subiendo fotos a Picassa, espero que podáis verlas, por lo menos, aunque no os podáis hacer una idea exacta de lo que estamos viviendo.
Muchos besos y recuerdos.
Foto: un cigne a l'esclusa

11 comentaris:

Trenzas ha dit...

¡Ah, la maldita informática y sus misterios...! :)
Precioso ese cisne que nos dejas.
Un cisne amurallado :)
Molts petonets, Arare

Pd40 ha dit...

Segur que és alguna cosa temporal. Paciència. :)**

Joana ha dit...

Petons als dos!!

MoNaLiTzA ha dit...

Són els misteris insondables de la nostra era.
Abans es temien els eclipsis de sol, ara ENCARA ens esgarrifem quan se'ns penja el windows :))

IGNACIO ha dit...

Abrazos donde quiera que estéis.

Salva Piqueras ha dit...

Vaja! Avui que trobo aquest blog i m'informen que no està al 100%... hauré de tornar més tard...

el paseante ha dit...

No patiu per la informàtica i gaudiu de l'aventura.

Esther ha dit...

Capitana! gaudiu del viatge, a la tornada ens ho expliqueu toooot! petonets de la reina mora!

onix ha dit...

Gràcies per donar senyals ja deus pensar el molt que t'enyorem , molts petons ;) ***

Arare ha dit...

Trenzas: el cisne sabía muy bien que al rato lo subirían y le abrirían las puertas, el muy listorro!!! pero a que queda poética, la foto! Petonets, guapa!

"Patienter", em diuen, m'ho han dit tota la vida, Pd40, sóc un pou d'impaciència, arggg... ja s'ha arreglat, avui mateix he pogut pujar el que tenim fins ara!!! Petonets, informàtic guapo!

I més petons per tu, Joana!!!!

Monalitza, quanta raó que tens, no sé com ens podem escandalitzar que se'ns pengi Windows... d'això... què faria jo, sense Windows? eh' eh' eh? una abraçara, maca, i fins aviat!

Ahora mismo estamos en Saint Jean de Losne, Ignacio. Y desde este precioso pueblecito te mandamos abrazos también a ti.

Salva Piqueras, espero que vagis venint, pots tenir alguna sorpresa, perquè "donde menos se espera, salta la liebre" i avui no m'esperava que en aquest petit port hi hagués wifi (ni que funcionés, al damunt!) Benvingut i fins aviat!

Paseante, no patim, només que fa ràbia que quan tens l'oportunitat de compartir amb els amics, llavors resulti que el wifi no funciona o que qualsevol història impedeix que ho puguis fer. Però el viatge està resultant magnífic!!! Petonets i gràcies per seguir venint!

Esther, reina mora de la moreria... ja saps què t'he de dir: és evident que quan tormen us inundaré d'explicacions (és tot taaaaaaaaaaan bonic!!) però ara només una abraçada i endavant les atxes!!! (ho estas fent molt bé)

Onix, m'encannnnnnnnnta que m'enyoreu (crec que la cosa és mútua, però, eh?) ;) bromes apart, estic encantadíssima amb com van les coses. Millor ja no pot anar (bé, si, tant de bo no haguéssim perdut un mes tontament per culpa de la tramuntana, però...) molts petons!

Arare ha dit...

Monalitza: l'abraçara era abraçaDa (consti en acta)