Entrades
Ahir vaig felicitar els Joseps, Josepes, Josefines, Fines, Peps, Pepes, Pepites, Pitus, Pites... al facebook, però no vaig entrar "aquí". Doneu-vos per felicitats, tots plegats, perquè tots els sants tenen vuitada i només estem al dia després, així que encara toca!
El Gatot ha tingut la virtut de despertar-me de la meva letàrgia. Letàrgia primaveral, diria jo. Ui, què passa, que letàrgia no és correcte? (em surt en vermell)... letargia...letargia
Ahhhhhhh! és que no va accentuat!
Tinc molta, molta son, tinc molta molta fluixesa, tinc molt poques, molt poques ganes d'estudiar, de "fer". Només voldria dormir, hauria de prendre alguna cosa? O potser amb dormir una mica més em passarien tots els mals?
Ahir vaig fer-me sòcia de l'ANC. Com tanta i tanta gent que fa el mateix que jo. o potser sóc jo, que faig el mateix que ells? Sóc totalment gregària! quin fàstic! Va ser sentir el Girauta que carregava contra la Forcadell, que em van agafar unes fortíssimes ganes de fer-me sòcia, que fins ahir, era simpatitzant i prou.
Digueu-me gregària, digueu-me que faig allò que fa tothom, au, va, digueu-m'ho!
Doncs si: perquè estic fins als nassos de tot plegat.
Tinc molta pressa! (i la pressa és mala consellera)...
Ahir la Nit va complir un any i jo vaig tornar a experimentar allò que experimentem tots: que el temps passa tan de pressa i que no hi podem fer res...
Aprofito l'avinentesa de la meva tornada després d'uns quants dies, per comentar-vos que aquest estiu seré àvia per... sisena/setena vegada (perquè en vénen dos, quin iuiu!) Estic molt, molt contenta!
O sigui que, per una banda, fluixera, letargia, indignació... per l'altra banda, tal com manen els cànons de les persones paradoxals com jo, felicitat perquè la vida va continuant.
El Gatot ha tingut la virtut de despertar-me de la meva letàrgia. Letàrgia primaveral, diria jo. Ui, què passa, que letàrgia no és correcte? (em surt en vermell)... letargia...letargia
Ahhhhhhh! és que no va accentuat!
Tinc molta, molta son, tinc molta molta fluixesa, tinc molt poques, molt poques ganes d'estudiar, de "fer". Només voldria dormir, hauria de prendre alguna cosa? O potser amb dormir una mica més em passarien tots els mals?
Ahir vaig fer-me sòcia de l'ANC. Com tanta i tanta gent que fa el mateix que jo. o potser sóc jo, que faig el mateix que ells? Sóc totalment gregària! quin fàstic! Va ser sentir el Girauta que carregava contra la Forcadell, que em van agafar unes fortíssimes ganes de fer-me sòcia, que fins ahir, era simpatitzant i prou.
Digueu-me gregària, digueu-me que faig allò que fa tothom, au, va, digueu-m'ho!
Doncs si: perquè estic fins als nassos de tot plegat.
Tinc molta pressa! (i la pressa és mala consellera)...
Ahir la Nit va complir un any i jo vaig tornar a experimentar allò que experimentem tots: que el temps passa tan de pressa i que no hi podem fer res...
Aprofito l'avinentesa de la meva tornada després d'uns quants dies, per comentar-vos que aquest estiu seré àvia per... sisena/setena vegada (perquè en vénen dos, quin iuiu!) Estic molt, molt contenta!
O sigui que, per una banda, fluixera, letargia, indignació... per l'altra banda, tal com manen els cànons de les persones paradoxals com jo, felicitat perquè la vida va continuant.
imatge primaveral de la xarxa.
11 comentaris:
No m'estranya que no tinguis ganes de fer res, jo porto una setmana feta caldo per culpa d'aquesta calor
a mi m'agrada que a l'hivern faci fred...
Jo també en sóc de socia de l'ANC, no perquè ho facin els altres , sinó perquè a mi em ve de gust...
Moltes felicitats per aquests dos futurs nets ( els bessons deuen portar dos pans)que venen...
Bon vespre de primavera.
ei, ei, ei... a mi no m'hi emboliquis, eh? eH? EH?
els gats sempre us servim d'excusa...
Quan et vaig veure "determinada" al post diari vaig obrir uns ulls com un gat i vaig pensar: mite-la! no sé pas d'on treu tant de temps i energia...
quasi que m'has fet agafar ganes de tornar a ser sociable a tuiter i feisbuk però jo tinc seny -no com d'altres- i numés apareixo en antres de mala reputació per vacances i si no m'estimen.
Avui, a l'edifici on faig veure que treballo, hi havia una paradeta de l'ANC. M'han dit si em volia seure amb ells, però sortia a fer el cigarret (els hi explicat perquè elles eren sota cobert). També els hi he dit que ja fa mesos que vaig signar i els hi ensenyat el resguard.
Em fot sentir-te culpable de gregarisme... perquè o no ets sincera -que ho dubto- o et deixes enganyar per tantes estupideses que es diuen.
L'enllaç que t'he passat a l'altre comentari no dubtava pas que l'haguessis llegit. Però m'ha sembla bé fer una mica d'espam benintencionat, que de mala llet en corre molta.
I au... ja m'he esplaiat. Ara, mou una mica el cul del sofà i deixa'm lloc... tanta astènia, tanta astènia...
:P
p.s. llepades a les puntes dels dits
ja no sento indignació, tot i que no falten els motius;
prefereixo sentir viva la necessitat de canvi i paladejar la resposta de la gent
Moltes felicitats pels néts i per la decisió, encertada segons el meu parer :-)
Una dona com tu, que mai pares, tampoc passa res per uns dies d'inactivitat!!
Felicitats, per tantes coses...
Jo ja sóc membre de ple dret d'ANC des del 18 de març, si això és gregarisme visca sant Gregar! aquests dies primaverals ja diuen que fan tenir , patir astènia...uns dies de somnolència...és el que té ...salutacions!
per cert que quasi se'm oblida......moooltes felicitats super àvia! de dos en dos !
Nena, això de l'astènia primaveral és una veritat molt gran. El mal és que a mi em dura gairebé tot l'any. Sort que sembla que a tu no et deixen descansar amb les vides noves que s'acosten... Enhorabona.
N'estem veient de grosses, amb l'ANC, i les que deurem veure. I amb tot el que no és ANC i és català. Cal que ens reforcem com a poble, que jo encara veig el personal molt tebi.
Bona nit, avui amb mestral.
Bona primavera i benvingudes les primaveres lliures.
Moltes felicitats pels nets, Montse. Ara estaràs més entretinguda.. Ja ho veuràs!
A mi no m'estranya que tan tu com a molts es facin de l'ANC mentre existeixin personatges com en Girauta. Pot ser que jo li tingui mania, sí, mania, però és un impresentable. Et prometo que sabia que tard o d'hora acabaria amb els de Ciutadans
Una abraçada.
Molts felicitats, Montse! Esperem que a aquests petits no els calgui una ANC perquè ells ja viuran en un país de veritat. Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada