02 de desembre, 2006

No tinc paraules/No tengo palabras

Escolta-la i gaudeix-ne...

Escúchala y disfrútala

Ella es Patrizia Ciofi. No es la versión que hoy he visto en el Gran Teatre del Liceu, pero la cantante es la misma.

Os prometo que no tengo palabras para describiros mis emociones y sentimientos...


12 comentaris:

barbollaire ha dit...

Lucia di Lammemor (sempre tinc problemes amb el "cognom" o sigui que igual em falten o sobren lletres)

Preciós!! Quina forma més dolça de passar de un dia a un altre...

Petó glissando, dolça Perla de Labuán.

Arare_ ha dit...

uix, encara t'has menjat una "m", C.M.

M'alegra que la teva matinada hagi estat amb la Lucia ;)

Qualsevol cosa que pugui dir sobre l'obra seria gratuït. És una òpera que tota ella és un caramel, no hi ha desperdici musical. Donizzetti s'hi va ben lluir, amb totes les de la llei.

L'únic que pot destrossar-la (i ja ho havia fet en una altra versió que vaig veure al mateix Liceu fa uns deu anys) és l'escenografia, que pot ser un "pastiche" digne de l'escola Disney (ecs)

Aquesta vegada l'he trobat sobri i molt adequat.

El tenor en la línia Josep Carreras (que a mi no m'agrada) però correcte.

I la Patrizia............... no cal que digui res... m'he enamorat de la seva veu només obrir la boca.

Petó de matí marxós, Sandokán! (acabo de veure que tens doble personalitat - o triple- ui ui ui)

Violette Moulin ha dit...

Preciós! C'est tout.

Anònim ha dit...

Gràcies per donar-me a conèixer la Ciofi. Sempre he pensat què l'òpera revesteix les parets del meu cor.

Una abraçada, Arare

Arare_ ha dit...

Oh! Violette, ja has tornat? M'alegra que t'hagi agradat l'ària.

Baisers.

A bientôt! (ja no recordo si s'escriu així)

Arare_ ha dit...

Hola tondorotondo, l'òpera és ... o agrada o no agrada, em fa l'efecte que no hi ha mitges tintes (o si, no ho sé).

I hi ha veus que enamoren...

M'agrada que t'agradi :)

Albert de la Hoz ha dit...

Sembla que canti bé tu, però com rarament escolto aquestes coses no sé pas què dir-te, però si a vos us plau, llarga vida a l'òpera.

pere ha dit...

Ens hem creuat òperes, Arare. Una versió fantàstica d'amor i mort.
Escoltant-la pensava que és bo que l'òpera s'inventés ja fa temps, perquè ara a ningú se li acudiria iniciar una cosa semblant. T'imagines quina pèrdua?

gatoclaro ha dit...

hola guapa.
respecto a lo que se ve de la exposición d´en miquel:

cuanto ha cambiado, según mis recuerdos.

su búsqueda se racionaliza y se complica.

ya no le va a bastar con el color ni con las formas confusas. mal asunto.

me gusta.
besos

Violette Moulin ha dit...

Arare, el teu francès és sempre impecable.

Trenzas ha dit...

No conocía a Ciofi. Me ha gustado su manera de cantar el aria. "Lucía" no es nada fácil de cantar.
Sigo prefiriendo a Callas, aunque tenga que conformarme con lo grabado hace ya tanto :(
Y tienes razón; algunas escenografías, y no solo de ópera, destrozan el espíritu de la obra.
Molts petonets, amiga

el pensador ha dit...

Res a dir. Davant d'un vídeo com aquest, hom calla i escolta.