05 de desembre, 2006

Arare-Gorina (Crítica de cine)

Acabo d'arribar de veure "El perfum". Us explicaré què m'ha passat.
Quan vaig començar a llegir aquesta famosa novel·la de Patrick Suskïnd, que tots sabeu que comença quan la mare de Grenouille el pareix en un mercat de peix de París, enmig de brutícia i males olors, em van venir unes basques que vaig haver de deixar-ho córrer. Vaig treure fins la primera papilla. I és que servidora estava embarassada del seu segon nen. Però aquella novel·la va quedar a la prestatgeria, junt amb aquells llibres que hom i don no té mai "ganes" de llegir. O que pensa "és un llibre que l'he de llegir, però no em ve de gust, o ara no és el moment". Quan els meus amics, els que em coneixen, que saben que m'agrada llegir, em preguntaven què m'havia semblat, gairebé em feia vergonya dir "doncs em vaig quedar a la primera pàgina", però amb el temps vaig aprendre a no tenir vergonya de les meves reaccions davant la lectura que vull llegir, igual que davant les meves opinions de certs objectes "de disseny". Jo dic el que penso i santes pasqües. Això si, intento fonamentar-ho, basar-ho en algun argument concret.
Bé, anem al gra, que és tard, vol ploure, tinc son i a més, el crit del pare de la noia quan van a executar el Grenouille m'ha despertat (tchts,tchts)... ep! només m'havia adormit un moment, eh? consti a les actes! sabeu allò que t'adones que t'has adormit perquè et desperten? doncs això! Capcinadetes tontes, aixxx
Cal que us aclareixi que la pel·li m'ha agradat. L'ambientació, el color, les localitzacions geogràfiques, que anava coneixent (carrer Ferran, Girona, pont de Besalú -crec, que no n'estic segura- Tossa, etc) i us puc dir una altra cosa: m'ha arribat el moment de llegir la novel·la. Amén.
Aneu-hi. No sé si us agradàrà (l'orgia m'ha semblat d'allò més divertida, hehehe!!, res a veure amb les orgies dels anys 70, uix, ja callo, però segur que tots heu vist la pel·li del Puigcorbé anant en moto tot nu per Barcelona, allò si que va ser memorable)
El que us deia: no sé si us agradarà, però aneu-hi, si no ho feu no la podreu comentar amb fonament, que deia aquell...
___________________________________________________________
INCÍS
El meu article d'aquesta setmana, que enllaça amb el post "Geometries del silenci".
Mi artículo de esta semana, que enlaza con el post "Geometries del silenci". Está en catalán, siento no tener tiempo pra traducir ahora. Prometido para la tarde, igual que la traducción de la crítica "arariana" de la peli de ayer.
____________________________________________________
Ayer noche decía que llegaba de ver "El perfume" y acto seguido contaba lo que me pasó con esta obra. Ýo empecé a leer la novela cuando salió. Todo el mundo sabe (bueno, todo el mundo menos tú, que no has leido la novela) que la historia empieza con el nacimiento de Grenouille, en un mercado de pescado, entre basuras, malos olores y podredumbre. La descripción es tan real que una servidora, que estaba embarazada de su segundo niño, devolvió hasta la primera papilla. La cuestión es que dicho libro quedó en la estantería del olvido para los restos, porque ya nunca más tuve ganas de leerlo. Siempre que lo volvía a tomar entre mis manos, leía unas cuantas páginas y decidia que no era el momento, así que, aunque he logrado leer más de la mitad, jamás lo terminé.
La cosa es que la película me ha gustado, pero relativamente. Aaguanté como una jabata toda la película, y en un momento dado, ya en los quince minutos finales, el grito del padre de la chica asesinada me ha despertado. Dioses! no sabía que me había quedado dormida. Juro que fue un sopor de unos segundos (el mismo que se supone que te hace tener un accidente si estás conduciendo)... en fin, decía también que la orgía del final me ha parecido un poco ridícula, dadas las circunstancias. Que esas cosas no pasan. Que una orgía guay es una orgía modelo "L'orgia", película de finales de los setenta o principios de los ochenta, con Puigcorbé como protagonista, que se marca un viaje en vespino por Barcelona, completamente desnudo, que es de partirse de risa (y la peli no tiene desperdicio) y las orgías de esos años, eso si que... huy!
Vale.
Pues era eso.
Hale, disfruten viendo el Barça, que yo voy a jugar un rato al Bookworm!

30 comentaris:

Violette Moulin ha dit...

Comentari d'un jove adolescent en sortir de veure El Perfume : "vaya coñazo, cómo se nota que está basada en un libro!!!".
Sense comentaris. Bé sí, un : aquest ni llegeix ni rellegeix ;)

Bona nit, desacomplexada! (jo vaig pel camí)

júlia ha dit...

Hi haurem d'anar, doncs. La segona lectura que he fet del llibre, fa poc, amb ocasió de l'assistència a un club de lectura, no m'ha impressionat com la primera. Té un inici molt fort, després, en ocasions 'perd pistonada'i se li noten les 'trampes'. Grenouille ja no m'ha semblat un ésser singular sinó un assassí amb sèrie, amoral, amb una patologia concreta que els metges coneixen. Fins i tot l'interès monotemàtic sobre alguna cosa, en aquest cas les olors, és determinant de certes característiques patològiques. De tota manera, no m'estranya el seu èxit, l'ambient inquietant, malsà, tot plegat té una atracció evident.

júlia ha dit...

'en sèrie', no 'amb sèrie', perdó.

barbollaire ha dit...

Bon dia!
Jo he llegit el llibre i, perdoneu-me, el vaig trobar correcte, bo, original en l'història, però em va faltar alguna cosa.

Potser torni a rellegir-ho en algún moment, perquè em queda el dubte si es que no ho vaig acabar d'entendre al seu dia.

Per mi és un llibre llegible, però jo no ho consideraria una obra mestre de la literatura universal.


Petó perfumat.

Albert de la Hoz ha dit...

Doncs no he llegit la novel.la, ni he vist la peli, encara, però sí vaig veure L'Orgia i recordo el Puigcorbé nu amb bicicleta per Barcelona i la seva trobada amb la veïna a la porta de l'ascensor de casa. Memorable.

onix ha dit...

Així m’agrada !! jo també he perdut els pudors , i ara si quelcom no m’agrada encara que no quedi políticament correcte o em mostri com “inculta” ho deixo anar i em quedo molt ample , el llibre en el seu dia em va agradar, però la pel•lícula ...gens l’han volgut ambientar tant ....
L’únic que la fa suportable es endevinar el lloc dels paisatges que ens son tant propers
;)****

MoNaLiTzA ha dit...

Jo..., es que..., que voleu que us digui..., em fot una peresa anar a veure pl·lícules basades en llibres que he llegit...!

Amb I Robot d'Assimov van fer una autèntica aberració. Ho sé pels comentaris sobre la peli i per crítiques. Segurament si haguessin batejat la pel·li amb qualsevol altre títol, no hagués tingut cap problema en anar-la a veure. Un film de ciència ficció com qualsevol altre. Però I Robot no era allò que van fer, ni de lluny.

En fi..., me n'he anat dels coll... al rosari, perdoneu-me. Em tenta anar a veure El Perfume, però em sembla que acabaré per veure-la a casa, així em podré rebotar, o no, sense necessitat de reprimir-me.
En quant al llibre..., he de confessar que en el seu temps em va fascinar. I ho va fer per partida triple, ja que me'l vaig llegir tres cops més, i no tan sols per l'història en sí, en realitat el que se m'enduia era la fascinació amb la que l'escriptor em traslladava al París d'aquella època. Si la miro..., segurament em passaré l'estona intentant observar el redòs del riu Ebre al seu pas per Tortosa, on van muntar un circ de la hòstia.

manel ha dit...

Amb Vespino anava, crec. Al llibre, de les pudors en van fer perfum. O potser no, llegeix, llegeix...

Trenzas ha dit...

Agggg...! Escrius tant que no em dona temps de llegir-ho tot..!
Hoy que repaso tranquila, veo los cuadros de Miquel.
Felicidades por todo lo que cuentas en tu artículo, por ese artista que tienes por hijo y por esos cuadros que me han sabido a casi nada..!
Me gustaría ver esos juegos de colores al natural y esa "luna cuadrada" que se refleja ondulante.
Muchas, muchas felicidades (para que sigas engordando)
I molts petonets..!

MIB ha dit...

La crítica de cine no la leí.. dame un tiempito... Pero el artículo del periódico sí. Nice! Además alguien me ha contado que tu hijo es verdaderamente es un artísta con mucho porvenir! Qué pena que no llego a ver esta exposición...

Un beso grande arare!

jaka ha dit...

Doncs jo no he llegit el llibre i em sembla que no el llegiré mai... les persones que en el seu moment el recomanaven trobava que no eren de “fiar”, no se massa rebombori !!!
Jo com en Pin i Soler que quan va anar a Mallorca tothom li deia que tenia que visitar “las coves d’Artà” i ell va dir: Que pesats, doncs ara no hi vaig”. ;)

He llegit el teu article, et torno a felicitar perquè tu no tens un fill, tens una eminència.

Petonets, ****

Albert de la Hoz ha dit...

Doncs el que diu la jaka, m'ha fet pensar amb LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ. De nen tothom en parlava, ma mare la va llegir i veure la peli no sé quantes vegades. Total, que no la vaig veure fins que tenia més de 30 anys, so sigui, que vaig aguantar més de 25 anys sense veure-la. Reconec que em va agradar.

pere ha dit...

Doncs jo també estic amb la jaka: com que m'he llegit el llibre, em sembla que, de moment, no aniré a veure la pel·lícula. Bé, de fet no vaig al cine des que tothom menja crispetes... o ja les han prohibides i jo encaro no me n'he assabentat.

Anònim ha dit...

Puesss, a mi me gustó bastante el libro. Ya hace años que lo leí y no me acuerdo demasiado bien, pero la verdad, la peli sí que no quiero verla, puede ser desagradable. Pero hay que reconocer que no es fácil describir un mundo a partir de olores, el libro es bastante original. Arare ya describes tú bien el principio, no todo el mundo es capaz de seguir leyéndolo (conste que luego se suaviza mucho), eso hay que escribirlo. Me parece un muy buen libro.

Arare_ ha dit...

Hola Sergio, no creas, esta vez me dio asco pero no tanto como cuando lo leí (y es que a veces la imaginación puede superar la realidad). Beso.

Arare_ ha dit...

Pere, encara es mengen crispetes, no crec que les prohibeixin mai, formen part del negoci. Pel·lis com més dolentes millor, crispetes i cocacola. Acompanyat de gent de l'era del video, que parlen i s'expliquen la pel·li, riuen amb grans riallades, emportant-se tota la màgia que pugui tenir la peli en aquell moment i... para qué te cuento más? (a mi m'agradava el cine del meu barri, com al Moix)
;)

Arare_ ha dit...

Hola Albert, jo Lo que el viento se llevó la vaig llegir abans de veure la pel·li. Em va encantar. Després, també em va agradar la pel·li. MOlt, molt! (l'he vist varies vegades). En la traducció al català, el que m'agradava més era la darrera frase:

-Francament, Escarlata, m'és ben igual!

(suposo que no podien dir
-Francament, Escarlata, tant se me'n fot!- encara que potser és el que li hauria agradat a Red deixar-li anar a la mala pècora de l'Escarlata)

Perquè Scarlett O'Hara era una mala tita de molt de "cuidado", no?

petonets!

Arare_ ha dit...

Jaka, les coves d'Artà són molt més millors que les coves del Drac (que ja fa molts anys que es van massificar)... encara que les d'Artà... també (hehehe, com era allò de "la vaca blanca és meva. I la negra?...hmmm... també!")

;)

Feliç pont!

Arare_ ha dit...

Mib, ya lo tienes en castellano, eh? aunque también sé que estás haciendo muchos progresos en catalán.

Un megabeso para ti. Feliz puente en buena compañía!

;)

Arare_ ha dit...

Trenzas, gracias mil por tus palabras.

Es cierto que escribo mucho (lástima que el hecho de escribir mucho no la convierta a una en escritora)
:)

Muchos besitos.

Arare_ ha dit...

faràs bé, monalitza, a casa, ben repapada al sofà ;)

Petons i bon pont!

Arare_ ha dit...

Onix, entre nosaltres:
si em prenen per una inculta m'és absolutament "inverossímil"

Mande? Lo cualo que?

;)

fins fa ben poc, es van equivocar al cens i em van posar que tenia estudis d'EGB i prou. No saps lo feliç que era jo, que segurament mai mes m'hauria tocat estar en una taula electoral, tchts,tchts, jo que havia estat en set taules (si comptem des dels anys 70) perquè "tenia estudis" ... abans es veu que ho miraven, això. Ara ja no ho sé.

Bé, ara ja està desfacido el entuerto al Cens, per tant ja em poden tornar a cridar (argg)

UN petó i un croisant!

Arare_ ha dit...

Manel, no saps com m'alegra tornar-te a veure per aquí.

Això només pot voler dir dues coses:

1) Tornes a estar millor de salut (de la qual cosa m'alegro moltíssim)

2) Ja m'estimes una mica, després d'una bona temporada de descans ;)

(és bromaaaaaaaaaaa) (bé, és broma a mitges, vale?)

Un big petó. (I un de moooooooolt fort al Manu petitet)

Arare_ ha dit...

Barbollaire, per mi tampoc no serà un llibre d'aquells imprescindibles, segur. Si és que aconsegueixo llegir-lo, ep! que ara estic amb un altre i fins que no l'acabi...

Un petó perfumat també per tu :)

Arare_ ha dit...

Júlia, no entenc això de les trampes. POtser és que encara n'he d'aprendre molt. Però digue'm alguna de les trampes (per no caure-hi jo, que sempre escric "de corrido")

Petonet.

Arare_ ha dit...

Violette Moulin, jo en aquest tema ja m'he deixat de complexes, com us deia. I a tu t'estic copiant les receptes, així que espero veure algun llibre de cuina teu ben aviat (si és que no el tens, ja, i jo, que no ho sé, estic aquí demanant-te'l i fent el ridícul més vil)

:)

Anònim ha dit...

mmm... doncs a mí l'orgia em va enrecordar els anuncis de AXE, què vols que et digui... Com el llibre no hi ha cuca en sucre...

Arare_ ha dit...

Son, a mi també em va semblar una cosa molt artificial (parlem de l'orgia de "El perfum", eh?) l'orgia pel·li dels 70 o 80, que no me'n recordo, estava molt bé i era divertidíssima!

Contenta de veure't per aquí!!!!

Mª Antònia Lledó ha dit...

hola Arare, gràcies per visitar el meu blog, pero com pots veure no ho domino gens be. Respecte a "El perfum", ja fa mes de 20 anys que vaig llegir el llibre, i em va agradar tant que tinc por que la peli no estigui a la alçada.
Un petó

Arare_ ha dit...

Hola Mª Antònia, estic segura que amb el temps ho acabaràs dominant, només ho has de voler.
Em sembla que si el llibre et va agradar, ´també t'agradarà la pel·li!

Un petó i gràcies per la teva visita.Benvinguda.