07 de febrer, 2010

Sa Majestat, el Bottox. (ara no sé si va amb una T o amb dues)

Anava a explicar altres coses però acabo de llegir un article i he vist aquesta historieta que m'ha semblat genial, encara que no té res a veure amb el que anava a dir. Com que sóc imprevisible i vaig quedar esgotada amb el que vaig dir ahir (d'alguna manera, condensar tot el que penses en una imatge i una bafarada de còmic és molt cansat) doncs avui he optat per parlar d'una altra cosa. La vida mateixa (també).

Que tingueu un bon diumenge!


Tret del Blog alternativo; l'autor és Caloi. Per poder-ho llegir, cliqueu a la imatge per fer-ho gran.

14 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Bo, bo! Encara hi ha qui vol convertir la irrealitat en realitat!

Cris ha dit...

El món virtual, jajajajaja, si qui més qui menys tots hi som, no sé de què s'extranyen.... la vinyeta fantàstica, m'has fet somriure ja de bon matí, gràcies preciosa, petons dominicals :)

Arare ha dit...

Com és, Albert B.i R., que jo no t'havia descobert? eh? eh? eh? vaig a enllaçar-te rauda i veloç (rauda no deu ser gaire català... ho hauré de buscar)

benvingut al meu mar!

Glòria ha dit...

Molt bo!!!! ja ja ja.
Ja he rigut, ves per on!

Rita ha dit...

Molt bo!!! Tot i el fons espantós...
Bon diumenge, guapa!
Petons!

poesiaula ha dit...

como la vida misma!
Boníssim.

Carme ha dit...

Boníssim...

millor em quedo amb el riure abans de passar a trobar-ho trist... :)

Joana ha dit...

Res diferent de la realitat....
I a sobre demanar un crèdit o un financement :)

Magda ha dit...

Doncs sí, realment bo.

el gatot ha dit...

tenia una amiga -que s'ha difuminat- que tenia clar passar per quiròfan...

ara, tinc una companya de feina que dubta de quan serà el moemnt per finançar-se els pits, el cul o la cara i en quin ordre...

de moment, fa règim, gimnàs i autoflagelació mental...

jo, em miro al mirall, faig panxona, tinc entrades que semblen sortides, però em trobo tant irresisiblement adorable, que no puc fer res més que estimar-me... vés... serà que els miralls de casa són màgics?
:)

per cert... el joc aquest del còmic no el conec... tu hi jugues?
:P

Deric ha dit...

està molt bé, però cuidar-se una mica no està malament

el paseante ha dit...

Està bé una historieta per acabar el dia.

Clidice ha dit...

i quina llastimeta que fem els humans d'avui dia no?

Arare ha dit...

Cris, petons ja de dilluns a la tarda (i plovent) gràcies per venir!!

Jo també vaig riure, Glorieta, per això ho vaig penjar, val més riure que plorar ;)

Rita, hi ha a qui li funciona molt bé. però també veus rostres patètics... depèn...

IBM, tu ho has dit! C'est la vie!

Carme, sempre, sempre riure!!!

Joana, conec una persona que s'ha "refet" des de l'arrel dels cabells fins a les ungles dels dits dels peus que diu "hi ha qui demana un crèdit per comprar-se un cotxe, jo el demano per comprar-me un cos nou"... tot són opinions, és clar!

Si, Magda, a mi m'encantaria tenir la "xispa" dels bons dibuixants, que amb quatre ratlles et fan una historia!

Doncs això, Gatot: i no et pensis, jo també faig alguna bogeria, però de les baratetes, jajaja, no sé què passaria si deixés de "pintar-me" els cabells, suposo que no em reconeixeria, deumeu, que fort! I sobre el joc, jo tampoc el conec, però he estat una "forofa" del Bookworm!!! (malalta de lletres)

Evidentment, Deric: jo intento cuidar-me, però hi ha vegades que em miro al mirall i dic "ja no hi ha res a fer, aquí està l'Arare i no hi ha més" :)

O per començar el dia següent, Paseante :)

Clidice, hi ha moltes coses que fan tanta peneta... taaaaaaantes!!!