12 de febrer, 2010

Dissabte en divendres

Avui fa un mes que tinc la R de baixa. La R és un àngel vingut de Romania, on va patir moltíssim, que s'ha quedat a viure entre nosaltres, que se sent ben acollida i que vol que els seus fills siguin catalans. Però fa un mes la van operar i està de baixa. Ella és qui, dos dies a la setmana, m'acompanya en el meu traginar per la casa. Juntes traiem pols, fem llits, freguem vidres, fem els lavabos, parem a mig matí per prendre un cafetó; ella se'n sent culpable, m'ha costat déu i ajuda que segui deu minutets i xerrem distesament mentre es pren el cafè amb llet i menja una galeta o una presa de xocolata. Tenia la ferma convicció que això no estava bé, que ella venia a casa només per treballar i que qualsevol altra cosa que hi fes estava mal feta. Ara ja s'ha acostumat a que la mimem una miqueta. És tan jove que és com una filleta. Una filleta treballadora i polida. Una romanesa a qui li sap greu que els prejudicis de molta gent facin que de vegades se la mirin malament pel fet d'haver nascut a la terra del comte Dràcula (ella ho diu així)...

La vaig anar a veure a l'apartamentet que comparteix amb el seu company i és un petit oasi de pulcritud. Estava prou demacrada, pobreta, però com que els que la coneixem ens l'estimem, una veïna li prepara el dinar i el seu company, quan torna de la seva pròpia feina, la cuida com una nineta. I ella s'hi torna. S'estima el seu home intensament, s'estima Catalunya i s'interessa per la nostra cultura. Li vaig dir que què volia per Reis i em va demanar un diccionari. I és que...

bé, res. Avui fa un mes que està de baixa, espero que es posi bona ben aviat i que pugui tornar (la veritat per davant: és molt dura, la feina de casa, això ho sabem totes les dones, però quan l'has de fer tota sola, encara és més dura)...

avui toca pujar a l'escala i treure la pols dels llibres... una feina bonica perquè vas recordant aquells llibres que et queden a dalt de tot i que no et mires gairebé mai, però al mateix temps, és una feina d'aquelles que no es veu. De les poc agraïdes, vaja. I és que les feines de la casa són tan desagraïdes que l'infern en deu estar ple. Jo m'imagino l'infern com una gran casa plena de pols amb tots els llits per fer i tots els banys bruts i apa, neteja que neteja.... ecsssssss

Se m'ha acabat l'hora del pati! Avui escriurem a la tarda.

Vaig a fer dissabte, encara que sigui divendres.

8 comentaris:

Eulàlia ha dit...

ei,
que tinguis una jornada laboral lleu, i que es millor i aviat la teva R.

aqui a la feina també fem dissabte els divendres*

poesiaula ha dit...

Fer dissabte a diari,
i l'endemà, sempre diumenge.
Que els dilluns semblin divendres
i els dimarts siguin dimecres.
Que el dijous es disfressi de vermell a cada calendari...

Que la setmana plogui hores de saviesa
i els dies siguin lleus;
escasa, la incertesa,
sublim cada raig de llum.

(R, recupera't!)

Ibm

Joana ha dit...

Potser és la feina que m'agrada més. treure la pols als llibres i deixar la biblioteca com una patena :)
M'hi entretinc tota una tarda!
A mi també m'agrada asseure'm amb la Irma ( ella és ondurenya) a fer el te a la tarda i xerrar una estona. També creu que no ho hauria de fer però ho fem i m'explica com va el divorci amb el seu home que beu i les filles estudiant a Ondures...i penso que no és just que ens queixem.
Bon dissabte i bon cap de setmana reina mora :)

TORO SALVAJE ha dit...

Hola Arare.
Es cert, fa molt de temps....

No et cansis gaire.

Petons.

Cris ha dit...

No us hi canseu massa, demà a reposar, i bona feina, que et sigui lleu, i ànims per la R, que segur que es recuperarà ben aviat!!! Petons Arare :) muaassss

Joana ha dit...

Amb una "mestressa" com tu, la feina no es deu ni notar..
Espero que millori.
Petonet Reina del Mar

Violette ha dit...

Conec una R. com la teva. Es diu N. i la seva família catalana ja no pot imaginar la vida sense ella, és un àngel, una treballadora expeditiva, intel·ligent, resolutiva, parla castellà i català, ha après a espavilar els fills de la casa. I s'enyora del seu país. Però està contenta de ser aquí.
Espero que la R. es posi bona ben aviat, Arare!

- assumpta - ha dit...

Desitjo que R. es recuperi ben aviat. Hi ha gent que realment semblen àngels... o potser sí que ho són.

Bon cap de setmana, que demà és diumenge reinaaa!
Petonets.
=)