17 d’octubre, 2011

Sanes (?) conclusions

 he arribat a unes quantes conclusions, a saber:

- Si algun dia es publica el meu llibre de relats (aviat, espero), ja hauré complert amb una de les il·lusions més grans de la meva existència. Si a més a més algú la llegeix, ja seria el "no va más", per no dir que seria l'òstia (amb perdó)

- Després d'aquest fet (si es produeix, i si es produeix aviat, espero) m'oblidaré que algun dia vaig pensar que podia continuar escrivint. Ben mirat, escriure és molt bonic i es pot fer, però no caldria publicar, que surt molt car, i és un pal haver de fer-te propaganda i tot això: la meva professió mai no ha estat aquesta. Jo sóc i seré mestra i psicodallonses fins que em mori (i des que tenia tres anys, que ja manifestava que ho volia ser) i no estic ara per agafar un manuscrit a sota el braç i començar a donar voltes pels editorials a veure qui compra. No, no, i no!

- Aquesta mateixa setmana m'esborraré de la piscina. Per què? Doncs perquè si sóc una persona més aviat hiperactiva, a qui li agrada moure's (molt), com s'entén que pugui romandre una hora en remull, amunt i avall per un carril on som quatre, havent d'esperar per no atropellar, o passar per sota si vull avançar, sense morir en l'intent? No s'entén! I llavors acaba passant el que passa: que a la piscina-piscina, només hi vaig entre tres i quatre dies al mes. Que com que fa mandra avorrir-se com una ostra en remull, acabo anant a la sala de fitness a caminar com una beneita per la cinta (per justificar els gairebé 40 euracos mensuals que em costa ser sòcia de la piscina). I per caminar, ja hi ha el bosc i la platja... no? molt més sa i molt més barat! i al mateix temps, treus la gossa (que al gimnàs no la volen i llavors, quan arribes de la piscina/gimnàs, encara toca treure-la). No,no,no. S'ha acabat! Del tai-xi ja en parlarem, perquè m'hi avorreixo més o menys com a la piscina...




- Em volia desenganxar de l'scrabble.  I ara penso... coi, i per què me n'hauria de desenganxar, si m'ho passo pipa, jugant-hi? eh? eh? eh? per què?

- L'italià em continua fascinant, així que m'agrada fer els deures, estudiar, i sobre tot, sobre tot, cantar les cançons italianes (taaaaaaaaan rematadament romanticones i quiques, que m'encannnnnnnnnnnten) (ho faig quan vaig al cotxe o quan estic sola, no fotem, no vaig cantant pel carrer ni ho faig quan hi ha algú més a casa... bé, amb la Taca i amb el Xat, sí que m'hi atreveixo, que aquests "no es xiven")





- La Frac deixa el blog i el feisbuc. Una de les raons que dóna per fer-ho és "tinc ganes de llegir els clàssics" (entre altres raons, evidentment). Doncs a mi em passa el mateix (però de moment no vull deixar el blog ni el feisbuc)... tinc ganes de llegir/rellegir els clàssics i els no clàssics. Els llibres que sempre m'hauria vingut de gust llegir i, per falta de temps, o els he llegit de pressa i corrents i sense païr-los, o no els he arribat a llegir. Tot ahir que hi donava voltes, al tema. Per què coi he d'escriure, amb el moltíssim que tinc per llegir? Per què coi he de posar-me límits de temps per escriure tal o qual cosa, si el que em ve realment de gust és estirar-me al sofà llegint mentre escolto els mils de cd's que mai no tinc temps d'escoltar i assaborir?

He dit.
I m'he deixat unes quantes coses al teclat, però ara, el que em ve realment de gust, és acabar una partida de scrabble que tinc començada amb un venessolà que viu a Girona i que m'està fotent una pallissa de por (però encara puc remuntar la partida: es tracta que em surtin bones lletres... creuo els dits)

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

De vegades s'arriba a sanes conclusions i es prenen sanes decisions. Tot i així, sempre podem retornar a allò que ara no ens val, o potser trobem d'altres coses més suggeridores.
Au...no et desconcentris amb l'scrabble! :)

El porquet ha dit...

Dona, jo les veig força sanes les conclusions! (especialment la de la piscina! on vas a parar pagar 40 euracus per tres o quatre dies de passar per una piscifactoria humana?).

Estarem atents a la publicació del proper "best seller" de la llengua catalana! ;p

pere ha dit...

M'agradarà llegir els teus relats en paper, perquè estic segur que m'agradaran i perquè a tu et fa il·lusió. Quan al concepte de publicar, no ho fas aquí sempre que vols?
Ai, com m'agradaria enganxar-me a l'italià. Potser ho faré a partir de...
Petó

Anònim ha dit...

EL BLOC VA SER PER MI,UNA TERAPIA HAN CALIA FUGIR DE NEGRES PENSAMENTS,I HAN VA SERVIR,SI SRO.,AQUESTS DIES,LLARGS DIES DE MALALTIA DEL MEU FILL,EL VAIG DEIXAR...NO TENIA TEMPS,ARA HE RETORNAT,POTSER PER UTILITZAR EL MATEIX CONCEPTE,CERCAR INFORMACIO I ALLUNYAR LA MENT D'UN PENSAMENT UNIC,I CREC QUE HA TORNAT A FUNCIONAR,JA HO VEUREM....ARA AIXO DEL "FACEB.."UF¡¡¡¡¡LA MEVA VIDA NO ES"LA ALEGRIA DE LA HUERTA" A QUI LI POT INTRESAR LA RUTINA DE UNA MARE-PEDAÇ I UNA AVIA "MODERNILLA"?.
JUGANT AMB BARCELONA

el paseante ha dit...

Jo veig que t'agrada molt nedar entre lletres, que no és tan avorrit com fer-ho en una piscina.

Joana ha dit...

"veiambes" que diu una coneguda meva...
Un llibre venut ja el tens, el que penso comprar jo i venir fins el teu poble a fer un altre vermutet per tal que el signis. (la fama te aquestes coses noia!).
Arare estimada, tens moltes coses per explicar i una vitalitat envejable, gaudeix de tot.

Joana ha dit...

Va bé fer-se replantajaments de tant en tant i arribar a conclusions, esborrar-ho de la llista i fer allò que relament t'omple i t'agrada.
Jo també vull llegir més i ho faig per això escric menys però tancar el blog em costa.
Jo també compraré aquest Best seller jejeje
felicitats Montse!

Isabel ha dit...

Idees clares... El futur ens espera, i cal entrar-hi satisfetes i contentes, amb espectatives raonables
i una bona dosi d'optimisme revolucionari...
Éxit als teus projectes!