24 d’octubre, 2011

Se m'ha normalitzat blogger

Doncs això: se m'ha normalitzat Blogger, ja puc tornar a entrar per la via normal, com abans, a partir de "Acceder" i no he de fer invents estranys. Ja era hora, han estat dos mesos i mig pensant-me si me n'anava a un altre servidor (no sé si es diu servidor) però finalment, tot a lloc.

No em prodigo gaire perquè estic posant al dia el blog de l'Aleix, posant-hi fotos i videos i d'alguna manera, intentant explicar d'una manera una mica objectiva (impossible) el que està vivint. Hi heu passat, pel seu blog? aquí us deixo l'adreça...(sóc persadeta, oi?)

vejam... novetats? cap! una migranya + una gastritis que m'han deixat K.O. durant tres dies, però res més... res significatiu. És una brometa que em concedeixen els déus un parell de cops a l'any: o bé un parell d'atacs de migranya, o alguna gastritis o també, quan decideixen posar-se toca-nassos, un atac de lumbago. I ells es queden tan amples, els molt...

Em sap greu la mort d'aquest nano de la moto... buf,buf,buf, no sé per què s'han de jugar la vida, per un esport! (i sé que no puc parlar... el que està fent l'Aleix, també deunidó!) en fi...si, més val que calli. Però em sap greu. Vint-i-quatre anys! un menys que el meu fill petit! maremeva...

De política no en parlarem. No cal. Em van sorprendre gratament les paraules de Zapatero i de Rajoy sobre el tema ETA, però com que no me'n fio ni de la meva pròpia ombra, suposo que tot plegat és una estratègia electoral, així que... temps al temps.

I del xou Gadafi? buf,buf,buf, tampoc no en vull parlar. Veurem què depara el destí al poble libi i esperem que no sigui pitjor el futur que el passat...

Us continuo llegint, la major part de vegades, en silenci (estic poc parladora, darrerament) però hi sóc. Segueixo els que segueixo (suposo que tots ells saben qui són, eh,Olga,  Júlia, Carme, Gatot, Iruna, Violeta, Pere-Saragatona, Isabel, Mati, Elèna, Jaka, abogada, Paseante, Veí, Glorieta, les dues Joanes, Zel i etcetera, etcetera, etcetera... no tinc més tempssssss) he de sortir!( que no consteu a la llista de llegits no vol dir que no sigueu llegits)



doncs això!

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Prova amb la cua de cavall, per les migranyes vull dir. Cada dia i, a mig termini, com si s'hagués evaporat. Mano de santo oiga! :D Vaig a fer el tafaner a ca ton fill, que no me'l coneixia aquest blog.

Montse ha dit...

Clidice, tu també ets una llegida (e-legida), `però ja ho saps!

Cua de cavall, m'ho apunto, hi ha un herbolari al mercat, ja n'hi demanaré, segur que en té! què, ja has vist el blog de l'Aleix i com se'n pot ser, de temerari? (i valent, ep!)

Clidice ha dit...

Bé, només li puc tenir enveja podrida. Llàstima que sigui una pèssima marinera, ara que, per terra, encara queden aventures també :)

el paseante ha dit...

Només dir-te que m'alegra moltíssim que m'hagis posat abans que el Veí de Dalt en la teva llista de blogs. Dormiré com un nadó aquesta nit :-) I no comparis l'esport de risc de les motos amb la navegació del teu fill. Ells van lents, no poden xocar, suposo que estan controlats per satèl.lit... És un esport dur físicament i psíquica, però vull pensar que no córren cap mena de perill. Així ho espero.

Glòria ha dit...

Bon dia, Montse; por aquí estem, encara arrosegant la tos d'un costipat de nassos :-) Curiós, jo pensava que només em passava a mi que no podia accedir com sempre al bloc... Per tu m'he adonat que no, que era general.
Sort pel teu fill aventurer i, èxits!
Un petonàs.

Olga Xirinacs ha dit...

Xiqueta, la meva migranya només me la treu Tonopan i, a la llarga, un antiinflamatori potent. És genètic, no cal que t'hi escarrassis. Hi ha un totxo interessant del doctor Oliver Saks (Anagrama). Saks és l'autor de "Despertares" (pel·li) i de "L'home que va confondre la dona amb un barret", etc. Veuràs com no hi ha res a fer, però és interessant saber d'on ve.
I com tots els tocats per mestral o tramuntana són aventurers i migranyosos. D'aquí vénen les visions dels místics, etc.

Però si en tens tan poques... nosaltres en tenim cada setmana, a tot estirar quinze dies.

¿Ho veus? Avui la que tinc ganes d'escriure sóc jo...
Ah, no t'automediquis. A mi em va bé el Tonopan, però al meu fill ja no. Ibuprofèn, diu ell.
Això de la cua de cavall que diu la Clídice pot ajudar: és bona per curar diverses afeccions, sobretot les de la pell sensible.

Olga Xirinacs ha dit...

Arggggg, m'he deixat de dir que el llibre es diu "Migraña" i el doctor neuròleg, Sacks, no Saks. Recoi...

Joana ha dit...

Hola Montse,
Si són dos cops a l'any encara. Jo no sóc migranyosa però en veig sovint i deixen KO, tota la taó.
Ara hi ha passa del virus intestinal i la grip que s'acosta.
Estic tot el dia amb els virus pul.lulant al meu voltant :)
Ens llegim encara que no ens parlem jejej
Cuida't!