Ningú, ningú, ni tan sols el rei rel rock, cantava tan bé com tu aquesta cançó..
"tiet", germà gran, còmplice en l'operació d'apendicitis del meu cavallet de cartró, enveja de les meves companyes quan m'acompanyaves al cole amb el biscúter..
no t'oblidaré mai.
descansa en pau
"tiet", germà gran, còmplice en l'operació d'apendicitis del meu cavallet de cartró, enveja de les meves companyes quan m'acompanyaves al cole amb el biscúter..
no t'oblidaré mai.
descansa en pau
12 comentaris:
Quin homenatge més maco. Ho sento.
Un petó dolcíssim, carinyo...
una abraçada infinita, nina
Tendres paraules per algú que estimes.
Ho lamento.
Serva'l en la memòria. Una abraçada Montse.
Què bé haver pogut gaudir de la seva companyia, que tristos són els comiats.
Un petó, Montse.
Una abraçada.
EL TEU RECORD AL FARA VIURE.
QUE GRANS QUE SON ELS TIETS I LAS TIETES¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA
Ho sento, Montse. Quelcom més que un tiet, oi?
Hi ha comiats que són tristos. El teu és alegre amb aquest parell de pinzellades que parlen d'un cavall de cartró i d'un biscúter. Suposo que ell també era una persona alegre, i a la gent alegre només els pots dir a reveure. Mai adéu. Un petonet, Montse.
Reminiscències melòdiques que uneixen els cors.
Una abraçada, Montse.
Que la música l'acompanyi!
una abraçada Montse!
moltes gràcies a tots per les vostres paraules. Una abraçada!
psst, sóc jo mateixa (la Montse) que Blogger torna a fer el borinot i no em deixa entrar per la porta normal...tcht,tchts...
Publica un comentari a l'entrada