27 d’octubre, 2011

adéu, tiet...

Ningú, ningú, ni tan sols el rei rel rock, cantava tan bé com tu aquesta cançó..

"tiet", germà gran, còmplice en l'operació d'apendicitis del meu cavallet de cartró, enveja de les meves companyes quan m'acompanyaves al cole amb el biscúter..

no t'oblidaré mai.
descansa en pau

12 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Quin homenatge més maco. Ho sento.

Barbollaire ha dit...

Un petó dolcíssim, carinyo...
una abraçada infinita, nina

Joana ha dit...

Tendres paraules per algú que estimes.
Ho lamento.

El porquet ha dit...

Serva'l en la memòria. Una abraçada Montse.

fanal blau ha dit...

Què bé haver pogut gaudir de la seva companyia, que tristos són els comiats.
Un petó, Montse.

Clidice ha dit...

Una abraçada.

Anònim ha dit...

EL TEU RECORD AL FARA VIURE.
QUE GRANS QUE SON ELS TIETS I LAS TIETES¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA

Anònim ha dit...

Ho sento, Montse. Quelcom més que un tiet, oi?

el paseante ha dit...

Hi ha comiats que són tristos. El teu és alegre amb aquest parell de pinzellades que parlen d'un cavall de cartró i d'un biscúter. Suposo que ell també era una persona alegre, i a la gent alegre només els pots dir a reveure. Mai adéu. Un petonet, Montse.

Pilar ha dit...

Reminiscències melòdiques que uneixen els cors.
Una abraçada, Montse.

Joana ha dit...

Que la música l'acompanyi!
una abraçada Montse!

Anònim ha dit...

moltes gràcies a tots per les vostres paraules. Una abraçada!

psst, sóc jo mateixa (la Montse) que Blogger torna a fer el borinot i no em deixa entrar per la porta normal...tcht,tchts...