Entrades
Em fa l'efecte que acabaré obrint un blog nou. Avui ho parlava amb la meva jove, que tinc una edició taaaaaan vella del blogger, que cada dia em costa més d'entrar i dir alguna cosa.
A part de tot, la veritat, no està la cosa com per tirar coets. Tot són males notícies, a tots els nivells, tan dolentes, que al cap i a la fi acabes pensant "després de mi, el diluvi".
L'Aleix va arribar a Funchal (ja ni recordo si us ho havia dit) molt prim, però molt content, molt content, mooooooolt content! L'esforç li havia valgut la pena i va ser una mena de viatge interior (molt interior és batallar cada dia amb el mar i intentar que un vaixell de sis metres es mogui i vagi cap allà on vols que vagi, menjar liofilitzats cada dia i dormir en petits intervals de 20 minuts)... el camí de Sant Jaume és un passeig per un parc temàtic, comparat amb aquesta aventura que admiro i envejo tant i que jo seria totalment incapaç de dur a terme!
El dia 13 van sortir cap a Bahia. (us ho havia dit?)
Avui hem anat a buscar en Martí i ens ha rebut amb els braços oberts. Ens ha caigut la baveta a tots dos... els seus companys estaven tan contents com ell, però als altres els anaven a buscar les seves mares com cada dia i pel Martí avui era un dia especial, hi anàvem els avis. Se li ha notat a la carona que estava content. Li ha dit a en Miquel "Avui dinarem a casa els avis", com si fos un esdeveniment extraordinari. I m'hauria encantat fotografiar la cara que se li ha posat a l'avi :D
Em sembla que aquest darrer paràgraf hauria d'anar al blog de l'àvia! però francament, em costa tant entrar a l'"accés" dels meus blogs que no n'acabo de tenir ganes...
per això deia: acabaré obrint-ne un altre, amb prestacions una mica més "modernetes".
I ara me'n vaig a dormir. I després de mi, el diluvi.
A part de tot, la veritat, no està la cosa com per tirar coets. Tot són males notícies, a tots els nivells, tan dolentes, que al cap i a la fi acabes pensant "després de mi, el diluvi".
L'Aleix va arribar a Funchal (ja ni recordo si us ho havia dit) molt prim, però molt content, molt content, mooooooolt content! L'esforç li havia valgut la pena i va ser una mena de viatge interior (molt interior és batallar cada dia amb el mar i intentar que un vaixell de sis metres es mogui i vagi cap allà on vols que vagi, menjar liofilitzats cada dia i dormir en petits intervals de 20 minuts)... el camí de Sant Jaume és un passeig per un parc temàtic, comparat amb aquesta aventura que admiro i envejo tant i que jo seria totalment incapaç de dur a terme!
El dia 13 van sortir cap a Bahia. (us ho havia dit?)
Avui hem anat a buscar en Martí i ens ha rebut amb els braços oberts. Ens ha caigut la baveta a tots dos... els seus companys estaven tan contents com ell, però als altres els anaven a buscar les seves mares com cada dia i pel Martí avui era un dia especial, hi anàvem els avis. Se li ha notat a la carona que estava content. Li ha dit a en Miquel "Avui dinarem a casa els avis", com si fos un esdeveniment extraordinari. I m'hauria encantat fotografiar la cara que se li ha posat a l'avi :D
Em sembla que aquest darrer paràgraf hauria d'anar al blog de l'àvia! però francament, em costa tant entrar a l'"accés" dels meus blogs que no n'acabo de tenir ganes...
per això deia: acabaré obrint-ne un altre, amb prestacions una mica més "modernetes".
I ara me'n vaig a dormir. I després de mi, el diluvi.
6 comentaris:
Per si ja has anat a dormir, me n'alegro que l'Aleix estigui bé, que en Martí sigui feliç amb uns avis tan requetepreciosos com vosaltres, i que si això va tan tan lent, obris un nou blog-casa-montse-arare-mar on et vinguem a veure.
Un petonet de bona nit...:)
Fanalet! :) un altre petonet de bona nit per tu!
Has provat els nous models?, crec que son més dinàmics.
El teu fill és un valent.
A mi ja em cau la baba i el net no arriba fins d'aquí una hora! :)
Amb notícies com aquestes, fill i nét, poc importa la versió de blogger :) sinó el goig de la felicitat compartida :)
Doncs això sí que és plena felicitat. Goig, alegria i orgull d'avis!
Va, no et queixis dels blogs i de com estan les coses, que tens uns fills i uns néts magnífics. A qui es deuen assemblar?
Publica un comentari a l'entrada