20 d’abril, 2011

Unes preguntetes de no res i Sant Jordi a Blogville. Pistes 7 i 8

Pista 7.- El meu blogaire invisible de Sant Jordi ja sap qui sóc i està molt content que jo sigui la seva blogaire invisible de Sant Jordi.

Pista 8.- O sigui que ara les pistes ja no són per ell sinó per als altres!

___________________________________

llàstima que la gent no hi és, que hi ha moltíssims blogaires que han sortit de Setmana Santa, tchts,tchts... quedem quatre gats, a casa!

____________________________________

D'això... vosaltres, els blogaires de tota la vida, teniu twitter?


________________________________________

 
Jo és que no m'acabo de decidir; ja estic prou embolicada amb el blog i el facebook! a més... em dóna la sensació que el twitter és una esclavitud!

___________________________________________

 
Ho és????

______________________________________________

Com dic, a mi ja m'ha arribat aquest moment, a saber:


En fi... Bon dimecres!

3 comentaris:

Pilar ha dit...

No tinc ni idea de qui és el teu blogaire invisible.
Tinc twitter i facebook. No hi entro mai, si no és que em parla algú directament.
Els tinc enllaçats als blogs i així es publiquen les actualizatcions de manera immedita.

Un dels quatre gats que volten per aquí.

Petons!

Edelia ha dit...

A mi em passa com a tu, amb el tema del twiter...Diuen que està bé però...més coses? no sé...
una abraçada ;)

Montse ha dit...

Ei, Pilar! No està malament, això de voltar per aquí quan gairebé no hi ha ningú, eh? al menys es troba lloc per aparcar ;)

un petonet!

Edelia, quant temps sense veure't! Jo de moment no me'l penso instal·lar (el twitter, vull dir), em sento una mica massa esclava de tot plegat i necessito aire! Una abraçada, maca!