Entrades
Per la ràdio les notícies són les de sempre - darrerament sempre són semblants, les notícies - i, després de la parrafada d'ahir, que em va sortir una cosa una mica sense solta, m'adono que això tampoc no ha canviat, al contrari. És clar, com havia de canviar, en una sola nit? però és que he sentit els tertulians del programa d'en Basté i m'ha tornat a agafar mitja por, per no dir por sencera. Bé, no són els tertulians, només, evidentment. És tot el que m'envolta! però quan sents gent que parla bé...
Les dretes s'estan tornant a aixecar. Sobre tot les extremes dretes.
Les esquerres no saben massa per on naveguen (o si ho saben, no m'ho demostren).
Els partits de centre sembla que no tinguin cabuda en el nostre país, actualment (ni al nostre petit país ni al país gran que ens engloba i que no ens deixa anar malgrat que li fem una nosa tremenda).
El concepte de democràcia que tots teníem al cap està canviant de dia en dia i qualsevol cosa que no agrada - sigui al partit que sigui- s'afanyen a dir que és antidemocràtic o anticonstitucional.
imatge trobada a google
Ja ho sé, que la culpa no és "només" dels altres. Ja ho estic dient: també és nostra. Però... què podem fer? què hem de fer?
Que hem de fer alguna cosa és claríssim, ja ho sé, però... de quina manera pacífica i sense extremismes es pot arribar a fer alguna cosa per estabilitzar una situació tan inestable?
Què en penseu?
14 comentaris:
Arare, fas unes preguntes molt difícils... bé el que són difícils són les respostes!
Seguirem pensant...
Que hauríem de fer alguna cosa, com tu dius, però tampoc sé ben bé quina o millor dit no sé com s'hi arriba.
Jo estic també molt dolguda amb les col·lectivitats la d'ells i la nostra. Ells dretes i esquerres van a la seva i estan d'acord fins i tot en la sev a idea de país. Nosaltres no estem mai d'acord amb res. tant s caps tant s barets i tpthom e s pensa ser millor i més llest que el del costgat en comptes d'unir forces. No tinc confiança, no en tinc, gens.
jo no sé que és el millor, en el meu cas em dedico a fer política activa, des del meu municipi, intentant solucionar les poques coses que estan al meu abast. Si, jo sóc d'aquests éssers aberrants, corruptes i manipuladors dels que tots ens omplim la boca. Ara mateix ja vaig pel tercer xalet i el sisè esportiu, els cavalls i els viatges pagats ja ni els compto ;P
Seguirem pensant, IBM, i escrivint poesia (i prosa)
Carme, doncs si que anem bé... bona colla de desconfiats, tots plegats! però és així! (tens raó, mai hem anat "a una", un problema greu, a casa nostra)
Clidice, no et crec gens de gens de recontragens.
Si fas política deus ser com la joana de Mataró, que va amb el lliri a la mà (jo sé que n'hi ha, el que passa és que esteu amagadets)
Si és cert, coi, aixeca la bandera (com fan els guies amb el paraigua) i et seguirem!
per cert... ¿Qué hay de lo mío?
;)
penso que l'avantage de la dreta és que va unida, si no mira quants partits importants de dretes hi ha i quants d'esquerres: d'esquerres un munt, de dretes només 1... És allò del "divide y vencerás"
Diuen que la política, si no la fas, te la fan. Per tant, si volem canviar els coses el que hem de fer és implicar-nos, no necessàriament en un partit, en alguna associació, el que sigui. Tots podem aportar alguan cosa. Tots podem, conversant amb al gent que ens envolta, fer obrir els ulls de la més que complexa situació que ens trobem, de les mentides que ens diuen, d'aquests extrems anti-democràtics que estan arribant alguns... És molt complicat, però si cadascú ho fes, podríem arribar ben lluny!
Tot plegat molt complicat, fins i tot el temps!
Molts petons i una abraçada molt gran guapaaaaaaaaaaaaaaa !!!
Deric, tens raó: segurament, tenen els seus ets i uts, però no els mostren en públic i es defensen entre ells. No sé si això és bo o dolent, però al menys als seus votants els deu donar confiança.
Albert B. i R. el problema és que la gent està desencantada i cansada i cremada... i "passa" d'implicar-se en associacions que intueix que no portaran a una altra cosa que a fer feina "innecessària"... que segur que no ho és, d'innecesària, però ho acaba semblant, perquè a la llarga no té cap retribució emocional (ja no parlem de retribució monetària, ep!)
és una opinió, després d'escoltar la gent que m'envolta, eh?
Glòria, et refereixes al temps de rellotge o al temps atmosfèric? perquè em sembla que tot plegat té a veure amb tot, en el nostre país... perquè hi ha gent que si ha d'anar a votar un dia que fa un sol que enamora, prefereix anar a la platja per aprofitar el temps atmosfèric i no pas perdre temps d rellotge en una votació.
Cal dir que, normalment, qui fa això és perquè ja està tan desencantat que no confia en res ni en ningú.
També per tu, jaka, una abraçada forta forta!
Publica un comentari a l'entrada