Quan pensarem en tu no ho farem plorant,
sinó amb un gran somriure.
Descansa en pau, amic.
L'Andreu, tocant aquesta peça de Marc Knopfler, al nostre casament.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
una abraçada carinyo...
un petonet dolç...
i un somriure infinit
:¬)*
ostres arare...quines putades!
jo també li somric i et somric!
una abraçada...
Una abraçada, Montse. L'Andreu té cara de bona gent. Encara la té.
Una abraçada de condol.
Vaja! Ho sento, no comencem bé el dia...
Un petó i una abraçada, Montse.
El meu condol, Arare. Diuen Agustí d'Hipona que quan se'ns mor un amic es mor la meitat de la nostra ànima. És veritat.
Per a ell les margarides que, com deia mn. Cinto, porten el sol pntat al cor. Per sempre.
Siempre pensé que la diñaría antes que él.
Que no se enfríe la guitarra, montaremos una cuando nos reunamos de nuevo.
LA MORT D'UN AMIC,A VOLTES ES TAN DURA CON SI FOS UN FAMILIAR,O POTSER MES.
UNA ABRACADE
JUGANT AMB BCN.
Una forta abraçada, preciosa, segur que està amb tu, al teu mar.... Petons de dol
Avui més que mai, una abraçada "d'aquelles".
Només hola. Seure potser al teu costat calladament i veure com li somrius. Una abraçada
Fas bé recordant el seu sonriure. Una abraçada de condol.
moments difícils, Arare! quan mor algú proper, hem de recolocar-nos tots de nou al món...
Vaja. Una abraçada.
Gràcies a tots.
Damunt del trauma de la mort d'un amic, el trauma de saber que va morir en un accident, xocant frontalment contra un trailer i a la maleïda carretera NII de Girona.
Ho dic aquí perquè no tinc ganes de donar-hi voltes "en obert".
En JS està desfet...i jo també.
Gràcies a tots i a totes, una abraçada.
Decir que descanse en paz alguien tan lleno de vida como Andreu es una paradoja muy difícil de asimilar...
Una gran pérdida para su familia y amigos.
Un petó al aire
JCarlos
Tienes toda la razón, JCarlos. Una paradoja dificilísima de asimilar. Un petó para ti.
Publica un comentari a l'entrada