17 de maig, 2010

Adéu, amic meu!

Per tu, Andreu,  company, siguis on siguis.



Quan pensarem en tu no ho farem plorant,
sinó amb un gran somriure.
Descansa en pau, amic.


L'Andreu, tocant aquesta peça de Marc Knopfler, al nostre casament.

17 comentaris:

barbollaire ha dit...

una abraçada carinyo...
un petonet dolç...

i un somriure infinit
:¬)*

fanal blau ha dit...

ostres arare...quines putades!
jo també li somric i et somric!

una abraçada...

el paseante ha dit...

Una abraçada, Montse. L'Andreu té cara de bona gent. Encara la té.

Francesc Mompó ha dit...

Una abraçada de condol.

Glòria ha dit...

Vaja! Ho sento, no comencem bé el dia...
Un petó i una abraçada, Montse.

Olga Xirinacs ha dit...

El meu condol, Arare. Diuen Agustí d'Hipona que quan se'ns mor un amic es mor la meitat de la nostra ànima. És veritat.
Per a ell les margarides que, com deia mn. Cinto, porten el sol pntat al cor. Per sempre.

elprofesor ha dit...

Siempre pensé que la diñaría antes que él.

Que no se enfríe la guitarra, montaremos una cuando nos reunamos de nuevo.

Anònim ha dit...

LA MORT D'UN AMIC,A VOLTES ES TAN DURA CON SI FOS UN FAMILIAR,O POTSER MES.
UNA ABRACADE
JUGANT AMB BCN.

Cris (V/N) ha dit...

Una forta abraçada, preciosa, segur que està amb tu, al teu mar.... Petons de dol

una més ha dit...

Avui més que mai, una abraçada "d'aquelles".

Magda ha dit...

Només hola. Seure potser al teu costat calladament i veure com li somrius. Una abraçada

CALPURNI ha dit...

Fas bé recordant el seu sonriure. Una abraçada de condol.

poesiaula ha dit...

moments difícils, Arare! quan mor algú proper, hem de recolocar-nos tots de nou al món...

Albert ha dit...

Vaja. Una abraçada.

Arare ha dit...

Gràcies a tots.

Damunt del trauma de la mort d'un amic, el trauma de saber que va morir en un accident, xocant frontalment contra un trailer i a la maleïda carretera NII de Girona.

Ho dic aquí perquè no tinc ganes de donar-hi voltes "en obert".

En JS està desfet...i jo també.

Gràcies a tots i a totes, una abraçada.

Anònim ha dit...

Decir que descanse en paz alguien tan lleno de vida como Andreu es una paradoja muy difícil de asimilar...

Una gran pérdida para su familia y amigos.

Un petó al aire
JCarlos

Arare ha dit...

Tienes toda la razón, JCarlos. Una paradoja dificilísima de asimilar. Un petó para ti.