16 de maig, 2010

Sota pressió, com la cervesa

Recuperada de l'excés caver.

Oooostres, feia anys i panys que no em passava, a mi, que sóc una persona molt controlada amb aquestes coses, de vegades potser massa, és el que fa l'educació rebuda... però en fi, que vaig "pillar" una paperina com un pìano!

Recuperada, doncs, ja he complert amb la Taca, que ara la "tia" no fa pipí de bon matí sinó que espera que fem la passejada més llarga. A mi em sembla que em té el número pres i que sap que si no fa les seves feines en cinc minuts quan la trec abans d'esmorzar, em farà més pena i la treuré més estona després... ja li preguntaré al Jordi, que és el que hi entén. El que està clar és que la meva gossa em pren pel pito del sereno, encara que jo m'en deixi prendre. (Dubte gramatical)

Que jo me'l deixi prendre? (si fos el pèl, si. Però era el pito del sereno)

Que jo me'n deixi prendre?

Au va, profes, literats, catalans de pro... traieu-me del dubte: traieu-me'n!

__________

No us ha passat mai, que quan treballeu sota pressió (això m'ho has de tenir fet per ahir!!!) treballeu millor? No? ostres, doncs jo sóc rara, rareta, raríssima.

He de lliurar la segona part del reportatge de l'estada pels canals de la France de l'estiu passat a la revista del Club de Vela. Fa mesos que hauria d'estar fet, però com que l'he de lliurar demà... em toca fer-lo avui (val a dir que només l'he d'arrodonir, ara no us penseu que l'he d'elaborar tot de nou). Però en fi, que a mi, si no em pressionen, no xuto.

Ben mirat, jo, " abans", no era així. O potser si, però no tenia temps de pensar-hi. Anava fent,fent,fent, sense temps per pensar en el que no feia i amb prou feina a casa i fora de casa com per no plantejar-me si actuava sota pressió o no...

és el que té això de treballar menys fora de casa; una semi-jubilació que t'omple tot el temps, el que tens i el que no tens, però quan has de fer alguna cosa, ningú no et diu res... t'has d'organitzar soleta.  I llavors, passa el que passa: que demà he de lliurar el reportatge i per tant, no tinc més remei que posar-m'hi ara mateix, perquè NO està fet!!!

Arare, posa-t'hi ara mateix!!!!

Que tingueu un bon diumenge (fa solet, ha pujat la temperatura i els ànims) i a la nit el Barça es juga la Lliga (o no era això?)
imatge de google

10 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Diria, sobre el dubte, que és me'n. Sense molta seguretat, però.
A mi em passa el revés! Necessito tenir la feina acabada força abans pk si ho he de fer cuita-corrents encara tardo més que fent-ho uns dies abans!

Clidice ha dit...

jo sempre treballo sota pressió, vaig donant voltes i voltes i voltes i, el dia abans corro com una boja :P però sempre he treballat així, ara ja no té solució :)

Arare ha dit...

Gràcies, Albert B i R. Sempre ho dic, he de fer un altre reciclatge, fa massa anys que vaig fer el primer!

no, o sempre ho acabo fent, eh? i de vegades ho tinc programadíssim, però acabo fent-ho a última hora (aix)

Arare ha dit...

Clidice, benvinguda al club!

efectivament, no té solució. Ja no.

Olga Xirinacs ha dit...

Precisament parlant d'ous, va el Barça i guanya... ja li he fet el collage per demà, he, he.

Penso que el dubte gramatical es resol per: "no me'n deixo prendre" (pel pito). Queda una mica forçat.

Crec que una construcció més senzilla no plantejaria cap dubte, com ara: "però amb mi no se'n sortirà" /o/ "però jo no hi estic disposada" (a deixar-me prendre pel pito). Ha, ha, ha, quines frases més divertides anirien sortint amb això de prendre el pito... Hauries d'escriure algun poema de conya, com jo faig de tant en tant.

pere ha dit...

(m'hi deixo prendre?)
M'encanta que algú confessi que té feina de darrera hora. Jo faré demà el que hauria d'haver fet avui-
Ei, el Barça no es jugava la lliga, és el Madrid que se la va jugar fa temps.

Arare ha dit...

Olga, això dels ous dóna per molt, eh?

A veure... La Taca em pren pel pito del sereno, però jo no me'n deixo prendre... si, una mica forçat.

Difícil, això dels febles!
quant a escriure algun poema de conya... deumeu, Olga, si sóc dolentíiiiiiiiissima!!! malgrat tot, ptser algun dia us castigui amb un poema, de conya o no i llavors veuràs quin tip de riure!

:D

Arare ha dit...

Pere, a veure... La Taca em pren pel pito del sereno però no m'hi deixo prendre... hmmmmm... em grinyola tant com totes les altres propostes.

Potser es tracta de canviar la fórmula, com apuntava l'Olga "però amb mi no se'n sortirà" (cosa que dubto, em fa l'efecte que sí que se'n surt, amb mi, hehehe)

Sobre la Lliga, avui en un moment donat he sentit la Cope (digue'm massoquista) i no ho tenen acabat de pair, no! hehehe...

Joana ha dit...

Jo hi treballo el 90 per cent del temps i n'estic farta!
Vares "pillar" una paperina?... no m'ho crec!, tu, una dona tant formal....

el paseante ha dit...

Tots treballem millor sota pressió. Som llatins. A mi em passa. Al Barça ho tenen tot més analitzat. Vam guanyar la lliga perquè el Pep té un cap cartesià.