21 de maig, 2010

Polítiques variades



6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quines dues grans sèries aquestes! Els primers retrataven les misèries de la política com cap altre!

zel ha dit...

Jo ja he perdut l'humor per veure-ho així, estic molt espantada!

Montse ha dit...

L'escurçó negre era molt bo, tamb, Albert B. i R.

llàstima que ara vagin maldades...

Montse ha dit...

Zel, no s'ha de perdre mai, l'humor, reina mora. Jo també estic espantada, però de moment prefereixo somriure que plorar, encara...

Olga Xirinacs ha dit...

Com que no he vist mai aquestes sèries no puc comentar. I no per falta d'humor, estimada Arare, ja ho saps, això. Els falsos riures enllaunats em fan al·lèrgia. Tot i així, m'han dit que "Sí, ministre", agrada (o agradava) molt.
Doncs, ¿per què escric aquest comentari? Per saludar i conèixer aficions.
Petonets.

Montse ha dit...

Olga, s'agraeix la visita. Jo confesso que no havia vist mai "L'escurçó negre" quan el donaven. Que en vaig veure algun episodi quan ja existia el youtube, imagina't!

Però "Si ministre", aquesta no solament la veia sinó que un any per Reis els nostres fills ens van regalar tota la sèrie. És extraordinària (això si: xerren i xerren i xerren però no hi ha gaire acció) A mi també em molesten els riures enllaunats, però arriba un moment que ja no els sento.

Un altre petonet.