Entrades
avui em posen els braquets de baix, snif...
Això deu ser la segona adolescència, snif, snif... maremeva, com ens hem de veure!
Ara per la ràdio fan aquell anunci de l'Once que diu que si desitges noseque, agafis aire i...
Val més que agafi aire i "cante alto".
Que tingueu millor dia que jo!
imatges de google.
20 comentaris:
En la meva joventut aquests eren diferents. Se'ls va mantenir només durant la nit. I ara les meves dents estan tornant als llocs on es trobaven. Com sóc vella. Normal, va dir la dentista!! Bon dijous!
no t'hi amoïnis, després te'n vas al dermatòleg i que et posi acne "a juego" ^^ ànims!
Ànim i paciència!
I com tu dius, diners que això és car.
I lo guapa que estaràs després, què???
Un petonàs, Arare.
Millor que et posis braquets que dents postisses...
Anava pensant que el comentari que em sortia er repetir el teu: "Com ens hem de veure"! Però m'ha encantat el de la Isabel... m'ha fet riure i té raó. Molta raó! :)
Ai, merike, què vols dir, que te les van arreglar de joveneta i s'han desarreglat de grandeta?
A mi em queda l'esperança que ja no tindré temps perquè es tornin a desarreglar, que quan es desarreglin de nou ja no caldrà portar braquets, hehehe. no he vist mai un cadàver - per exquisit que sigui- amb ferros a les dents!
Quin humor negre gasto avui, eh?
;)
Clidice, m'encanta la teva suggerència. Ferros i acné.
Només em cal trobar un nòvio a joc i sabrem què vol dir ser PATÈTIC jajajajaja!!!!
Calpurni, aniria bé que amb la davallada de la borsa cobréssin una mica menys per cada ferro, però molt em temo que això no els convenç!
Glòria, si em quedo calladeta i no obro la boca estic molt guapa (sembla que tingui més "morro" i tot)
;)
serà qüestió de quedar-se callada per sempre (home, per sempre,no, tampoc no seria tant)
:D
Poesiaula, encara que te'n fotis: dels nostres pares i mares a partir dels cinquanta, en veies molts amb dentadures postisses.
"A eso vamos", a no haver-les d'utilitzar ni als 50 ni als 60 i - si pot ser- ni als 80!
Després dels 100 ja en parlarem.
Carme, la IBM sempre l'encerta, però és veritat això de "Com ens hem de veure", en Martí em pregunta cada dia que em veu "com estan les dents, àvia"? és taaaaaaan mono!!!
paciència i ànims, diuen que fan una mica de mal els primers dies, llaguetes i demés, però que val la pena el patiment....
(ara no sé si t'he animat o deprimit, però et deixo un petó i un somriure de complicitat)
muassssssss :D
Molts ànims! Vaig portar aparells de tota classe (brackets també) des dels vuit fins als 16 anys... Aiiiiii, que et siga lleu!
Ai, friso per veure la brillantor del teu nou somriure!
Pots compensar el que t'ha costat entrant a museus amb entrada de menor. Pots ser genial tronar a l'adolescència. Ànims i disfruta-la.
Hi ha una altra bloguera que també se n'ha posat (no diré qui és). Coi de presumides :-)
Ufff i tant que valen una fortuna!, el meu "petit" els porta fa uns mesos, valdrà la pena, ja ho veuràs!
Jo vaig dir que no, reina, jo no passo per aquest calvari, pel temps que em queda, que ja és molt menys del que he viscut...
Però tu, ànims!!!!
Petons!
Quan te'ls treguis tindràs un somriure Profiden :)
Petons Arare!
Publica un comentari a l'entrada