06 de maig, 2010

Avui tenim un dia heavy

aix...
avui em posen els braquets de baix, snif...
Ben mirat és com si portéssim una petita joia a cada dent (a fe dels déus, amb el que costen, us asseguro que és com una GRAN joia a cada dent. O al menys, una CARÍSSIMA joia a cada dent)

Això deu ser la segona adolescència, snif, snif... maremeva, com ens hem de veure!



Ara per la ràdio fan aquell anunci de l'Once que diu que si desitges noseque, agafis aire i...

Val més que agafi aire i "cante alto".

Que tingueu millor dia que jo!

imatges de google.

20 comentaris:

merike ha dit...

En la meva joventut aquests eren diferents. Se'ls va mantenir només durant la nit. I ara les meves dents estan tornant als llocs on es trobaven. Com sóc vella. Normal, va dir la dentista!! Bon dijous!

Clidice ha dit...

no t'hi amoïnis, després te'n vas al dermatòleg i que et posi acne "a juego" ^^ ànims!

Calpurni ha dit...

Ànim i paciència!
I com tu dius, diners que això és car.

Anònim ha dit...

I lo guapa que estaràs després, què???
Un petonàs, Arare.

Isabel Barriel ha dit...

Millor que et posis braquets que dents postisses...

Carme Rosanas ha dit...

Anava pensant que el comentari que em sortia er repetir el teu: "Com ens hem de veure"! Però m'ha encantat el de la Isabel... m'ha fet riure i té raó. Molta raó! :)

Montse ha dit...

Ai, merike, què vols dir, que te les van arreglar de joveneta i s'han desarreglat de grandeta?
A mi em queda l'esperança que ja no tindré temps perquè es tornin a desarreglar, que quan es desarreglin de nou ja no caldrà portar braquets, hehehe. no he vist mai un cadàver - per exquisit que sigui- amb ferros a les dents!

Quin humor negre gasto avui, eh?

;)

Montse ha dit...

Clidice, m'encanta la teva suggerència. Ferros i acné.
Només em cal trobar un nòvio a joc i sabrem què vol dir ser PATÈTIC jajajajaja!!!!

Montse ha dit...

Calpurni, aniria bé que amb la davallada de la borsa cobréssin una mica menys per cada ferro, però molt em temo que això no els convenç!

Montse ha dit...

Glòria, si em quedo calladeta i no obro la boca estic molt guapa (sembla que tingui més "morro" i tot)
;)

serà qüestió de quedar-se callada per sempre (home, per sempre,no, tampoc no seria tant)

:D

Montse ha dit...

Poesiaula, encara que te'n fotis: dels nostres pares i mares a partir dels cinquanta, en veies molts amb dentadures postisses.

"A eso vamos", a no haver-les d'utilitzar ni als 50 ni als 60 i - si pot ser- ni als 80!

Després dels 100 ja en parlarem.

Montse ha dit...

Carme, la IBM sempre l'encerta, però és veritat això de "Com ens hem de veure", en Martí em pregunta cada dia que em veu "com estan les dents, àvia"? és taaaaaaan mono!!!

Cris (V/N) ha dit...

paciència i ànims, diuen que fan una mica de mal els primers dies, llaguetes i demés, però que val la pena el patiment....

(ara no sé si t'he animat o deprimit, però et deixo un petó i un somriure de complicitat)

muassssssss :D

Anònim ha dit...

Molts ànims! Vaig portar aparells de tota classe (brackets també) des dels vuit fins als 16 anys... Aiiiiii, que et siga lleu!

miquel ha dit...

Ai, friso per veure la brillantor del teu nou somriure!

Magda ha dit...

Pots compensar el que t'ha costat entrant a museus amb entrada de menor. Pots ser genial tronar a l'adolescència. Ànims i disfruta-la.

el paseante ha dit...

Hi ha una altra bloguera que també se n'ha posat (no diré qui és). Coi de presumides :-)

Joana ha dit...

Ufff i tant que valen una fortuna!, el meu "petit" els porta fa uns mesos, valdrà la pena, ja ho veuràs!

zel ha dit...

Jo vaig dir que no, reina, jo no passo per aquest calvari, pel temps que em queda, que ja és molt menys del que he viscut...

Però tu, ànims!!!!

Petons!

Joana ha dit...

Quan te'ls treguis tindràs un somriure Profiden :)
Petons Arare!