Entrades
Records del passat, desigs de futur... una miqueta de nostàlgia d'aquesta que vaig traient aquests dies,
també es tracta de no pensar gaire en la situació política i social a casa nostra, perquè llavors no vénen ganes d'escoltar cançons sinó d'estripar-ho tot i començar de nou. De fer un resset. Això que ens agradaria tant a molts i que no es pot fer, lamentablement.
i ja està. Un fill que en compleix 33 i anuncia el seu casament... i d'aquí a no gaire, un altre que canviarà de domicili perquè augmentarà la família una altra vegada... i l'àvia deixa de ser primerenca.
i la vida continua.
per això, aquesta canço (tan kumba però tan entranyable. O tan kumba i tan entranyable. O tan entranyable).
Neus, potser no la pots sentir, si em llegeixes des de la feina. Però si que la pots taral·lejar per dintre, tu saps per què i quins bons records et porta... jo encara et recordo vestida de núvia i taaaaaaaaaaaan jove! (i ara se't casa el fillol...)
13 comentaris:
kumba, entranyable...
o simplement, una altre manera de fer les coses.
tinc un llibre amb totes les cançons i acords..
I els vaig veure en directe... a Girona, crec per un Sant Narcís, quan presentaven el Licor d'herbes bones.
Si m'apures, diria que quan es van fer aquestes fotos
Aiiiiiiiiiiixxxxx! Com anem de "rivaival" ;¬)
Petonets fent camí, eeennnn-daaaa-vaaaannnnnt...
:¬)************
(paraula de pas: peran... què fa l'Espartac aquí? X¬DDDD)
ei...la podem cantar una bona colla!
Entranyable, si senyora!
I jo encara la canto!
Digue'm kumba! :)
Fent camí per la vida
ens tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com han fet molts.
Compartir el poc aliment
que porto al meu sarró,
tant si m'omple la joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió-
Com la terra és incerta,
així sóc jo.
Dubtaré del compromís
i, a voltes, diré no.
I em mancarà quan calgui
decisió.
Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant)
Ja lliure de l'engany (són els homes)
en veure milers, com jo,
que van venvent la por (que van vencent la por)
Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit)
duent amb mi el sarró (que em guia davant)
i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys)
el pas dels meus companys
endavant
Cantem?
Almenys, en aquests temps difícils, al teu entorn familiar hi ha bones notícies. Felicitats!
I sobre fer el reset, a les properes eleccions tenim l'oportunitat de tirar endavant un canvi de cares. Només cal el nostre vot.
Doncs sí, degue'm Kumba, també a mi. Endavant!!! Felicitats per la vida viscuda, per camí de pols i de flors, felicitats per camí que se't obra. Gràcies per compartir aquestes boniques nostàlgies i tanta complicitat.
Anem fent camí, sí; tot i que de vegades ens trobem alguna pedra, més o menys grossa, però en trobem!
Una abraçada Montse, aquesta sí, de les grosses!
Felicitats!!
Ja tinc ganes d'un segón jo.... millor segona!
Això que descrius, com sempre tant bé, és la vida...
Un petonet Reina del Mar
Ostres Montse, quinamemòria que tens¡¡ Ja he escoltat lacanço. Quin casament més cumbaque vam fer¡¡¡Un petó
Montse que l'anterior missatge es meu (NEUS) no de la Carla, es que escric des del seu ordinador i no se com fer-ho-
adeu¡¡¡
Mira, per molts nets que et vinguin, per molts fills que es casin, tu ets la joveneta que escolta cançons d'abans. L'Arare que escriu, i que vol escriure.
Felicitats pel nou net. Espero que sigui una nena. Els nens són més destralers :-)
Fent camí, sempre.
Felicitats per totes les bones noves.
Una més, gràcies, no deixarem de caminar!
Paseante, no és una nena, hehehe (a casa no en sabem, de fer nenes!)
Karlunx-Neus: m'agrada que hagis escrit, encara que sigui amb el nick de la teva filla ;) sabia que la cançó no et deixaria indiferent!
Joana, tot depèn si a casa teva en sabeu, de fer nenes, :)
Eeeei, Glòriaa, les nostres abraçades sempre són grosses! I apretades!
Magda, vols dir que els d'una determinada època no ho hem estat tots, de "kumbes"? "I amb el cap ben alt!!!" veritat? un petonet!
Albert, saps què necessitem, si fem un resset? gent qmb ganes de treballar i que s'estimi la terra. No pas "la poltrona" i els calés! A veure si som capaços de "ressetear"!
Fanal,
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió-
Com la terra és incerta,
així sóc jo.
Dubtaré del compromís
i, a voltes, diré no.
I em mancarà quan calgui
decisió...
:)
Barbollaire, la meva paraula de pas ara mateix és "ribael" ("revival"?) casualitats de la vida!
Petonets de colors!
Felicitats per la part que et toca Arare! per l'aniversari i pel què vindrà!
M'encanta el dibuix del vaixell pirata!
Catxis. Felicitats en qualsevol cas. Mira que són destralers els nens :-)
Publica un comentari a l'entrada