19 de maig, 2010

Paranoies i supersticions. I punt.

Ahir estava feta pols, però vaig tenir l'humor de fer un sms a Rac1 per participar en el concurs dels mots encreuats de La Vanguàrdia (els mots encreuats d'en Màrius Serra).

Aquest matí quan estava traient la Taca m'han trucat de la ràdio per dir-me que havia guanyat el premi. M'ha fet somriure. Ha estat una anècdota divertida.

Quan va sortir Verbàlia (Ed. Empúries, Barcelona, 2000.)li vam regalar a l'Andreu.
Era una persona culta, cultíssima, nosaltres li deiem que era un "cerebrito" i ell deia "si, un cerebrito mandri(l)".

Els jocs de paraules amb ell eren constants. Sembla una broma macabra, que el dia que l'enterren a ell, a mi em toqui un premi amb un joc de paraules, amb el que havíem arribat a riure...

Per què ha tornat a estar un trailer... per què ha tornat a estar la Nacional II (quina vergonya de carretera, al seu pas per Girona)... per què?

val més no "emparanoiar-se", veritat?

10 comentaris:

barbollaire ha dit...

pren-t'ho com una picadeta d'ull d'algú molt estimat que, segurament, preferiria veure't, sempre, amb un somriure...

una abraçada infinita, Mariana.
Una cabasset de petons dolços :¬)*

i no, no ens "emparanoiem".

(paraula de pas wonsea... guanyar mar? ;¬P amb tot el carinyo del món, nina)

Clidice ha dit...

ja és fotut ja, però té raó en barbollaire, no ens emparanoiem, que les coses couen molt quan tens l'ànima en carn viva :)

Rita ha dit...

Saps, avui he sentit a RAC1 el resultat d'ahir i el nom de la persona guanyadora. Han dit Montse, un cognom, que sincerament no recordo, i Blanes i he pensat mira que si fos l'Arare... :-)

Ànims i petons, guapa!!!!

Arare ha dit...

Rita, doncs era l'Arare :)

Fora paranoies, doncs, Clidice!

Wonsea, Corto Maltese!!!

petons a tots tres

Glòria ha dit...

Je je je, felicitats! A mi no m'extranya gens ni mica!

poesiaula ha dit...

enhorabona, Arare, malgrat tot!

Juanma ha dit...

Les persones estimades, mai acaben de marxar, sempre queden els seus tics, les seves maneres de fer, que d'una manera o altra ens condicionen. I no té res a veure amb "emparanoiar-se.

Montse, felicitats per una banda, i ho sento molt per l'altra.

fanal blau ha dit...

No "t'emparanoiïs" Arare, estàs a l'empar del teu amic, segur!
Un petó de bona nit i que puguis descansar molt!

Joana ha dit...

Potser ha estat una "picada d'ullet" d'ell.... ho pots mirar així.

el paseante ha dit...

Com t'agrada sortir als mitjans!!! :-) Perdona la broma. Una abraçada.