11 de maig, 2010

Roda el món...

Barcelona s'havia de transformar, s'havia de fer moderna.

Allà on vivia, encara no hi arribava el metro, tot i que es deia que l'any del seu naixement ja se'n parlava, de fer-lo arribar al barri. Venint "de Barcelona" calia baixar a Virei Amat o a Sant Andreu i agafar un autobús o el tramvia.O un taxi, o anar a peu. Ella considerava que el seu barri era situat "als afores".

El primer dia que va començar la carrera encara va poder agafar el tramvia. No recorda si el va agafar gaires vegades, perquè de seguida van canviar els entranyables tramvies pels autobusos, alguns d'ells, mig monstruosos, els primers autobusos articulats.

Es va casar i va marxar del barri. El metro encara no hi arribava. I això que es va casar jove...

Ara ja fa força anys que hi arriba, el metro, al seu ex barri però ara ella ja no hi viu. Ja no viu ni tan sols a Barcelona.

I vet aquí que no fa tants anys que han tornat els tramvies: el Tram Baix i l'altre (com es diu, l'altre?) I que l'actual alcalde parla de fer moderna la Diagonal i - el que són les coses - per modernitzar-la vol tornar a ressucitar els tramvies.

Roda el món i torna al Born.

diria que la imatge l'he "robat" del blog de la Júlia (la panxa del bou), però... en realitat l'he baixat d'internet. El que us dic: roda el món...

10 comentaris:

Magda ha dit...

Es una imatge ben bonica. Els tramvies els trobo deliciosos. El tema de la modernitat el deixo pels moderns, jo sóc una carrossa.

Carme ha dit...

Jo me'n recordo molt del dia del comiat dels tramvies! no recordo quin any era, però devia ser als 70 i poquets. Van desaparèixer tots de cop. I ara tornem, ves per on!

una més ha dit...

I és que els meus avis ja em deien que això no és res nou.

I que això del reciclage ells ja ho feien. Aprofitaven tot el que es podia; no llençaven res. I el que llençaven s'ho enduia el drapaire, que sembla que també separava el vidre del cartro, el metall...

Que en som de moderns!

pere ha dit...

Anys després de treure els tramvies encara quedaven els rails en alguns carrers: terrible perill per a les motos.
Jo no sé si sóc modern o nastàlgic, però reivindico que els dineres de la Diagonal s'inverteixin en investigació de teletransport: ja saps, plis plas i des de casa et trobes assegut a la platea del Liceu o a l'ombre d'un cocoter de Macuto.

Joana ha dit...

Segurament quan jo hi vaig ser-hi tampoc hi arribava el metro...passen els anys i roda el món. Sí que al meu poble vaig poder anar amb el tren d'Olot ( el de fum) :)

Deric ha dit...

Jo vivia a prop de Virrei Amat i aquella era la meva parada de metro i també em pensava que vivia als afores, ara quan hi vaig, sembla ben bé el centre mateix. La ciutat està viva i canvia, això és bo.

Joana ha dit...

I nosaltres ens ho anem mirant....

Clidice ha dit...

TramBesós ^^ ja se sap, cal fer obres faraòniques per passar a la posteritat. Diuen :) o era a la propera legislatura? ^^

Arare ha dit...

Gràcies Clidice: Tram Baix i Tram Besós. Doncs això :)
Les piràmides les deixarem per a la propera legislatura?

Oh, Deric, salvant els anys que ens portem, no t'estranyi que ens haguéssim trobat alguna vegada al 50 o al 47...

Joana ja se'n va el tren d'Olooooot, fent xup-xup... ara és una via verda, no? (o m'estic equivocant de tren?)

Que bé m'aniria a mi el teletransport, Pere, que no hauria de conduir! Reivindiquem-lo!

Una més, algun dia parlarem del reciclatge... crec que rebuscant al bagul dels records d'aquest blog potser trobaria el post, però en tornaré a parlar, perquè em fa més mandra rebuscar que tornar a escriure ;)

Carme, 70 segurs, però molt molt poquets, perquè vaig començar a treballar el 73 i ja no n'hi havia ÔÔ

Magda, ja som dues carrosses, potser que tornéssim als cotxes de cavalls, hehehehe!

el paseante ha dit...

M'agrada anar per la superfície. Prefereixo els tramvies i els busos, per fer badar la mirada a la finestra.