Entrades
No em fio ni de l'ombra del senyor Sheldon Adelson, que vol portar l'horterada de L.V. a casa nostra. No me'n fio gens. No solament perquè sempre hem sigut uns ingenus que ens deixem enredar i després continuem sent uns cornuts que paguen el beure sinó també perquè el reguitzell de "condicions" que imposa aquest home fan un tuf que ho empesta tot. De veritat, algú es creu que la majoria de llocs de treball que es creïn els ocuparan catalans? No m'ho puc creure, que siguem tan babaus! Per començar, una de les condicions és aquesta: passar-se pel folre de l'americana (i mai més ben anomenada la seva jaqueta) les lleis d'estrangeria. Què vol dir, això? doncs que la majoria de treballadors que contractarà seran de tots els països menys ´"d'aquí". I els "d'aquí" faran la feina de pringat que ningú, en condicions diguem-ne "normals" no vol fer. Com quan els espanyols emigraven a London i a Alemanya i feien aquelles feines que ningú d'allà no volia fer. No em feu especificar. Creieu que els crupiers, els alts executius i els directors d'hotels seran catalans? Ingenus! Això no és "La Riera"! (O pitjor: potser si que s'hi assemblarà)
En fi, jo estic molt en contra. Molt bé m'hauran de convèncer, per canviar la meva opinió al respecte.
No vull que em transformin Barcelona i la seva àrea metropolitana en un paisatge kistch amb góndoles venecianes, piràmides i lluentons que em faran pensar que visc a Marina d'Or, siudad de vacasiones! (Horror i pavor)
està clar, però, que a mi ningú no em demanarà l'opinió. per això em permeto el luxe de dir-la al meu blog.
En fi, jo estic molt en contra. Molt bé m'hauran de convèncer, per canviar la meva opinió al respecte.
No vull que em transformin Barcelona i la seva àrea metropolitana en un paisatge kistch amb góndoles venecianes, piràmides i lluentons que em faran pensar que visc a Marina d'Or, siudad de vacasiones! (Horror i pavor)
està clar, però, que a mi ningú no em demanarà l'opinió. per això em permeto el luxe de dir-la al meu blog.
7 comentaris:
La veritat és que a mi també m'aixeca molts recels. És una situació delicada, però, ja que en la situació actual no és fàcil per a un polític dir que no vol aquest nivell d'inversió estrangera per al propi país.
Després es pot parlar de quin tipus d'inversió és i com influenciarà directament sobre el territori, però el que ara es veu és que tal polític haurà rebutjat o acceptat aquesta inversió.
Decideixin el que decideixin és segur que no quedarà tothom content (a vegades la feina de polític cal reconèixer que té dificultats).
El pitjor és el que dius, per això sí que no ens faran referèndum, Barcelona ja és força Las Vegas, ni que siguin les vegues gaudinianes, s'hauria de fotre fora molts mercaders del temple.
O sigui, que faran el que els roti als poders públics que no sempre són públics sinó que sovint són manats per poders ocults i ja sabem que la nostra terra és un niu de màfies diverses.
La veritat, Montse, és que amb la mena de polítics que tenim, això ja ho és, un circ.
Però per a un novel·lista resulta sucós: ¿t'imagines un C.S.I. Las Vegas-Catalunya? ¿Un Grissom català, amb els mitjans mèdics més sofisticats i NOSTRES? ¡Ostixec!
¿Com es resoldria el primer assassinat a Las Vegas-Catalunya?
Montse, ja pots anar enfilant l'ordinador, que s' t'hi poses, guanyes un premi de novel·la negra d'aquells amb força euros i una estatueta.
Porquet, si es decideixen, m'hauran de vendre molt bé el producte i ho hauré de veure amb els meus ulls miops (ja em posaré bé les ulleres) per convèncer-me que això és el millor per a la nostra pobra terra... molt bé, m'ho hauran de vendre!
però "que no cunda el pánico": sóc una persona amb la ment molt oberta, afirmo!
Això és el que em fa por, Júlia. No tenim remei, en aquesta Espanya (ja no dic a catalunya, eh? dic a Espanya, que ja in nihilo tempore exportaven la llana de les ovelles a Flandes perquè aquí no existia una indústria prou bona.
I continuem igual.
Pa per avui, gana per demà.
en fi... i si ens equivoquem (tu i jo, vull dir) i d'aquí a no gaire temps lliguem els gossos amb llangonisses?
tant de bo!
Olga, no em donis idees, que al recull de relats negres de les terres de l'Ebre (Un riu de crims) me'n vaig sortir força bé! ;)
Tot això seria un cau de feines mal pagades i de baixa qualitat. Aquí s'ha d'invertir en formació i en empreses punteres o sempre serem un país de pandereta.
Publica un comentari a l'entrada