Trobades familiars

Hi ha d'haver un motiu, és condició sine qua non, que hi hagi un motiu per a una trobada familiar nombrosa. Un aniversari, serviria. Però normalment, hauria de ser un aniversari dels que en diem "rodons". Quaranta-cinquanta-cinquanta-cinc- seixanta, vint-i-cinc... ja sigui d'una persona, ja sigui d'una parella. El Nadal també és un bon motiu, per trobar-se tota la família o gran part de la família, que ja se sap que molts cops falta gent, en aquestes trobades:

 l'un té torn de feina aquell dia, llàstima, mala sort. O molt bona sort, en els temps que corren , pel fet de tenir feina, segons com ens ho mirem, no?

l'altre té la grip (això ja és més emprenyador)

un altre és fora, de vacances (quina sort que té el molt...)

o és fora per feina (sort, també, ja ho hem dit, per tenir feina)

o és fora, perquè des de fa molt temps ja tenia programada una altra activitat (uiiiiiiiii, llàaaaaaaaaaaaaastima!)

Sigui com sigui, però, les famílies diguem-ne "normals", es solen trobar quatre o cinc vegades a l'any. Com hem dit, per totes o alguna de les celebracions nadalenques, en algun o altre aniversari rodó, en una calçotada (ara és el temps) i també en allò que en unes cases se'n diu "Cosinada" i en d'altres cases, com a la meva, "Dinar/Sopar de cosins", on hi ha de tot: oncles, tietes, cosins i cosines, avis, besavis, amics i parents...

Avui tinc un dinar de cosins o cosinada,

que coincideix amb una calçotada,

que coincideix amb el vint-i-setè aniversari de la filla d'una cosina, que coincideix amb l'emigració (no és un adéu per sempre, sols és adéu per un instant, li cantarem, suposo, si ens posem kumbes o si ens posem sentimentalots) de la mateixa filla de la cosina que compleix vint-i-set anys (em sembla que no m'estic equivocant, i si és així, ja ho rectificaré. Si, diria que són 27) (Rectificat: eren 27)

que coincideix amb la presentació-en-societat (maremeva, "convidat", encara no saps on t'has ficat, ja ho veuràs, ja, quan coneguis la família, hhehehehe, i no és que et vulgui espantar) d'un nou "nòvio" (ja sé que aquesta és una paraula antiquada, però és la que defineix millor el convidat).

E, moltes felicitats pel nòvio nou (tranquil·la, que avui el tractarem bé i ni tan sols li demanarem el núm. de Visa ni li preguntarem si té Visa Or, hehehe)

C, moltes, moltes felicitats pel teu aniversari i que tinguis un bon viatge (anar-se'n a treballar i estudiar a Xile no és només una aventura, avui en dia, tal com estan les coses, sembla mentida que tota una enginyera amb les notes que tu has tret i amb la teva intel·ligència, hagi d'anar a parar a terres "llunyanes" i no pugui desenvolupar la seva feina "a casa")...

I tanmateix, tots, a casa, ens estimem Xile i l'Argentina per motius que tots sabem i que no cal esbombar al  blog, oi?

Doncs això... que me'n vaig!

Ei, gent! Porto pastís d'esparrecs i pebrot "per picar" mentre fem els calçots i pastís de poma per acompanyar el cafè.

Jo no participo al concurs familiar de salses de calçots perquè no n'he fet mai i faria el ridícul més vil!

Ja, ja sé que, de gana, no en passarem gens!

Visca les calories! fins araaaaaaaaaa