Entrades
Composition X, Wassily Kandinsky, 1939
La conversa
- ...i la bombolla es fa grossa, grossa, i m'atrapa amb la seva transparència i totes les línies es superposen; tanco els ulls i veig colors, molts colors que il·luminen el meu cervell, saps? com les notes d'una melodia. I m'aixeco i agafo els pinzells i llavors, si. Llavors obro bé els ulls i busco les textures, busco el sentiment dins els tubs, entens? el sentiment a través del color. La nota perfecta per a la melodia pictòrica que pretenc. No em cal un objecte, no em cal una idea preconcebuda pel que necessito treure de mi materix: ho porto dins i explota, saps? explota, i les partícules lluminoses es plasmen a la tela. i una línia porta l'altra i un punt es relaciona amb un altre, com si es tractés d'una xarxa contínua. Cap color domina un altre, saps? tots estan interrelacionats. El meu particular pentagrama es va omplint d'harmonia. És quelcom immaterial, com t'ho diria? espiritual! Si. Espiritual. i al mateix temps, quan sóc conscient del que plasmo a la tela, en aquell mateix moment perdo la meva ingenuïtat...No sé si m'explico, company!
- Si, Vassily, em sembla que t'entenc.
_______________________________________________
Nota:
En realitat no he fet "un relat" sinó una reflexió. És, de veritat, el que penso que "podia estar pensant" Kandinsky quan ho va pintar.
Em sap greu si puc semblar una mica snob, aixxxx... mea culpa, I'm sorry...
21 comentaris:
Ui, si haguéssim d'explicar tot el que ens suggereix Kandinsky...
Parlant de les cartes, m'has fet pensar en les que conservo del nostre fill, que feia la mili a Extremadura i s'enyorava de la terra (això que deien que els enviaven a prop de casa... i una merda). Aquestes les tinc en un sobre amb el títol: Històries de la puta mili.
Els hauré de buscar una capsa, ara que he escrit això...i la mili ja és història, pobres xicots.
Quina conya, ara, les paraules per accedir als comentaris...
Olga, és curiós, jo el document que tinc començat sobre això de les cartes de la mili es diu "La puta mili". És ben bé que som de la mateixa època, eh? del segle passat, com a mínim!
Quant a Kandinsky, vaig llegir "De lo espiritual en el arte" i "Punto y línea sobre el plano" i em va semblar entendre'l força. Ara... no em preguntis ni m'examinis, que no sabria sortir-me'n i suspendria!
quant a demostrar que no som robots... m'hauré de fer unes ulleres noves, perquè no entenc res (i si sóc un robot?) ai...
Com un llibre obert!!! :S
au,porquet, que no és tan difícil d'entendre! ;)
Jo crec que en V. K. hauria de seleccionar millor les amistats... Almenys les que contesten perquè pari de xerrar...
Perquè contesta això perqué calli oi? O perquè amb tanta xerrameca se li escalfa la cerveseta...?? ;)
d.
Jo no vull dir res, eh. Però l'amic li ha dit que sí perquè calli... aquí no s'entén res!
Carai una reflexió sobre l'art molt bona ...immaterial harmonia...bon relat si senyora!
Doncs mira que en Kandinsky sempre m'ha fet feliç, és d'aquells autors que no em qüestiono el que fan, només en gaudeixo :) ... mmmm ... ara m'he preocupat, m'hauré de psicoanalitzar o "algu"?
deomises, jo era l'amiga de Kandinsky (uhhhhhhhhhh, quin iuiu, això vol dir que estic moooooorta!) ;)
Xexuuuu, que si que s'enteeen!!!
... No?...
aixx
Elfre, tu també l'entens? guai!
sort que no pinto, però, oi? hehehe!
Clidice, a mi també, glups...
Acertada descripció de l'art de Kandinsky!
Marta, gràcies :)
Eeeeeei, està molt, molt, molt ben buscat... Ho llegia i em semblava possible que hagués estat una conversa real :-))
Ara bé... ehem... en Kandinsy entendrà el que hi havia al seu cap, però la veritat és que... ehem... jo aquest tipus de quadres no els entenc gens ni mica (tot i així, aquest encara el penjaria a casa, que els colors m'agraden!) ;-))
Assumpta, ell, segur que entén el que hi ha dins del seu cap i si a més a més a tu t'agraden els colors... què més volem? eh? eh? eh?
potser faria joc amb les cortines o amb els cobrellits, o, vés a saber!!!
Et un geni, quantes coses que em fas descobrir.
ui, no, montse, no fotem, hehehe! els genis viuen a les làmpades meravelloses ;)
com diuen a Itàlia; si non e vero, sei ben trovato. O una cosa similar, oi que m'entens?
M'ha agradat molt. I jo tampoc pinto (però sóc poeta). Abraçada!
Molt bona reflexió sobre l'esclat de colors.
Publica un comentari a l'entrada