Entrades
Curiós: fa un parell de dies que no puc entrar a l'editor de Blogger d'una manera "normal". Hi he d'entrar fent la volta, com si m'haguessin amagat les claus. Busco lel perfil, del perfil vaig allà on Déu em dóna a entendre i després acabo a https//draft.blogger i etc,etc,etc. Per la porta del darrere!
Bé, aprofito que ja sóc a dintre per comentar que l'examen de dilluns va anar "regular" i que de l'examen d'avui n'he sortit amb el cap com un bombo. Sabeu allò de sentir-se "mentalment cansat"? doncs estic mentalment no cansada, no, esgotada! espero aprovar, però. I encara em queda l'oral, el proper dilluns.
Ahir, venint de Barcelona, vaig assistir a l'intent de genocidi cultural que representa el fet que, a les vuit en punt del vespre, Catalunya Ràdio deixés d'emetre per al País Valencià.
Sento pena i vergonya, un sentiment somort a dintre que em fa tornar als anys d'infantesa quan, si volíem sentir "Bon dia, Catalunya!", només teníem una opció: Ràdio Scope, a Ràdio Barcelona, amb Salvador Escamilla. Molta gent no deu tenir ni idea de què estic parlant, però molta d'altra, si.
Un es pot fer apòstata d'un país que ja no estima?
Bé, aprofito que ja sóc a dintre per comentar que l'examen de dilluns va anar "regular" i que de l'examen d'avui n'he sortit amb el cap com un bombo. Sabeu allò de sentir-se "mentalment cansat"? doncs estic mentalment no cansada, no, esgotada! espero aprovar, però. I encara em queda l'oral, el proper dilluns.
Ahir, venint de Barcelona, vaig assistir a l'intent de genocidi cultural que representa el fet que, a les vuit en punt del vespre, Catalunya Ràdio deixés d'emetre per al País Valencià.
Sento pena i vergonya, un sentiment somort a dintre que em fa tornar als anys d'infantesa quan, si volíem sentir "Bon dia, Catalunya!", només teníem una opció: Ràdio Scope, a Ràdio Barcelona, amb Salvador Escamilla. Molta gent no deu tenir ni idea de què estic parlant, però molta d'altra, si.
Un es pot fer apòstata d'un país que ja no estima?
12 comentaris:
Em sembla que apostatar només pots fer-ho de la fe, i no sé jo si te'n quedava gaire de fe en Espanya..; si "d'un cas", el que pots fer, Montse Arare, és fer-te apàtrida, que és una altra cosa. Però té un publema: si et fas apàtrida d'Espanya, utomàticament et fas apàtrida de Catunya, que encara no existeix com estat; llavors, quan Catunya sigui estat, hauràs de demanar el reingrés a la pàtria catana...
Vatja, jo faig aquest raonament pel que diuen que ara som Urupeus, però que si deixem de ser Panyols, deixem de ser Urupeus... llavors, tu has mirat si et demanen gaire res per fer-te andorrana? eh? eH? EH?
petons i llepades als morros! (morros nostrats, eh?)
Amb GATOT, pots fer-te o considerar-te apátrida, pero pensa que t'exigiran el DNI, o aixó, o cap Andorra, peró allí no hi mar.
Sé perfectament què era Radio Scope. De fet el programa, en teoria era en castellà, però en Salvador Escamilla, feia tots els possibles i els impossibles també, per parlar el màxim d'estona a l'audiència, en català.
Jo era adolescent i a les vacances d'escola, a l'estiu, aprofitàvem per anar a Ràdio Barcelona, al carrer Casp, a veure el programa en directe.
Fita
Malauradament no estan gaire lluny d'aconseguir aquest genocidi cultural, sort que ara hi ha gent que es comença a moure
Trist Montse, molt trist...Jo si que sé de què parles. Recordo que de joveneta anàvem a Radio Barcelona a veure el programa Radio Scope que el feien de cara al públic i allà podies veure-hi molts cantants de la Nova cançó
I no em parlis dels problemes de Blogger, que n'estic ben tipa!
Bona nit.
Comparteixo els teus sentiments, jo també vull fer apostasia d'Espanya.
També sé el és sentir-se mentalment esgotat, però segur, segur que aprovaràs!
Ja, Gatot, ja sé que tens raó. Era una manera d'expressar la ràbia (i no era la primera vegada que ho deia)
petons molt nostrats! :D
No sé si voldria anar a viure a Andorra, Francesc, em sembla que em sentiria tancada! I no hi ha mar! buf,buf...
Xavier Pujol, jo també havia anat en directe a Ràdio Barcelona, amb l'Escamilla i després, quan acabava el programa, feien una altra cosa que ara no recordo com es deia (en castellà) on cantaven una cançó que deia "Fortuna, fortuna, la fortuna le sonríe hoy..." perquè estava patrocinat per la joieria Fortuna.
Buffffff, la memòria et pot jugar males passades en un examen i en canvi allargar-se enormement en recordar coses que no serveixen per a res, hahaha!
Loreto, ens hauríem de moure tots en bloc! el que passa és que els que tenim "per sobre", els que hem escollit com a representants, són uns tiquis-miquis i no hi ha manera que es posin d'acord. Voilà!
M.Roser, una de les vegades que hi vaig anar, amb uns companys de quart de batxillerat (mira tu si ha plogut) hi havia en Serrat i va cantar "Tu nombre me sabe a hierba"... deuuuuuuuuuuuumeuuuuuuuu, que vells que som alguns!
Deric, aprovaré els examens de francès, n'estic segura. Només em fot que la memòria em faci males passades (la memòria immediata, perquè l'altrea la tinc de conya!)
saps de què és símptoma, oi, això?
argggggg
si,si, de iaia!
Publica un comentari a l'entrada