2014

No m'havia adonat que des del 28 de novembre no havia dit res; no n'era conscient. I és que em costa, em costa molt, escriure al blog, actualment.

De moment, deixeu-me felicitar-vos aquest any que comença, aquest 2014 ple d'esperança  per als que volem aconseguir que Catalunya sigui un estat nou dins d'Europa per la via pacífica i sempre comptant que mai no deixarem de ser amics amb els veïns que fins ara ens han estat imposats i amb els quals, encara que sembli mentida, no hi havia hagut cap problema fins que l'actual govern, en la seva ambició de recentralització i amb el seu capteniment, va començar a servir-se d'una colla de problemes inventats, prefabricats, i encaminats a dividir i a fomentar l'odi.Una llàstima.

I no, estimats amics de la resta de l'estat espanyol (que en tinc un munt). Ningu no m'ha "menjat el coco", ningú no m'ha dirigit.  I jo us continuo estimant a tots. Però necessito respirar aire pur!

Deixeu-me felicitar-vos l'any , aquest 2014 ple d'altres esperances. Sobre tot, mai no hauríem de deixar de tenir il·lusions.

Feliç 2014, ple d'esperances i d'il·lusions a tot bitxo vivent, independentment de la seva condició, ètnia, creences i ideologies.

Aniré tornant, a poc a poc.

Suposo. Des del 1997 que sóc a la xarxa, a blogger, des del 2004, ja ho he dit altres vegades i encara no he tancat el blog. No ho faré ara, tampoc.Però em prendré un altre respir. 

O potser no! mai se sap.

Aquest llibre simbolitza moltes coses: a part de ser el pastís d'aniversari que em van fer la meva jove i el meu fill i que ens vàrem cruspir senceret, és el símbol d'una nova etapa. Es tanca un capítol i se n'obre un de nou. Benvinguts, benvingudes, a formar-ne part.

Altra vegada, Molt Bon Any!