Entrades
Avui és un dia prometedor.
Ahir vàrem anar al cine, amb el nét gran. Un Disney que, al menys a mí, em va agradar força, no sé si perquè de tant en tant girava dissimuladament el cap per veure com en Martí reia i constatar que s'ho estava passant d'allò més bé amb les aventures i desventures de la reina que té el poder de convertir tot el que toca en gel, la seva germana, l'heroi amb el seu ren i el simpàtic ninot de neu, que lluiten per salvar la reina i tot el seu poble d'un hivern etern, que només es desglaçarà gràcies a l'amor. És el de sempre, l'amor triomfant per damunt l'enveja i l'ambició desmesurada, però ben presentat. No mata, eh? però és prou visible i compleix amb el que s'espera d'un Disney clàssic. Deixeu-me dir que les cançons són horroroses, perquè si no ho dic no em quedo tranquil·la i deixeu-me dir que, vivint a Catalunya, no la vam poder veure en català. Per poder-la veure en català, havíem d'haver anat fins a Mataró. No és la primera vegada que ens passa i ja té nassos, la cosa... perquè, dic jo, si haguéssim pretès veure-la en català a Extremadura o a Andalusia, a Madrid, a Saragossa... però, senyors... vivim en plena Costa Brava!
en fi... fora d'aquesta "minúcia", la pel·li no està malament per passar l'estona amb el nét gran (cinc anys).
Avui hi tornarem: volem veure "En solitario". Tampoc no la podrem veure en català, ja hi estem acostumats! però ens ve de gust veure les peripècies i aventures d'un navegant que s'embarca per fer la regata de la Vendée Globe (la volta al món en solitari) i que es troba un polissó a bord... ja us diré el què.
I només falten dos dies perquè vinguin els Reis!
El tercer dia de l'any, jo "amb aquests pèls" i NO he llegit el diari! (ho he aconseguit!)
Fins demà, ànimes! (com diu l'Anna Mª Villalonga al facebook cada nit)... ja sabeu que jo, quan una idea no és meva, sempre dic qui és l'autor (si el sé)...
Ahir vàrem anar al cine, amb el nét gran. Un Disney que, al menys a mí, em va agradar força, no sé si perquè de tant en tant girava dissimuladament el cap per veure com en Martí reia i constatar que s'ho estava passant d'allò més bé amb les aventures i desventures de la reina que té el poder de convertir tot el que toca en gel, la seva germana, l'heroi amb el seu ren i el simpàtic ninot de neu, que lluiten per salvar la reina i tot el seu poble d'un hivern etern, que només es desglaçarà gràcies a l'amor. És el de sempre, l'amor triomfant per damunt l'enveja i l'ambició desmesurada, però ben presentat. No mata, eh? però és prou visible i compleix amb el que s'espera d'un Disney clàssic. Deixeu-me dir que les cançons són horroroses, perquè si no ho dic no em quedo tranquil·la i deixeu-me dir que, vivint a Catalunya, no la vam poder veure en català. Per poder-la veure en català, havíem d'haver anat fins a Mataró. No és la primera vegada que ens passa i ja té nassos, la cosa... perquè, dic jo, si haguéssim pretès veure-la en català a Extremadura o a Andalusia, a Madrid, a Saragossa... però, senyors... vivim en plena Costa Brava!
en fi... fora d'aquesta "minúcia", la pel·li no està malament per passar l'estona amb el nét gran (cinc anys).
Avui hi tornarem: volem veure "En solitario". Tampoc no la podrem veure en català, ja hi estem acostumats! però ens ve de gust veure les peripècies i aventures d'un navegant que s'embarca per fer la regata de la Vendée Globe (la volta al món en solitari) i que es troba un polissó a bord... ja us diré el què.
I només falten dos dies perquè vinguin els Reis!
El tercer dia de l'any, jo "amb aquests pèls" i NO he llegit el diari! (ho he aconseguit!)
Fins demà, ànimes! (com diu l'Anna Mª Villalonga al facebook cada nit)... ja sabeu que jo, quan una idea no és meva, sempre dic qui és l'autor (si el sé)...
6 comentaris:
Montse, celebro molt que us agradés la "peli" de Disney, encara que a tu no t’agradés del tot la música, però segur que el teu nét estava tan emocionat que ni es va assabentar de tot això. Una altra cosa són les "pelis" doblades en català. Et prometo que encara no conec el motiu del perquè es doblen tan poques de cadascuna d’elles. O sigui: aquesta mateixa de Disney en lloc de 50, que costaria que n'hi hagues 100. Si els professionals són d'aquí i paguen a la productora, que més dona una que 10?
En fi Montse, ho deixo perquè no ho entenc, i no vull marejar-te...
Celebro que hagis començat bé l'any. Que sigui així els dies restants.
Una abraçada.
Veig que es una dona de mar, per la capçalera del blog, pel vídeo...A mi m'agrada molt el mar , però veure'l no "interactuar" amb ell perquè em marejo!
Veig que t'has agafat molt seriosament això del post diari, jo no podria segur aquest ritme...
Que siguis feliç cada dia de l'any.
A la meva filla també li va encantar... i nosaltres sí que vam poder veure-la en català, encara que només la feien a una sala i amb un horari molt menys extens. I ara, fa poc, vam anar a veure Pluja de mandonguilles, una peli friqui friqui però que no està malament.
Josep, en Maratí estava emocionadíssim, així que va valer la pena veure-la, encara que hagués estat en anglès! Jo em lamentava de com n'està de castigada la nostra llengua, a la nostra pròpia casa. Però no serveix de res, lamentar-se.
Per una altra banda, jo seria partidària que les pelis no les doblessin, sinó que ens acostuméssim a veure-les en versió original subtitulada, com quan anàvem a veure pelis "d'art i assaig", que no era més que això: pel·lícules en versió original :)
Però posats a doblar... estem d'acord!
M. Roser, jo sóc "navegant consort", no et pensis! però agradar-me, m'agrada molt. Interactuar... ja m'agrada, però jo interactuaria menys que el meu marit, hahaha! tinc la sort, però, que no em marejo (o no gaire).Però en realitat, el mar em fascina, però per veure'l, per admirar-lo, per nedar-hi, per escriure sobre ell...
Intentarem ser feliços cada dia de l'any, amb el que tinguem, veritat? :)
Hola Loreto, avui m'he fixat que a Blanes també fan Pluja de mandonguilles, però en castellà (és el nostre sino). Per altra banda, he vist que en fan una (no sé si ja han començat a fer-la o la faran "próximamente") que es diu "Caminando con dinosaurios"; potser encara l'hi portarem... si ell vol, si la fan quan hi puguem anar i si podem, que aquesta és una altra qüestió!
de pelis frikis n'hi ha a palades, eh? :)
Publica un comentari a l'entrada