Entrades
... i ens estalviarem el 14 perquè tinc una soooooooon...
Així doncs, un parell de posts que no caldrà que us llegiu!
M'he quedat a veure el "Rubianes solamente", que està de rabiosíssima actualitat. Malaguanyat Pepe! que continuï descansant en pau!
Fins demà, bona gent! (o fins avui, una mica més tard)
Així doncs, un parell de posts que no caldrà que us llegiu!
M'he quedat a veure el "Rubianes solamente", que està de rabiosíssima actualitat. Malaguanyat Pepe! que continuï descansant en pau!
Ah, ja era hora que algú li donés la pilota d'or al Cristiano. Ara ens deixaran en pau, no? tant demanar-la, tant demanar-la, buf! ara ja estem tots tranquilets! (ep, que no dic que no se la mereixi, però per la mateixa regla de tres, potser haurien de donar alguna mena de premis d'or al millor científic o al millor investigador o ... però què estic dient? ja no recordava en quina mena de país vivim!)
Fins demà, bona gent! (o fins avui, una mica més tard)
8 comentaris:
Hola Montse. Sempre recordarem al gran, grandíssim, Pepe Rubianes. Per ser un artista descarat, insolent i, sobretot, lliure. Però el que més recordarem sempre d'ell és com va estimar Catalunya davant de les mentides que es diuen sobre nosaltres (tot i no ser nascut aquí i parlar un català bastant pobre). Agafaré dos fragments de frases seves i les barrejaré. Saps quin és el resultat???
VIVA PEPE RUBIANES Y QUE SE VAYA .......ESPAÑA!!!!
Et deixo aquesta poesia. Està escrita abans de contraure el càncer del qual va morir.
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera.
Poema inédito de Pepe Rubianes
escrito en Etiopía en junio de 2006
pilota d'or al científics? m'agrada la idea. Què seria? la proveta d'or?
Mentre la gent es distreu amb el futbol, les coses importants, passen desapercebudes...
Aquests dies també he tingut problemes amb els blogs, fins i tot amb el meu!
Petonets.
M.Roser, no et pensis, crec que cada vegada menys. Ells ens volen entretenir amb coses, fins i tot pretenen entretenir-nos amb coses realment greus, com la llei de l'avortament... però com que ja se'ls ha vist el llautó, alguna cosa canviarà ben aviat. El poble no és "tan" burro com a ells els sembla!
Siii, pons007, la proveta d'or seria un molt bon premi! per què no ho proposem? eh? eh? eh?
Josep, era un malparlat, cad quatre paraules, tres eren tacos, però era encantador! Un poema preciós, el que em deixes al teu comentari. Gràcies, perquè no el coneixia!
Gran Rubianes, no sé pas quantes vegades he vist aquesta obra i em segueix fent riure...
Sobre el tema de la sobrevaloració del futbol més val no pensar-hi.
SI,SI.....PERO EL BAYER,ESTA QUE BUFA.AIXO, SRO.PEREX,NO BENEFICIA LA TAN SUADA "MARCA ESPANYA",POSSI ENTENIMENT HOME¡¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada