28 de gener, 2014

merci bien à tous

Vull donar les gràcies a tothom, suposo que degut als vostres ànims, la prova oral de francès va anar força bé. El tema era "Le tourisme chinois".

Elfrelang, acabo de provar d'entrar amb l'Explorer i sí que puc entrar d'una manera "normal" al blog, però llavors m'he trobat amb un altre problema: no  he pogut accedir amb el ratolí a "marcar" allà on volia començar a escriure. Bé, és igual: el que no em passi a mi, no li passa a ningú, hahaha! total, que he acabat tornant a entrar per la porta del darrere i aquí estic!

Bé, doncs, avui és el dia d'endreçar paperots: m'hi poso!

I després, a veure una pel·li en francès, per continuar practicant. Ahir, tornant de l'examen i aprofitant l'arrencada francesa que portava, vaig veure "Cortina rasgada", de Hitchcock (si ho he escrit bé, doneu-me un premi), en francès, eh? ja l'havia vist, feia un munt d'anys, però no recordava per a res de què anava. Vaig agafar-la de la biblioteca de l'EOI. Veure un Paul Newmann i una Julie Andrews de l'any 1961 em va provocar un somriure ample. Que guapos i que joves, tots dos!

La pel·li que miraré avui es diu "El amigo de mi amiga", d'Eric Rohmer, mort el 2010. En qualsevol cas, no la recordo, però segurament també la devia haver vist en el seu dia, vés a saber.

Apa, que ja som al vint-i-vuitè dia de gener. El temps passa volant i no és una frase feta ni un tòpic: és així!

 imatge de google.

Eiiii, fixeu-vos que fa dos dies (DOS) que no em fico amb cap polític! i això que raons no me'n falten!!!

El que sí que vull fer, és un petit homenatge a Pete Seeger, que avui ha mort, als 94 anys. Jo havia d'haver assistit a un concert que hi havia d'haver a la facultat d'Econòmiques als anys 70, i que no es va arribar a fer perquè es va prohibir. El que recordo és haver corregut molt, Diagonal avall, i que vaig tenir la porra d'un "gris" a tocar de la meva espatlla. El vaig driblar, encara  no sé com i quan hi penso, encara se'm posen els pèls de punta. Només anàvem a sentir cançons!


9 comentaris:

pons007 ha dit...

Jo no vull dir res però, jo no he sentit mai a ningú queixar-se de un funcionament estrany de wordpress, en canvi de blogger...

Carme ha dit...

A la mateixa època corríem per la diagonal...

M'has fet somriure amb el teu "Només anàvem a sentir cançons..." és cert, però eren cançons que ens feien sentir forts i rebels i units i fins i tot valents... encara que no en fóssim... i això era tant i tant perillós per a ells!!! Casumdena i encara estem així...

Montse ha dit...

pons007, fa tants anys que sóc a Blogger, que no sé si sabria adaptar-me a un altre servidor (o comesdigui)...

Montse ha dit...

Carme, t'asseguro que només anàvem a sentir cançons i, a més, no sabíem anglès! :D

ara, això si: sabíem que Pete Seeger simbolitzava una llibertat que no teníem i és clar...

M. Roser ha dit...

Felicitats per l'èxit de l'examen...
Ai Montse, a mi també me'n passen de tots colors, ara fa uns dies que sem'han esborrat algunes coses de la dreta del blog...

Quants records ens porten les cançons de Pete Seeger, d'un temps que malgrat tot no deixaven de ser feliços...I sí, tots junts vencerem...

Bona nit.

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

gatot ha dit...

Enhorabona -ningú no ho dubtava- pels resultats i la satisfacció, Montse!

Avui he pensat -entre altres coses- però, que potser t'aniria bé sentir una cançoneta en française i n'he penjat una tot pensant en el barça, en tu, en somnis, en passats i en presents...

(Ara, explíca'm qui és el rei de les subordinades, eh? eH? EH?)

:)

P.S. El navegador que menys problemes em dona per fer i publicar posts és el Mozilla Firefox (he dit menys, eh?)

Però estic pensant seriosament a oferir assessorament on line per solventar problemes blogaires domèstics. Raó aquí.
(si en Pons fa spam, jo tb aprofito)

Montse ha dit...

Gatot, M.Roser, encara no em podeu felicitar (que jo em pensi que ha anat més o menys bé no vol dir que a ulls - i oïdes- de la profe, també hi hagi anat!)... però suposo que "per aprovar, oi?", per aprovar, si!

Acabo d'escoltar la cançó que has posat al teu blog i confesso que no la coneixia (jo que em pensava que a Moustaqui li havia sentit tot!) moltes gràcies, Gat guapo!

Josep ha dit...


Moltes felicitats per la prova oral, ets molt bona estudiant, de debó. Crec que nosaltres, els catalans, tan sols per la proximitat hauríem de parlar francès, no se ni mai podré saber-ho, però si no hagués estat per la dictadura a vegades penso que saguera fet.
Jo quan veig una “peli” tipus "Cortina rasgada” i veig al Paul Newmann i la Julie Andrews no dic: “Que guapos i que joves, tots dos!” El que dic és: “Que guapos i que joves, tots tres!”
I m’afeixego a l'homenatge a Pete Seeger. El concert que hi havia d'haver a la facultat d'Econòmiques als anys 70 i es va prohibir ja ho sabia, igual que el de Terrassa que si va actuar, i la de Barcelona prohibida, al final va actuar en un bar de Sants, clandestinament, està clar.
Molts com tu Diagonal avall i molts com jo, Pelai i Rambla amunt. Tots volíem el mateix, tots plegats no anàvem només a sentir cançons, anàvem a més a més per la llibertat i la dignitat de les persones. Per cert, aquests dies fa anys del concert de Lluis Llach al Palau, “Gener del 76” També recordo les porres.

Una abraçada