Entrades
Tercer intent de fer aquest post/apunt/escrit. Si aquest falla, el dia setè no constarà, perquè m'he cansat. I això que el setè dia Déu va descansar!
Havia dit a la virtualitat en general - perquè s'ho ha empassat tot- que avui ha estat un dia intens, dintre de la poca intensitat que pot tenir un dia pre-feiner: demà torna a començar l'escola per als nens, però també per mi. I deia, també, que he estat preparant material, i que després he mantingut algunes converses interessants amb persones interessants (normalment, aquests dos paràmetres van units).
Havia començat el dia molt bé, amb una sessió de ioga, que desencalla les fibres del cos i les estira, però també desencalla i estira les fibres del cervell, al menys a mi. Avui hem fet una postura que no pensava que jo pogués fer. Quan vaig recomençar la gimnàstica, al mes de maig, no podia ajuntar les mans per damunt del cap, amb els braços estirats. Ara, no solament puc, sinó que em puc aguantar només amb les mans, mantenint els peus elevats, sense tocar a terra (sense tocar a terra amb els peus). Bé, jo m'entenc, el que no sé és si m'explico, però és igual.
Imatge de google.
Una altra cosa que he fet avui ha estat una sessió intensa i intensiva (o intensament intensiva, o intensivament intensa) de "fer deures de francès"; jo m'havia fet el ferm propòsit, com els nens de l'escola, de fer els deures els primers dies de vacances, per no haver-hi de tornar a pensar. Però, aix! què us puc explicar, que no sapigueu?... doncs que no va poder ser, perquè el meu somni de fer els deures i així, després, la resta dels dies "no fer res", es va quedar en només un somni. És a dir: ni vaig fer els deures, ni vaig tenir temps per "no fer res". És fotut, no tenir temps de "no fer res"! Ho heu experimentat?
El Gatot diu que els Reis em deuen haver portat a mi el que no li han portat a ell... hmmmm... Gatot, em temo que no, eh? A mí m'han dut unes quantes coses immaterials, subtils, insubstancials (però amb molta substància, no sé com explicar-me)... i - això si: un pot de crema per la cara d'aquella que només la poden portar els Reis, perquè una no s'atreviria mai a deixar els euros "en un pot de crema per la cara"- però els Reis, com que són màgics... doncs un cop l'any... mira... i un llibre: Wonder. I entrades per al teatre i un llibre de receptes i potets per fer aperitius (potets i platets i gotets) i unes arracades i una capseta pintada amb l'estelada, artesana total! No em puc queixar gens ni mica, gens! Gatot: podem compartir la crema, si vols, o les receptes d'aperitius (en posaré alguna "aquí") o ... ja ho pensarem!
I se m'ha acabat la corda, perquè jo, quan arriben les onze (i ja és un quart de dotze) faig Plof! i caic rodona al llit (i m'està costant, a fe dels déus, arrencar-me a mi mateixa de la cadira i fer el trasllat cap al llit, arggg)...
Plof!
10 comentaris:
Afectivament! (que "efectivament" es veu que deu ser un programa d'alguna cosa que no penso mirar i ja no es pot fer servir en parla quotidiana...)
Tot el que no m'han portat a mi, t'ho han portat a tu.
Peeeeròòòòò..... a mi m'han portat una cosa immaterial que he intentat disfressar en tres posts que he escrit i he tornat a escriure i que no he publicat perquè jo no em faig propòsits per cap d'any i si me'ls fes no els compliria com tu, estimada Arare. (que per mi sempre seràs l'estimada Arare a la que donc ensurts en camins de ronda sense que tu sàpigues si sóc jo).
Per "alussions", em permeto fer-te aquest comentari+post -donat que avui no he escrit i segurament no ho faré demà- i a més, perquè mai no m'havien fet sentir tant "muso" quan algú no sabia de què escriure, o no volia escriure d'alguna cosa i em feia servir d'excusa.
Si vols que compartim crema, jo em deixaré posar la teva i tu t'hauràs de deixar posar la meva (una vita live 5 que vaig veure que anuncia el senyor House per els que tenim 45 i algunos... i que em vaig firar per fires).
D'aperitius, també tinc receptes inèdites que no he penjat a cap blog propi ni aliè. Així que són receptes verges, però tastades.
Jo no faig ioga però m'estiro felinament i paso d'aguantar-me amb les mans a terra i els peus enlaire, com la darrera figura de la tercera fila, perquè alguna cosa penjaria, i no cal -perquè no cal- arriscar la integritat humana, oi?
I de deures també en tinc però no encara. A mi em comencen d'aquí uns 15 dies. I pel que m'hi va, que és prou, els començaré metòdicament ni que em convidin a dormir fora o a fer un vermuth.
Ara que ja m'hi he posat, i que no se m'acaba la corda encara que em llevi abans de les sis, m'hi estaria una estona més, però per no abusar només et desitjaré un molt bon 2014 -que encara no ho havia fet, em sembla- i et deixaré una musiqueta perquè t'estalviïs posar la ràdio demà al matí i vencis la temptació d'escoltar tertulieros:
http://www.goear.com/listen/9bf8599/a-kind-of-magic-queen
(pista, el post que no he publicat, anava d'això)
petons i llepades sense tenyir...
p.s.
no sé si ho saps... però dedicar-me un post és la millor manera de perdre lectors...
:D
T'envejo el ioga, nena, que jo no m'he decidit mai a fer-ne... he, he he... i segur que m'aniria de perles...
Segur que t'agradarà Wonder!!! és d'aquells llibre que agrada a tothom (em sembla... que també em puc equivocar).
Fins demà!!!
Carme, de moment el llibre me l'ha rapinyart el capità...jo el llegiré quan l'acabi ell. A més, ara estic rellegint (però aquesta vegada, en francès) "La petite fille de Monsieur Linh", un llibre que em va encantar en català, i que aprofitaré per fer el segon treball de francès, ja que em deixen escollir llibre. Me'l vaig comprar en francès a l'Amazon. La mateixa persona que m'havia recomanat Wonder, em va regalar "La néta del Senyor Linh".
T'agradaria, fer ioga, Carme. Jo aquest trimestre no faré tai-txi, continuaré amb pilates, ioga i "manteniment". El tai-txi m'agraa, però em posa nerviosa per la lentitud. El ioga també és lent, però és diferent. M'estira les neurones!El tai-txi m'enerva!
El pilates és "durillo" però ajuda i el "manteniment", doncs, això: manté al seu lloc allò que ja comença a estar fora de lloc :D
ja ens entenem!
Gatot, encantada de la vida, t'he dedicat una part d'aquest post, "que lo sepas". I si perdo lectors, pitjor per ells ;)
La música és excel·lent, gràcies (Queen sempre és excel·lent!) i hauré d'intentar rellegir entre línies els tres posts, a veure si endevino la materialitat de l'immaterial que t'han dut els Reis :)
Petons i caricietes entre les orelles!
No he fet gimnàstica des que anava a col·legi... i no em venia de gust.
Escolta, si no tens moltes ganes d'escriure, ¿per què no proves de fer els posts més curtets? ¿O és que quan t'hi poses te'n vénen ganes? Diuen que el menjar i el gratar, tot és començar... i escriure potser també. Però em sabria tant de greu que te'n cansessis...
Bona nit de calma al mar.
Jo vaig provar el ioga i no em va anar gens bé, en canvi vaig fer un temps tai-txí i era molt relaxant, malgrat la lentitud o potser per això mateix, perquè jo vaig sempre com una moto, he, he...
De totes maneres a mi, la gimnàstica, no m'ha agradat mai, ni de jovencella! preferia caminar o fer algun esport...
El llibre la Neta del senyor Lint, em va enamorar, trobo que és un llibre molt tendre!
Petons de capvespre.
Hola olga,
m'afalaga molt que et sàpiga greu que em cansi, perquè això deu voler dir que t'agrada venir a veure què he dit... oi? la meva tieta em deia el mateix, però em sembla que fa dies i dies que no em llegeix, li hauré de dir que "he engegat altra vegada els motors"!
Olga, a mi la gimnàstica em va començar a interessar i agradar quan tenia 17 anys, va ser curiós. Fins aleshores havia enganxat professores que eren uns autèntics "paquets"! ja ho explicaré al blog!
Gràcies de nou!!!
M.Roser, vas arribar a fer algun esport? (jo vaig córrer, durant un temps, però vaig acabar amb un mal de genolls que no vegis... potser també hi feia que anava a patinar i que m'hi vaig aficionar a partir dels quasi-quaranta, la qual cosa, pels genolls tampoc no seria el més adient!
Tothom que conec que ha llegit aquest llibre, li ha agradat molt!
M'encanta que vinguis/que vingueu a veure'm cada dia :)
Comences bé l'any! Això de "no tenir temps de no fer res" és dolent, dolent... però no pateixis perquè aquest any no es repetirà!
A mi el Tai-txi m'agradava molt, en vaig fer durant tres anys, el vaig deixar per una qüestió d'horaris i ara en volia tornar a fer, però no he trobat el grup al meu nivell i no podia seguir... m'ho he deixat córrer.
Ara provo de tornar a agafar el ritme de caminar... que també ho feia durant molt de temps (ara que me n'adono, tres anys, també... deu ser un civcle que tinc) cada dia, i també m'ho he deixat.
En les coses aquestes físiques sóc bastant desastre...
Publica un comentari a l'entrada