Entrades
No em vull fer propòsits, i menys dels de l'estil de "escriuré cada dia de l'any", però hi ha hagut una persona a qui admiro profundament que m'ha parlat d'un dietari. I m'ha fet pensar. Seria capaç, jo, d'escriure un dietari? evidentment que sí. Però escriure'l en obert és molt compromès, perquè hi juguen molts components, massa íntims, de vegades i, per molt oberta que jo sigui (que ho sóc) tampoc no es tracta de despullar-se del tot i menys ara que anem retrocedint (ai, ja em torna a sortir "el tema")... en fi, si hi ha censors, que es fotin!
Avui és un dia estrany. No fa ni calor ni fred, sinó tot el contrari. Ahir era el dia que jo en dic "la festa del pijama", ja que vagis a dinar on vagis (o vingui a dinar qui vingui) tothom fa cara de son i/o de ressaca. Per què, el dia 1 de cada any és igual? qui més qui menys ha perdut la nit sencera o part de la nit, depenent de cada edat, això es tradueix en unes cares marcades pel cansament. Tot i que els joves no s'ho pensen, a ells també se'ls veu, que la nit ha estat més llarga i que han dormit menys. Això ens prova, als humans? perquè jo veig els gossos i els gats (que són els animals que tinc controlats) amb les mateixes cares de sempre. Ells no es mengen el raïm a cada campanada, de fet, no en tenen cap necessitat.
M'adono, després d'haver publicat el post, que em faltava comentar una cosa que ahir em va marcar: parlant amb la més joveneta de la casa (16) ahir, hi va haver una conversa sobre els talons de les sabates "de festa". En un moment donat, algú li va preguntar a la més gran de la casa (92), si quan era jove també portava sabates amb aquell rellamp de talons. La resposta em va fer pensar molt: "En aquella època prou contentes estàvem si teníem sabates". Quanta raó, tieta!
En fi, tornem als tòpics:
És ben bé que necessitem marcar-nos límits (com això d'acabar i començar un nou any). Jo ara en tinc uns quants de límits marcats.Allò d'anar al gimnàs no toca: ja hi vaig. Allò altre d'aprendre anglès, tampoc: faig francès i "ja" estic fent quart! Allò de deixar de fumar... no caldria, quan només fumo en ocasions molt especials. Aprimar-se, en el meu cas, tampoc no toca. Si m'aprimo més no em veureu! No,no. Són un altre tipus de límits, marcats no com a barreres,sinó com a metes, com a objectius. Espero tenir salut per anar-los aconseguint!
La propera meta és d'aquí a ben poc: cal fer el dinar!
Imatge treta de google
Avui és un dia estrany. No fa ni calor ni fred, sinó tot el contrari. Ahir era el dia que jo en dic "la festa del pijama", ja que vagis a dinar on vagis (o vingui a dinar qui vingui) tothom fa cara de son i/o de ressaca. Per què, el dia 1 de cada any és igual? qui més qui menys ha perdut la nit sencera o part de la nit, depenent de cada edat, això es tradueix en unes cares marcades pel cansament. Tot i que els joves no s'ho pensen, a ells també se'ls veu, que la nit ha estat més llarga i que han dormit menys. Això ens prova, als humans? perquè jo veig els gossos i els gats (que són els animals que tinc controlats) amb les mateixes cares de sempre. Ells no es mengen el raïm a cada campanada, de fet, no en tenen cap necessitat.
M'adono, després d'haver publicat el post, que em faltava comentar una cosa que ahir em va marcar: parlant amb la més joveneta de la casa (16) ahir, hi va haver una conversa sobre els talons de les sabates "de festa". En un moment donat, algú li va preguntar a la més gran de la casa (92), si quan era jove també portava sabates amb aquell rellamp de talons. La resposta em va fer pensar molt: "En aquella època prou contentes estàvem si teníem sabates". Quanta raó, tieta!
En fi, tornem als tòpics:
És ben bé que necessitem marcar-nos límits (com això d'acabar i començar un nou any). Jo ara en tinc uns quants de límits marcats.Allò d'anar al gimnàs no toca: ja hi vaig. Allò altre d'aprendre anglès, tampoc: faig francès i "ja" estic fent quart! Allò de deixar de fumar... no caldria, quan només fumo en ocasions molt especials. Aprimar-se, en el meu cas, tampoc no toca. Si m'aprimo més no em veureu! No,no. Són un altre tipus de límits, marcats no com a barreres,sinó com a metes, com a objectius. Espero tenir salut per anar-los aconseguint!
La propera meta és d'aquí a ben poc: cal fer el dinar!
6 comentaris:
DOS MIRA,JA SOM DOS......II PER SIS,QUE TINC LA "NWTADA" A CASA.
BON ANY MACA.
Hola guapa, Bon Any! :)
Jo tampoc sóc de propòsits...Segons com venen les coses, tiro cap un cantó o un altre...
M'ha fet gràcia això dels talons...Bé jo encara no en tinc tan bon farcell( d'anys), però sí uns quants i recordo que en els meus 16, jo portava uns bons talons d'agulla ( i faldilla de tub) i segurament només tenia dos parells de sabates, les altres planes, és clar, i duraven i duraven...I perquè vaig començar a treballar als catorze... De més xica espardenyes, que n'hi havia de ben boniques!
Petonets festius.
Doncs avui, a la feina, tots encara fèiem cara de pijama... és que amb un dia no n'hi ha prou per recuperar-se, sobretot quan ja no tens 15 anys. Bon any
Es dia 3 i jo continuo amb la cara de pijama :P
Hola i bon any això del dietari és engrescador oi? pot ser personal cert però un dietari no és ben be´un diari personal ....
espero que acompleixis tot el que et vulguis proposar i t'agradi
Publica un comentari a l'entrada